dilluns, 10 d’octubre del 2016

Pobra llagosteta



Ben atrapada.
Fil d'aranya enganxosa.
No té fugida.


26 comentaris:

  1. Certament té mala peça al teler... o a la teranyina, en aquest cas. :-)

    ResponElimina
  2. Espero que aquesta aranya tingui congelador perquè s'ha passat una mica amb la compra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, s'ha passat molt!!! ;) Una abraçada, jo rai!!!

      Elimina
  3. Una fotografia (terriblement) bella.
    La naturalesa també té el seu costat cruel. Humans inclosos. La poesia, en aquest cas el haiku, suavitzen la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas si ho suavitzen gaire.
      El costat cruel, no hi ha qui li tregui.
      Gràcies, Xavier!!!

      Elimina
  4. prous vegades ha estat caçadora però ara l'hi ha tocat ser caçada, llei de vida

    ResponElimina
  5. Caram li deu haver estat fàcil a l'aranya caçar la llagosteta, perquè és molt grossa...Ja se sap, a la natura també regeix la llei del més fort, o més enginyós. Qüestió de supervivència!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Supervivència pura i dura i no hi gran cosa a dir...

      Bon dia M Roser

      Elimina
  6. Ostres, ben trobada la foto, aquesta llagosta ja ha begut oli... les aranyes no perdonen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tota manera no sé ben bé si podrà aquesta aranya, crec que s'empatxarà ...

      Elimina
  7. Que curiós, a les aranyes també els agrada el marisc.

    ResponElimina
  8. Sempre m'ha semblat terrible aquesta mena de destí funest que és una teranyina. Una cosa és que et matin i se't cruspeixin, una altra és que, al damunt, se'n fotin. Es nota que no m'agraden les aranyes? M'esgarrifen d'allò més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una escena bastant terrible, aquesta, atrapat en una teranyina. És que jo havia vist insectes "enganxats" però com més superficialment, mai no havia vist aquest embolcallament tan gran, talment una mòmia...

      Elimina
  9. Autorregulació de les espècies, realitat pura i dura. Tot i saber-ho, la imatge impressiona, certament...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, moltes vegades, oblidem i tanquem els ulls a les realitats pures i dures. Aquesta i infinites d'altres.

      Elimina
  10. De vegades, uns fils finíssims ens mantenen presoners.

    ResponElimina
  11. :(
    Oh, pobreta, quin final! La vida és tan cruel a vegades....

    ResponElimina
  12. Es gegant aquesta aranya! Quina por em fan! Foc! I en grans quantitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, molt grossa, pons!!! A mi tampoc em fan cap gràcia, tot i així vaig preferir fotografiar-la que calar-hi foc... he, he, he...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari