diumenge, 18 de maig de 2014

Per la riba - (nova edició dedicada a la Loreto)






Enfilem amb pas lleuger

els camins de llevant...

Els horts i l'arbreda i el riu

ens acompanyen.


Desfilen els lilàs i els enciams.

I els pollancres es gronxen

per damunt de l'aigua.

El riu frega les ribes

com si volgués, sempre,

omplir una mica més la llera

d'aquell nivell que li pertoca.


Vull la claror que penetra,

a taques, entre les branques

i fa lluentons blancs

en la foscor de l'aigua.

32 comentaris:

  1. M'encanta la teua narrativa poètica.

    ResponElimina
  2. Que proper es fa aquest lloc quan m'hi acostes amb les teves paraules fetes versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre el tens proper, aquest lloc... Gràcies per apropar-te als meus versos...

      Elimina
  3. Des del cim del Montgrí, l'antic casteller llegeix el teu poema. Els horts i l'arbreda i el riu l'acompanyen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies al casteller, doncs, per acostar-se fins al meu poema...

      Elimina
  4. L'ombra del Montgrí resegueix tota la passejada, sense robar ni una espurna de sol, per alimentar els lluentons

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Montgrí acompanya sempre... Com un amic a qui sempre pots veure de prop o de lluny..

      Elimina
  5. Fas venir ganes d'una passejada x la riba!!

    Bon dia Carme!!

    ResponElimina
  6. El riu sempre vol una mica més del que li pertoca, m'agrada molt la idea. Un poema molt bonic, encara que trobo a faltar els colors de la teva paleta experta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir a la tarda vaig repetir el dibuix, per a poder -lo pintar. Fins ara sempre que us donava dues versions era perquè les fotografiava, però la primer a ja no existia. Ara penjo la versió pintada... dedicada, Loreto. Gràcies, guapa!

      Elimina

  7. Evoca, entre el joc de llums i ombres, el marge d'un riu l'alè vital de l'ésser.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi... els rius, riquesa essencial de vida...
      Abraçades, Jordi!

      Elimina
  8. M'agrada aquesta versió pintada; sempre afig matisos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, m'alegro que t'agradi i així creure que ha valgut al pena la repetició de la jugada, o més aviat del dibuix.

      Elimina
  9. Carme, potser ja ho saps, aquesta "riba" és el Tamariuà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no, no ho sabia, gràcies per dir-m'ho, m'encanta saber-ho! Petonets, A!

      Elimina
  10. Dona bo de caminar en tan bona companyia, els horts, els arbres, el riu...Quan ens cansem, ens podem descalçar i xipollejar una mica dins l'aigua fresqueta del riu intentant atrapar algun lluentor...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En molt bona companyia, M Roser, un passeig preciós!

      Bon vespre, maca!

      Elimina
  11. Oh, no hi ha color! Vull dir que sí, que ara que n'hi ha i que m'agrada molt més :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! que bé. Així sento que ha valgut la pena la repetició!

      Elimina
  12. M’encanta veure les transformacions dels teus dibuixos, del traç al color.

    ResponElimina
  13. De la foscor a la llum
    com dels grisos als colors.
    De vegades costa el procés, però val la pena!

    Bona tarda, nina!
    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc, acabem acomplint tots els processos... encara que costin!

      Bon vespre, bonica!

      Aferradetes.

      Elimina
  14. Passejo amb tu
    per la vora del riu,
    fins la Resclosa.
    Colors de primavera
    i el castell que vigila

    ResponElimina
  15. Benvingut al passeig, Miquel, passejar pels mateixos llocs, ja és una mica passejar junts.

    Gràcies pels versos! Bona nit i bona setmana!

    ResponElimina
  16. Aquest comentari també vol ser amb colors. I sense.
    Però sempre amb un bon castell que el vetlli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serem castells... Ens vetllarem els uns als altres.

      Elimina
  17. hi ha poemes que et deixen la dolçor a la boca i el somriure als llavis, aquest és un d'ells

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari