Dalt del turó,
tocant els cingles amb la mà,
pètals caiguts,
presències silencioses,
paraules i passes
de records llunyans,
mirades compartides
absències i somriures.
Manel ha dit...Mirant a dalt
només el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó.
Udola el vent entre els pins
estem mullats i fa fred
protegit en el teu pit
aixopluc dels meus plors
com boira dels meus ulls.
Dalt d'aquest bell turó molts ulls et contemplen...i llegeixen el que escrius i es meravellen i com bé dius...mirades compartides...absències i somriures...
ResponEliminaHi ha dies que són d'una gran buidor...
ResponEliminaTranslendium: "No s'ha pogut traduir el text: error de sistema."
ResponEliminaNo puc dir res:-) No comprenc i no puc parlar la llengua molta bonica...
Parla sols amb les paraules que conec. O no conec. La meva professora... és meravellosa!!!
Petonets!!!
Mirant a dalt
ResponEliminanomés el mar de boira espessa
deixa veure les ones de cotó.
Udola el vent entre els pins
estem mullats i fa fred
protegit en el teu pit
aixopluc dels meus plors
com boira dels meus ulls
absències i tan de bo també el somriure.... ais, quin mal dia avui.... Un petó Carme, bona feina un dia més :)
ResponEliminaHi afegeixo un somriure ample! :)
ResponEliminaElvira, les tres coses són importants, gràcies per compartir tant bé!
ResponEliminaEls teus, Zel? O el meu poema suggereix una buidor que no volia?
Merike, intento amb francès, amb anglès impossible:
Sur la coline
la main sur la falaise:
des pétales tombés,
des présences silencieuses,
des mots et des pas,
des souvenirs lointains,
des regards a deux
des absences et des sourires.
Manel, un poema preciós, moltíssimes gràcies!
Un somriure i ben ample i durador, Cris, i tant que sí. Un mal dia? Espero que s'arregli ben aviat.
Fanal blau, i llarg ... que duri molta estona.
Dalt dels turons i de qualsevol lloc, ens sembla que som alguna cosa, que respirem més i millor. Com som, en canvi, de petits i indefensos, i a vegades, que poc conscients d'aquesta vulnerabilitat. M'ha encantat el poema, fresc i encantador com tu.
ResponEliminaDifícil de produir
ResponEliminasense un traductor :-)))
Bona nit!
Laura, gràcies per les teves paraules! ens costa trobar el punt mig i adequat a vegades ens sentim més vulnerables del que som i a vegades ni ens recordem que en som. Però enfilar-nos dalt dels turons si muntanyes sempre va bé per posar les coses a lloc.
ResponEliminaMerike, bona nit!
Jo vull moltes mirades compartides, moltes... Quan comences a compartir mirades segur que acabes amb un gran somriure :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Aquest pas enrere,
ResponEliminarecollida en la nit, repassant unes lletres
no hagi estat un retrocés
i sí, un caminar
despertant els teus ulls
aquesta hora en què el cansament i el somni
vencen al trànsit del dia.
Gràcies, sempre hi ha un primer dia
com la meva tarda d’ahir.
Assumpta, compartir mirades és molt important, com tu dius sempre dóna com a resultat grans somriures.
ResponEliminaUna abraçada, Francesc!
Manel, benvingut altre cop, ens llegim!