Primer va començar en Ferran, cansant-se dels blogs, després l'onatge, després els dubtes de la rits, N'ha parlat en Xexu, en aquest post, i Guspira l' hi va deixar un llarg i preciós comentari, un bocinet del qual us reprodueixo aquí:
"I saps què he pensat més? Que estaria bé fixar una data futura de retrobament en el supòsit que anéssim deixant els blogs. Faria gràcia veure què expliquem passat el temps... :)
Bé, només volia dir-te que si algun dia et veiessis obligat a tancar la paradeta, estigues segur que se't trobaria a faltar!
Jo vaig pensar que era una bona idea i hem decidit proposar-vos-la a tots i totes que encara ens llegiu, tant si teniu el blog en funcionament, (encara) com si ja no.
Donar un espai virtual i una data concreta de trobada, (havíem pensat que la trobada podia començar el dia 6 de gener del 2015, i durar els dies que sigui, una setmana, quinze dies, per donar temps a tothom qui vulgui perquè s'hi pugui anar acostant) perquè tots els que tinguin ganes de marxar i plegar dels blogs, poguessin passar un momentet per dir-nos com estan i com els hi va la vida. Si és que s'han enganxat a la última xarxa social que, en aquell moment, estigui de moda o si s'han desintoxicat, del tot, d'ordinadors i xarxes.
Però clar, abans de muntar-ho, ens cal tenir una mica de quorum. Per tant aquest post està adreçat sobretot als que festegen de tant en tant amb la idea de tancar el blog i dubten entre deixar-lo o continuar. I també als que ja l'heu deixat i encara ens llegiu de tant en tant... Us apuntaríeu a donar senyals de vida, ni que fos una sola vegada? val la pena que muntem una trobada virtual de blocaire perduts? Les respostes aquí mateix als comentaris o a Les paraules despullades de la Guspira.
I els que encara continuareu al peu del canó, vindríeu a treure el cap en aquest espai per veure qui arriba, qui dóna senyals de vida i quines notícies hi ha?
Jo, de moment, no penso plegar! Però m'apunto a la trobada. L'únic problema que hi veig és com recordar l'esdeveniment si no recordo ni què he de fer demà...
ResponEliminaHe de mirar si l'agenda del mòbil em permet una data tan allunyada. En un format o altre m'agradaria ser-hi :)
ResponEliminaJo hi seré, o això espere.
ResponEliminaEspero que la majoria de blocaries actuals continuem escrivint. Crec que formem una xarxa molt important per la llengua i pel país.
ResponEliminaSalut
M'hi compto.
ResponEliminaA veure si em perdo.
M'apunto la data. Tot i que el demà no existeix, me 'apunto per si hi arriba.
ResponEliminammmm...
ResponEliminaa vegades em miro el "lluna de paper" i penso que li hauria de dedicar més temps, que ho vull fer, que ho faré...... aiinsss
però jo també m'apunto la data!!
(tot i que no sóc certa si l'agenda l'aguantarà)
Crec que s'oblida que és un instant.
ResponEliminaNo sabem el que passarà i ens passarà demà... Congruència. Sembla que hi ha coses en el temps que s'han de mirar no per el desig si no per la fatalitat.
Avui sou joves, qui porta més del temps del que des d'ara proposeu per la cita?
Sou tant adictes que res us farà plegar, enlentir o continuar '
Maneu sobre vosaltres mateixos en el que sou... sabeu d'aquí un instant els canvis que se us poden produir, impensadament, sense resposta...?
Us diré que jo continuo amb esforç aquí,sense ganes...Avui, és per necessitat...
Tenim un confesonari en la xarxa on hi portem, ensenyem moltes cabòries que potser en altre lloc no fariem paradeta.
I ens ho permetem tot, fins abraçar-nos...
No depén tant com pot creure's el ser aquí o allà en un moment determinat i a tant llarg plaç, així jo ho considrero.
Als 85 anys com tindré la capisola si encara no he fet el viatge ... a Itaca ?
Quan tenim benestar, salut, anys per viure ens sembla que som... i ja us dic: EN UN INSTANT POT CANVIAR NOSTRE DESTÍ.
..................
Ara, a pesar del que dic aquí damunt,qui no té ganes de ser en un lloc on ha trobat... ESTIMA ?
i SALUDAR ALS COMPANYS DE FATIGUES ?--- Anton.
Jo també m'apunto la data i amb les prevencions que calguin (perquè si encara no sé que dinaré d'aquí a una hora molt menys puc saber on seré i que faré l'any 2015), em comprometo a que, per poc que pugui, ens hi trobarem!
ResponEliminaLa idea es molt bona, m'entristeix veure com al llarg de tots aquest anys han plegat molts blogs.... gent, amics i amigues que ja no he sabut mai mes res
ResponEliminaLa meva idea és continuar si chronos, obligacions i desficis m'ho permeten.
ResponEliminaSalut i Terra
ara m'he atabalat i no sé si he de tancar per ser-hi..
ResponEliminasi puc ser sense tancar...
si em tanco i no hi soc...
si sent, seria temps de ser-hi no oblidant la cita...
si... o no!...
Total! que jo passava per un altre cosa i no sé si puc ser o no per fer-ho... ;¬P
Moltíssimes felicitats estimada nina!
Petonet dolç :¬)*****
(paraula de pas: pledenif... que ens faràs factura per venir al teu blog i per això el necessites, el nif?... vaja, vaja, vaja... ;¬P)
a mi m'agradaria molt que ens trobéssim però potser una mica abans del 2015, no us sembla? potser no existeixen ni els blocs...
ResponEliminaPetons a tots,
Quin pes tan gran el d'aquesta pregunta? clar que m'agradaria ser-hi, però això depen de mi? tot i haver-me nickat Vida és una altra vida la que ha de decidir si hi seré.
ResponEliminaI per alleugerir aquest pes que ara sento, em quedo amb les primeres paraules de Barbollaire, que m'han fet riure...:) Felicitats? Fas anys?
Porquet, si hi ha prou gent que li interessa el tema, muntarem un blog per la trobada i l'anirem actualitzant d'alguna manera, ja ens pensarem com, perquè de tant en tant pugui anar sortint el compte enrere de quan falta per a la trobada. Si ets per aquí ja t'ho recordarem... si no hi ets tu mateix, pots buscar al manera de recordar-t'ho ... o no.
ResponEliminaGràcies, Clídice!
Jo també ho espero, Noves Flors... vindràs doncs a la trobada, segur!
Cromlec jo també ho espero... però amb tres anys i mig que porto a la xarxa, n'he vist plegar un munt, un munt, t'ho dic de veritat! I no sé trobar cap raó per la qual pugui creure que a partir d'ara ja no passarà més.
T'hi compto, Jordi! gràcies!
Pilar, jo penso exactament com tu. No existeix però si ens ve de gust proposar-nos alguna cosa, tampoc està malament, no?
Ho sé, ho sé Anton, jo podria morir avui mateix, o podria emmalaltir a qualsevol moment, i no trobar-me capaç de fer el que faig ara. Ho sé, però això ens ha d'aturar? Per a mi la vida continua i m'agradaria fer una aposta amb tu. D'aquí 4 anys el 2015... tu vindràs a la cita, el primer. Els imponderables que et poden passar a tu, ens poden passar a tots els altes, també, encara que siguem més joves.
Mc, ja entenc que hi ha un nivell de compromís limitat. Només demano si ara creieu que hi voldreu ser.
T'hi compto, Mon!
Si hi ets doncs ja ens veurem, Francesc.
Barbo, és igual... moltes gràcies per la felicitació i hi seràs de qualsevol manera... t'hi posis com t'hi posis!
Mònica, virtualment, que d'això es tracta ara ja ens trobem, no? Físicament... no sé ... aquest és un altre tema! :)
Vida només et pregunto si ara creus que voldries ser-hi... si entre tant canvies d'opinió, o canvies de Vida... no et vindrem pas a buscar per obligar-te :) Uf! no em dec explicar bé, trobo que us ho preneu molt a pit, tot això! I sí que faig anys, avui, 59 per a ser més exactes! Gràcies, Vida, guapa!
Doncs si és així no pateixis, si que ho crec que hi podré ser! :-D
ResponEliminaAh!, i Moltes Felicitats pel teu aniversari!! :-))
MOLTÍSSIMES FELICITATS. PER MOLTS ANYS MÉS.
ResponEliminaMoltíssimes felicitats, Carme!!!!
ResponEliminaun petó molt gran!
i si, me l'apunto, sigui o no el vuit8ena, segur que la trobada no me la perdo (a no ser que em despisti!! xò em posaré un post-it!!!!)
Ai, CARME, ja sé que semblarà que estic sonada (mentre només ho sembli hehehe) però em dóna la sensació com si fos la preparació d'una mena d'invocació dels esperits del passat (val, sí, d'acord, estic llegint els Contes de Nadal del Dickens, ja he llegit la Cançó i les Campanes, vaig pel Grill) :-DD
ResponEliminaPensar en el que he de fer el dia 27 d'aquest mes (diverses coses en una tarda) ja m'atabala... Si penso en una cosa d'aquí cinc anys em moro. Com a repte personal vull mirar d'arribar al 8 de març de 2014... però jo sóc de les que en els darrers mesos ha estat temptada de tancar algunes vegades...
No sé si s'entendrà però t'asseguro que és molt més fàcil que segueixi per aquí si no em comprometo a res que si em comprometo a alguna cosa ;-))
Moltes felicitats!
ResponEliminaUf, no sé pas on podrem parar d'aquí a 5 anys, però ara és qüestió d'entusiasmar-se amb la idea i creure de debò que ens retrobarem en un lloc tan plaent com aquest, amb gent tan maca. Jo m'hi apunto, claríssim!
ResponEliminaI moltíssimes felicitats, Carme! Una abraçada i 59 petonets!
Bé, jo dic com molts, que ara m'hi apunto, tot i que d'aquí al 2015 en poden passar tantes de coses...
ResponEliminaperò el que si necessitaré serà el recordatori pq jo per aquests coses sóc fatal.
I felicitats Carme, que sembla que celebres alguna cosa!
Se t'ha girat molta feina darrerament, Carme! Hahaha. Vinc de ca la Guspi, i ja li he dit que m'apunteu, que jo estaré aquí donant la tabarra (si tot va bé), però que m'encantarà retrobar tanta gent perduda, serà un dia de llagrimeta, no trobes?? Uns idea fantàstica, i us felicito per tirar-la endavant. M'emocionen aquestes coses, quin parell de solets que esteu fets.
ResponEliminaPer cert, digues-li a l'Assumpta que si tanca anirem tu i jo a buscar-la i a trencar-li les cames. Sí, ja sé que no ets violenta, tu acompanya'm i deixa'm la feina bruta a mi.
I no puc marxar sense felicitar-te per enèssima vegada, moltíssimes felicitats guapíssima!! Ai, la meva mama virtual...
Hipatia, perdona, t'hi apunto... m'he saltat el teu comentari.
ResponEliminaJo també m'hi apunto. El que no sé és quants blogs tindré en aquell moment. :-)
ResponEliminaAbans al 2014 he de fer repàs de la meva aposta de 30 blogs, a veure quants en queden d'actius. A veure si vaig tenir prou bon ull!
em trobo com barbollaire...mentre seguirem connectats (els que hi estem) bsts
ResponEliminaTreuré el cap o estaré voltant per aquí.En tot cas hi seré d'alguna manera o altra i tant de bo siguem molts! Felicitats per la proposta!
ResponEliminaJo vindré...però si veus que no apareixo...tu truca'm, eh? :)
ResponEliminaQue acabis de passar un molt bon dia!
per molts anys Carme!!! :)))
ResponEliminaPetons i abraçades!
em sembla molt bona idea, tot i que potser hi haurà gent que potser voldrà desaparèixer, aillar-se de la blogosfera del tot.T'animo a intentar-ho i crear aquest espai de retrobament.
ResponEliminaFantàstic
si això tira endavant jo m'hi apunto, i faré el que sigui per ser-hi, tant si escric com si no, però be val la pena treure el cap per on t'ha donat tant i t'ha ensenyat tant, almenys a mi. Ara per ara el blog és per mi la meva via d'escapada i desconnexió dels problemes.
ResponElimina6 de gener del 2015.....tant aviat?
Carme, que la gent està animada! :)
ResponEliminaJa podem anar pensant en el nom del blog!!!
No hem de patir per si hi serem o no, el que compta és el propòsit i les ganes de trobar-nos algun dia per tornar a saber de tothom. Així que animeu-vos-hi! Anton, tu també que n'estic segura que et queda molt per fer! Ja voldria jo als 81 anys escriure com ho fas tu...
I saps Carme? el comentari del Barbollaire m'ha fet molta gràcia! Ara m'he atabalat jo i tot i ja no sé què he de fer! :)
I saps què més? Que el comentari del Xexu m'ha agradat molt!
I l'últim... saps? Que m'ha agradat veure que la gent s'hi apunta, que tenen por de no recordar-ho, que es volen posar post-its per fer memòria... Que no pateixin que els farem memòria, oi?
I ja acabo... Moltes però que moltes felicitats! Estàs a plena flor de la vida! Guapaaaaa!
una abraçada ben gran!
una idea fantàstica! jo hi penso ser-hi ...però no vull plegar eh! i això de blocaires perduts...em sona a Peter Pan ...els podem convocar al país del mai més tanquis el teu bloc.....de debò una idea excel·lent!
ResponEliminaaixò que m'oblidava per molts anys Carme! el bloc del País del mai més? Gira el món i torna al born?
ResponEliminaMc, hi seràs, hi seràs... no en dubtis pas! :)
ResponEliminaGràcies Noves flors!
Ho recordarem, rits. I tant que sí!
Assumpta, no es tracta pas de comprometre't a res. Si tanques, et quedes sense cames... tu mateixa (jo no faré res, però ja tinc qui estàs disposat a fer la feina bruta) I si tanques... malgrat tot, doncs ens vens a dir Hoooooola! Ens expliques si ja t'has gastat totes les capses de llapis i retoladors fent uns dibuixos preciosos i per tant m'he quedat sense herència o si al contrari encara te n'has comprat alguna capsa més... i ja està pots tornar a plegar si vols. I si no plegues, aleshores a veure qui apareix per allà...
Gràcies Kweilan!
Galionar, són 4 anys, només 4 anyets de res... i paris on paris hi haurà internet per fer una parada... ;) I si no véns, et vinc a trobar al telecadira que tu i jo sabem i segur que et trobo. ;)
Gràcies, Laura, hi haurà recordatori!
XeXu... i la que no saps (de feina) em sembla que m'estic embolicant de valent amb tantes coses. Però el teu comentari és molt dolcet... jo ja començo a emocionar-me... en llegir-te.
Víctor, ja me'n recordo del teu 2014 i la veritat és que espero que almenys 1 l'encertis sinó voldrà dir que estic molt fumuda!
ResponEliminaMentre estarem connectats ja estarem connectats, rosana, cap problema!
Segur que hi seràs, Joana.
Et trucaré, fanalet, no et creguis pas que te n'escaparàs.
Una abraçada, elur!
Jesús, em va engrescar la idea, però no sé com resultarà... però si no ho provo no ho sabré!
Garbí, quina sort que et sembli aviat. Si funciona, el 2015, en proposem una altra més enllà. Gràcies!
Guspira, els farem memòria... i sí sembla que això funciona prou!
Elfri, nena, ets una mina! Doncs igual m'agafo un d'aquests títols, cadascun d'ells té la sev a gràcia.
No crec qeu siguin "perduts", de vegades senzillament es que s'esperen ran de camí, asseguts/des al marge o davant del mar, o amb la companyia dels arbres. Hi ha un temps per a tot...
ResponEliminaDes del far...
onatge
onatge, jo m'alegro que no estiguis perdut... Hi ha temps per tot... o no, depèn del que vulguem fer...
ResponEliminaI no voldràs passar pel nostre lloc de trobada?
Gràcies Carme per reconduir-me. I tant que m'hi apunte que jo sóc de les que ara tanque, ara n'obric un altre, ara descanse ara no puc parar.
ResponEliminaSerà un plaer saber que existeix un lloc on retrobar-me amb la gent.
Com arrissades ones
per alta mar
cercant la platja vaig.
Aquesta sóc jo
en mig de l’oceà,
arrossegada per vent i tempesta,
sense saber d’on vinc
ni molt menys per on vaig.
ni un segon m’ature a pensar.
Senzillament...
em deixe portar
2015 dius? precisament tinc l'any ocupat jeje, ho sento, ja saps que sóc molt impacient i vull fer-la ja!!!!!!!!
ResponEliminaEl 14 de febrer, aprofitant que es el dia dels enamorats i igual ens inspira......
Compteu amb mi!!
ResponElimina