divendres, 9 d’octubre de 2009

Tagamanent


Dia de tardor al Montseny.
Sortim de Seva cap a Coll Formic.
Fresqueta, núvols i jersei.
Els colors encara no han arribat al Pla de la Calma.
Només les falgueres s'han vestit ja de tardor i jeuen torrades, preparant-se per dormir com si haguessin mort, durant tot l'hivern.

Al final de tot del pla, després de passar per unes masies precioses, s'alça el Turó de Tagamanent. Església, runes, castell... em va agradar molt passar-hi el dia, se'ns van fer curtes les hores

Havia estat al Pla de la Calma unes quantes vegades, de dia i fins i tot de nit per veure les estrelles i mai no havia anat al Turó de Tagamanent. Ja era hora!


21 comentaris:

  1. Diu la llegenda que aquest Turó du aquest nom ja que fa molts anys s'hi va perdre un nen (tnenamagat)...
    Dona, si que era hora!!!

    ResponElimina
  2. A més la pujada al cim del Tagamanent és curta i prou fàcil.

    La Calma... Em sembla recordar que els entesos diuen que Pla i Calma són sinònims d'una mateixa cosa. :-)

    ResponElimina
  3. prop de la meva feina hi ha un carrer que se'n diu. no sabia si era un general, un arquitecte o un turo com ara m'acabo d'assebentar.

    ResponElimina
  4. No ho coneixia, però pel dibuix i per com ho descrius, ha de ser preciós!

    I com m'agrada aquesta imatge dels arbres que es preparen per dormir durant tot l'hivern, com si haguessin mort... però sabem que no ho són pas de morts... Jo sempre li dono un significat simbolic de resurrecció :-)

    ResponElimina
  5. Els llapis dels ulls devien dibuixar amb calma... i sent pla, sense arrugar-se el paper. Podria ser que el dit obris camí en la pols per deixar la marca impresa? Espectacular el lloc... deu xiular-hi el silenci. Anton.

    ResponElimina
  6. Retorno.- Al donar l'adéu l dibuix hi he captat tres cares, i una la de Tin-Tin... Soc sol que ho veig així? He rebuscat per trobar-hi el gos i no m'aparegut,a on l'has amagat?...Anton.

    ResponElimina
  7. Sempre s'ha d'anar fins al final, sempre :) i a cada racó màgic com tu has fet, gràcies per ser-hi sempre Carme!

    ResponElimina
  8. Hi vaig estar una vegada i em va encantar.... un lloc ideal per anar.hi amb nanos i gaudir de la natura.... Petons i bon cap de setmana Carme :)

    ResponElimina
  9. Encara no hi he anat mai. Sóc més de mar o de camp, jo. I les muntanyes em fan una mica de por...
    :/

    ResponElimina
  10. T'agradarà, Jesús!

    Ramon, I tant que sí! Tantes vegades a prop i no arribar-hi ...

    Aigua clara, doncs el Montseny és una petita joia. No te'l perdis.

    Víctor, gràcies, m'encanta la teva aportació!

    Óscar, Tagamanent també és un poble, un municipi, i aquest cim just a sobre seu.

    Assumpta, si que ho és de preciós. I continuarà aquesta sortida en un parell de posts més.

    Anton... tres cares? Ni jo les sé veure. M'ho hauré de torna r a mirar... el gos no cal que el busquis no hi deu ser... i els tres aquest s'han colat sense permís! No hi ha com tenir imaginació i riquesa interior, Anton... sempre veus més enllà i quan jo vaig tu ja tornes...

    Cesc, tu també hi ets sempre i també t'ho agraeixo. Buscar una mica de màgia en cada cosa m'agrada... però al costat d'alguns blocaires, em sento a vegades ben poca cosa... trobant màgia. :)

    Cris, sí, sí, tens raó per anar-hi amb nanos també!

    Violette, aquesta és una muntanyeta, i no fa gens de por. Bé més exactament un turó: El turó de Tagamanent. :)

    ResponElimina
  11. I s'hi menja força be al tagamanent, Oi? un dia pagaré jo i et convidare a dinar al Tagamanent a peu de carretera ihi fan uns platillus d'allò més bo ,ja veurà , ja, veuràs!

    ResponElimina
  12. Fa tant temps que no tinc temps d'anar a pasturar per les muntanyes...i el Tagamanent és en enyor de joventut...hi hauré d'anar...gràcies per l'apunt i el dibuix...

    ResponElimina
  13. Miquel Àngel, jo vaig dinar a dalt de i també s'hi menja bé... :)

    Elvira, continuarà... a veure si et decideixes a tornar-hi...

    ResponElimina
  14. Quina excursió més maca. El trajecte, en plan passejada, desde el Restaurante de Coll Formic fins al mateix Plà de la Calma i una hora més de camí, l'he fet moltes vegades. Es relaxant i les vistes precioses, però mai he arribat al Tagamanent. Després de llegir les teves impressions, segur que m'animo a fer-ho.
    Salut.

    ResponElimina
  15. Val la pena, per un costat o per un altre d'arribar-hi!

    ResponElimina
  16. Es una zona que no conec i ting ganes de visitar-la.

    ResponElimina
  17. Noves flors, per aquí baix també... això és una mica amunt i per això feia fresqueta.

    Sttriper, a veure si t'animes.

    Xexu, sí et sents bé després d'haver-ho fet.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari