dilluns, 19 d’octubre del 2009

Banc de fusta

Dins del jardí
el banc de fusta vella
vora un arbust.
Potser hi haguéssim pogut seure, però no ho vam fer.
Me'l vaig mirar perquè m'agraden els bancs de fusta.
No tinc cap fotografia, i dibuixat d'aquesta manera,
recordat o inventat, deu ser difícil de reconèixer.
L'instant va existir igualment, sense seure-hi.


19 comentaris:

  1. Molt original. Qui el va construir devia saber el principi dels corrons,
    i el gruix de l'arbre que suporta als que provin descansar-hi, veure'l plantat... quin gegant !!!/ No calen fotos quan hi ha dibuixos com aquest, dic.És un estil bonic, bonic, bonic.Anton.

    ResponElimina
  2. Un instant que s'endevina ple de pau i tranquil.litat.

    ResponElimina
  3. Cada caop nhi ha menys, o només m'ho sembla a mi?? Al jardí de la casa d'estiu d'una amiga n'hi ha un semblant al que ens has dibuixat, i quan hi vaig hi posso estones de lectura moooolt agradables

    ResponElimina
  4. Travessa vella
    per a llegir-ne el sol
    de matinada.

    ResponElimina
  5. T'enviaré fotos de bancs...últimament me'ls miro més :)

    ResponElimina
  6. De seguir que aquest banc ha viscut diversitat de moments.

    ResponElimina
  7. Recordat o inventat... pels que el veiem aquí al teu blog és un banc ben real. Segur que era així mateix :-))

    ResponElimina
  8. Gràcies, Anton, és que jo trobo que si dibuixo de fotos em surt millor que si dibuixo inventant o de memòria.

    kweilan, un lloc tranquil i agradable, com el moment.

    Estrip, podria, però de moment no ho és, potser més endavant, amb el temps...

    Mireia, tan macos que són, oi?

    Fanal blau, :)

    Gràcies, Noves Flors, m'agrada canviar, aquesta és del meu marit.

    Joana, fotos del que vulguis, gràcies, maca!

    Striper, segur que sí, com nosaltres mateixos.

    Jordi, gràcies, ja sé que no sóc molt ortodoxa amb el haikús, però avui n'he fet dos que pretenien ser autèntics. Un és aquest i ha tingut premi... al menys algú s'hi ha fixat.

    Assumpta, si més i menys, així. Gràcies maca!

    ResponElimina
  9. A les afores del bosc
    a la floresta groguenca
    el sender et regalava la seva presència
    més a prop dels pins
    vora el majestuós arbust
    ginesta de tijes en ventall
    darrere del banc de fusta
    me la vaig mirar, observar-la
    m’agradava contemplar-la.
    Havia passat el temps
    Ella, romania inalterable
    perenne, recordada.
    Va marxar acompanyada del vent.
    Demà, passejant pel carrer major
    la reconeixeré amb una salutació.
    En el mateix instant que va marxar
    la salutació de les nostres mirades
    va quedar fotografiada en els meus ulls.

    ResponElimina
  10. es bonic inventar records tambe
    bon dia bonica!

    ResponElimina
  11. Manel, moltíssimes gràcies, has trena t tota una història pòètica.

    Bon dia sargantana!

    Segur que sí. Costa molt més d'oblidar un moment que hem escrit o dibuixat.

    ResponElimina
  12. Els teus ulls son les receptores de les millors instantanies que despres ens oferiras amb la teva traça

    ResponElimina
  13. curiós... sempre pots tornar per a seure-hi! :)

    ResponElimina
  14. Carme, jo sí que m'he assegut una estona, ho necessitava i el caliu de la fusta m'agrada tant! Gràcies per dibuixar-nos un banc per a descansar una estona!

    ResponElimina
  15. De vegades no cal seure per viure-ho.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari