És un llibre molt poètic tot sencer, de dalt a baix. Fins i tot quan parla de la guerra. Ho fa des del punt de vista de les persones i no dels poders i parla de la ciutat de Nàpols i de les bombes i de com els ciutadans es van revoltar contra els nazis.... un vell s'havia assegut sobre la runa del seu edifici i mirava el cel. Em vaig apropar i em va dir: "Estic mirant el cel per veure on em puc instal·lar. Perquè aquí a la terra ja no em queda res"
Quan apareixen sis persones, totes a la vegada, aleshores es guanya.
Sí me'l llegiré tant aviat com pugui aquest llibre ..cada vegada em crida més l'atenció...
ResponEliminala frase del vell no té una engruna de grapissos ni pallús... M'ha encisat.Gràcies. Anton.
ResponEliminaM'agrada molt això que dius de parlar de la guerra des del punt de vista de les persones que, al cap i a la fi, són les que s'hi troben i les que no han decidit res...
ResponEliminaMe l'han recomanat al bloc i crec que el llegiré perquè té molt bona pinta.
ResponEliminano en sabia res, gràcies per apropar-nos-el :)
ResponEliminaNo sé si és que estic tocada però com m'ha fet plorar aquesta frase!
ResponEliminaa mi aquesta frase m'ha engoixat.... segur que sempre hi hauria alguna "cosa" que ens convidaria a romandre de peus a terra.... de totes maneres, queda apuntat pels "pendents" Gràcies i un petó Carme :)
ResponEliminaM'encantará llegir aquesta obra. gràcies. Muaka!!!
ResponEliminaSegur que el llegire fa molt bona impresio.
ResponEliminaCrec que em guardaré la frase, és una passada, és un dir, ja ho he fet tot ara em toca anar al cel, sembla trist, però té un cert poder, m'agrada Carme, bé tot el què ens mostres i ensenyes m'agrada i aprenc de tu :) una abraçada!
ResponEliminaElvira, :)
ResponEliminaAnton, a vegades veure-hi clar és ben trist.
Assumpta, són les que s'hi troben i no compten per a res.
kweilan, crec que t'agradarà
Clídice, és molt bo.
Cèlia, no ho pretenia pas, una amanyagada, bonica.
Cris, tens raó hauria de ser així... però quan les coses es posen tan difícils!
wizard, té poesia, i sempre la poesia és una mica màgica. Pot ser que t'agradi. Una abraçada.
Endavant , Striper.
Cesc, gràcies per les teves paraules.
Hola, sempre arribo tard, però em queda el consol que mai es tard si es vol aprofitar el moment.
ResponEliminaNo havia sentit a parlar de Erri De Luca, però com sempre em passa, després de llegir un llibre vaig trobant informació.
Aquest que comentes sembla interessant, repassaré en De Luca per tornar-ne a gaudir.
No és un comentari com els teus, Carme... és minimalista del tot.
ResponEliminaJo sempre em disculpo dient que jo llegeixo per pur plaer i que no sé gens fer anàlisis de llibres ni comentaris. Espero que t'agradi si t'hi endinses.
Et recomano també Tu, meu, captiva per la seva manera poética d'escriure . Ara estic amb Tres cavalls :-)
ResponEliminaSalutacions,