Dia de tardor al Montseny.
Sortim de Seva cap a Coll Formic.
Fresqueta, núvols i jersei.
Els colors encara no han arribat al Pla de la Calma.
Només les falgueres s'han vestit ja de tardor i jeuen torrades, preparant-se per dormir com si haguessin mort, durant tot l'hivern.
Al final de tot del pla, després de passar per unes masies precioses, s'alça el Turó de Tagamanent. Església, runes, castell... em va agradar molt passar-hi el dia, se'ns van fer curtes les hores
Havia estat al Pla de la Calma unes quantes vegades, de dia i fins i tot de nit per veure les estrelles i mai no havia anat al Turó de Tagamanent. Ja era hora!
m'ho anoto
ResponEliminaDiu la llegenda que aquest Turó du aquest nom ja que fa molts anys s'hi va perdre un nen (tnenamagat)...
ResponEliminaDona, si que era hora!!!
No n'havia sentit a parlar mai...
ResponEliminaA més la pujada al cim del Tagamanent és curta i prou fàcil.
ResponEliminaLa Calma... Em sembla recordar que els entesos diuen que Pla i Calma són sinònims d'una mateixa cosa. :-)
prop de la meva feina hi ha un carrer que se'n diu. no sabia si era un general, un arquitecte o un turo com ara m'acabo d'assebentar.
ResponEliminaNo ho coneixia, però pel dibuix i per com ho descrius, ha de ser preciós!
ResponEliminaI com m'agrada aquesta imatge dels arbres que es preparen per dormir durant tot l'hivern, com si haguessin mort... però sabem que no ho són pas de morts... Jo sempre li dono un significat simbolic de resurrecció :-)
Els llapis dels ulls devien dibuixar amb calma... i sent pla, sense arrugar-se el paper. Podria ser que el dit obris camí en la pols per deixar la marca impresa? Espectacular el lloc... deu xiular-hi el silenci. Anton.
ResponEliminaRetorno.- Al donar l'adéu l dibuix hi he captat tres cares, i una la de Tin-Tin... Soc sol que ho veig així? He rebuscat per trobar-hi el gos i no m'aparegut,a on l'has amagat?...Anton.
ResponEliminaSempre s'ha d'anar fins al final, sempre :) i a cada racó màgic com tu has fet, gràcies per ser-hi sempre Carme!
ResponEliminaHi vaig estar una vegada i em va encantar.... un lloc ideal per anar.hi amb nanos i gaudir de la natura.... Petons i bon cap de setmana Carme :)
ResponEliminaEncara no hi he anat mai. Sóc més de mar o de camp, jo. I les muntanyes em fan una mica de por...
ResponElimina:/
T'agradarà, Jesús!
ResponEliminaRamon, I tant que sí! Tantes vegades a prop i no arribar-hi ...
Aigua clara, doncs el Montseny és una petita joia. No te'l perdis.
Víctor, gràcies, m'encanta la teva aportació!
Óscar, Tagamanent també és un poble, un municipi, i aquest cim just a sobre seu.
Assumpta, si que ho és de preciós. I continuarà aquesta sortida en un parell de posts més.
Anton... tres cares? Ni jo les sé veure. M'ho hauré de torna r a mirar... el gos no cal que el busquis no hi deu ser... i els tres aquest s'han colat sense permís! No hi ha com tenir imaginació i riquesa interior, Anton... sempre veus més enllà i quan jo vaig tu ja tornes...
Cesc, tu també hi ets sempre i també t'ho agraeixo. Buscar una mica de màgia en cada cosa m'agrada... però al costat d'alguns blocaires, em sento a vegades ben poca cosa... trobant màgia. :)
Cris, sí, sí, tens raó per anar-hi amb nanos també!
Violette, aquesta és una muntanyeta, i no fa gens de por. Bé més exactament un turó: El turó de Tagamanent. :)
I s'hi menja força be al tagamanent, Oi? un dia pagaré jo i et convidare a dinar al Tagamanent a peu de carretera ihi fan uns platillus d'allò més bo ,ja veurà , ja, veuràs!
ResponEliminaFa tant temps que no tinc temps d'anar a pasturar per les muntanyes...i el Tagamanent és en enyor de joventut...hi hauré d'anar...gràcies per l'apunt i el dibuix...
ResponEliminaMiquel Àngel, jo vaig dinar a dalt de i també s'hi menja bé... :)
ResponEliminaElvira, continuarà... a veure si et decideixes a tornar-hi...
Quina excursió més maca. El trajecte, en plan passejada, desde el Restaurante de Coll Formic fins al mateix Plà de la Calma i una hora més de camí, l'he fet moltes vegades. Es relaxant i les vistes precioses, però mai he arribat al Tagamanent. Després de llegir les teves impressions, segur que m'animo a fer-ho.
ResponEliminaSalut.
Val la pena, per un costat o per un altre d'arribar-hi!
ResponEliminaDoncs ací fa una calor desmesurada.
ResponEliminaEs una zona que no conec i ting ganes de visitar-la.
ResponEliminaEstà bé anar pagant deutes, oi?
ResponEliminaNoves flors, per aquí baix també... això és una mica amunt i per això feia fresqueta.
ResponEliminaSttriper, a veure si t'animes.
Xexu, sí et sents bé després d'haver-ho fet.