.JPG)
.JPG)
Enfilem amb pas lleuger
els camins de llevant...
Els horts i l'arbreda i el riu
ens acompanyen.
Desfilen els lilàs i els enciams.
I els pollancres es gronxen
per damunt de l'aigua.
El riu frega les ribes
com si volgués, sempre,
omplir una mica més la llera
d'aquell nivell que li pertoca.
Vull la claror que penetra,
a taques, entre les branques
i fa lluentons blancs
en la foscor de l'aigua.
M'encanta la teua narrativa poètica.
ResponEliminaM'encanta el nom que li has donat...
EliminaQue proper es fa aquest lloc quan m'hi acostes amb les teves paraules fetes versos.
ResponEliminaTu sempre el tens proper, aquest lloc... Gràcies per apropar-te als meus versos...
EliminaDes del cim del Montgrí, l'antic casteller llegeix el teu poema. Els horts i l'arbreda i el riu l'acompanyen.
ResponEliminaGràcies al casteller, doncs, per acostar-se fins al meu poema...
EliminaL'ombra del Montgrí resegueix tota la passejada, sense robar ni una espurna de sol, per alimentar els lluentons
ResponEliminaEl Montgrí acompanya sempre... Com un amic a qui sempre pots veure de prop o de lluny..
EliminaFas venir ganes d'una passejada x la riba!!
ResponEliminaBon dia Carme!!
T'agradaria, segur!
EliminaEl riu sempre vol una mica més del que li pertoca, m'agrada molt la idea. Un poema molt bonic, encara que trobo a faltar els colors de la teva paleta experta.
ResponEliminaAhir a la tarda vaig repetir el dibuix, per a poder -lo pintar. Fins ara sempre que us donava dues versions era perquè les fotografiava, però la primer a ja no existia. Ara penjo la versió pintada... dedicada, Loreto. Gràcies, guapa!
Elimina
ResponEliminaEvoca, entre el joc de llums i ombres, el marge d'un riu l'alè vital de l'ésser.
Abraçades, des de El Far!
Moltes gràcies, Jordi... els rius, riquesa essencial de vida...
EliminaAbraçades, Jordi!
M'agrada aquesta versió pintada; sempre afig matisos.
ResponEliminaGràcies, m'alegro que t'agradi i així creure que ha valgut al pena la repetició de la jugada, o més aviat del dibuix.
EliminaCarme, potser ja ho saps, aquesta "riba" és el Tamariuà.
ResponEliminaDoncs no, no ho sabia, gràcies per dir-m'ho, m'encanta saber-ho! Petonets, A!
EliminaDona bo de caminar en tan bona companyia, els horts, els arbres, el riu...Quan ens cansem, ens podem descalçar i xipollejar una mica dins l'aigua fresqueta del riu intentant atrapar algun lluentor...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
En molt bona companyia, M Roser, un passeig preciós!
EliminaBon vespre, maca!
Oh, no hi ha color! Vull dir que sí, que ara que n'hi ha i que m'agrada molt més :)
ResponEliminaOh! que bé. Així sento que ha valgut la pena la repetició!
EliminaM’encanta veure les transformacions dels teus dibuixos, del traç al color.
ResponEliminaGràcies, bruixeta!!!
EliminaDe la foscor a la llum
ResponEliminacom dels grisos als colors.
De vegades costa el procés, però val la pena!
Bona tarda, nina!
Aferradetes ☺
Poc a poc, acabem acomplint tots els processos... encara que costin!
EliminaBon vespre, bonica!
Aferradetes.
Passejo amb tu
ResponEliminaper la vora del riu,
fins la Resclosa.
Colors de primavera
i el castell que vigila
Benvingut al passeig, Miquel, passejar pels mateixos llocs, ja és una mica passejar junts.
ResponEliminaGràcies pels versos! Bona nit i bona setmana!
Aquest comentari també vol ser amb colors. I sense.
ResponEliminaPerò sempre amb un bon castell que el vetlli.
Serem castells... Ens vetllarem els uns als altres.
Eliminahi ha poemes que et deixen la dolçor a la boca i el somriure als llavis, aquest és un d'ells
ResponEliminaGràcies, Xelo!
Elimina