Santa Maria de Balaguer
Vam encimbellar els riures i els retrobaments
i vam viure la ciutat atrafegada de mercat,
des del cim del turó la miràvem i ens cridava,
mentre l'església ens explicava poc a poc, tota la història.
M'agrada aquesta visió original i diferent que m'has donat de la seu de Balaguer!
ResponEliminaEl dibuix està fet d'una foto que jo mateixa vaig tirar des de la muralla, porquet. Estem més acostumats a veure-la des de baix.
EliminaQuines històries més boniques que vius
ResponEliminaDe la teva mà vaig coneixent llocs i em fas particep de moments.
Que bonic fer de les vivències art i a nosaltres espectadors de la bellesa de dibuixar i sobretot, de la bellesa de viure.
Bona tarda. Torna a ploure i tu portes llum i escalforeta
Són moments bonics de trobar-se amb la colla d'amics, que ens coneixem des que teníem 15 anys. I encara tenim ganes de trobar-nos!
EliminaI dibuixar i escriure sobre les coses, és una manera de retenir-les, i de tenir una mica contenta la meva avidesa de vida. Que us agradi és un premi totalment immerescut.
Bona nit, Mònica, una abraçada immensa.
molt bonics versos també Carme !!
ResponEliminaabraçades
joan
Moltes gràcies, Joan!!!
EliminaEl mercat de Balaguer, és tota una tradició...M'agrada el paisatge de la ciutat que es veu des d' aquesta església.
ResponEliminaPetonets.
Des de l'església, vam resseguir un tros de muralla i la vista de la ciutat i de la plaça amb el mercat era preciosa... però com he dit, no vam seguir gaire tros de muralla, perquè els carrers i el mercat ens cridaven molt fort! ;) vam haver de baixar-hi, per força! :)
EliminaEncimbellar, una paraula nova per a mi. Té una musicalitat preciosa.
ResponEliminaQuan et criden amb aquesta força no t'hi pots negar, perquè el resultat sempre té un gran valor.
Molt bona tarda!
Bessets
Em fa il·lusió compartir una paraula, doncs...
EliminaSí els mercats tenen un gran encant, valia la pena. Vaig comprar faves tendres i mel.
Bona nit, bonica! Una abraçada.