No abasto el bosc
ni puc arribar dalt de l'arbre.
M'enduc només una branca
i així, puc estimar cada fulla
amb els ulls i amb la punta dels dits
* * * * * * * * *
Els arbres envolten l'espai
sobre el turó de la calma
el dia regala la seva llum blava
un vent de tramuntana
irritat,
arrissant el mar
serra arbres, arrels sense aigua
descobrint vergonyes sense abric
despullats
seguim estimant
cada fulla que ens envolta.
sobre el turó de la calma
el dia regala la seva llum blava
un vent de tramuntana
irritat,
arrissant el mar
serra arbres, arrels sense aigua
descobrint vergonyes sense abric
despullats
seguim estimant
cada fulla que ens envolta.
Manel
prendre'n un testimoni ja és suficient :)
ResponEliminaEscampar l'estima en el nostre microcosmos.
ResponEliminaColors tardor, què macos són! i no em cansaria de dir-ho i d'admirar-los mil vegades cada dia!
ResponEliminaAmb una branca tan preciosa com aquesta es pot estimar la natura sencera... i el món... i Tot :-)
Amb unpeto nomes abastem un troçet pero li fem un peto a tot ell, ella.
ResponEliminaDeus tenir un programa del Paint més perfecte que el que em varen posar a mi.Al meu em tremola el pols i se'm posa a riure si vull agafar-lo en serio./ Com més va més perfecte i així mirat, sembla fàcil...Proveu-ho de fer aquestes puntetes de les fulles que son com punxetes.
ResponEliminaFelicitats. Anton
No sempre ho podem arreplegar tot. A vegades hi ha tanta bellesa en la natura, a qualsevol lloc, que basta fixar-se en tan sols una petita cosa, un petit element :)
ResponEliminaSi véns amb mi, només et deixaré agafar una fulla, i prou, hauràs de triar bé...tant com tries les paraules! Petons!
ResponEliminaEn una branca ja hi ha d'alguna manera tot l'arbre sencer... i a més és millor avançar a poc a poc ,si no abastem tot el bosc, comencem per un arbre ....per una fulla...i mica en mica ens adonarem que tenim tot una col.lecció de boscos entre les mans
ResponEliminaQuines ganes de viure totes les olors de la tardor amb aquest dibuix. Bravo!
ResponEliminaMagnífics colors de tardor, i com sempre molt ben dibuixats.
ResponEliminaPart de la nostra tardor entra pel teu bloc. Gràcies, Carme!
ResponEliminam'agrada molt esta barreja de colors que tenen ara les fulles i com les has pintat, carme.
ResponEliminauna abraçada
Aquesta tarda he vistaquests colors a casa la mare. He estat a punt de fotografiar-ho però ...la mandra( estava prenent l'últim solet...)
ResponEliminaPreciós el dibuix!
Els arbres envoltan l'espai
ResponEliminasobre el turó de la calma
el dia regala la seva llum blava
un vent de tramuntana
irritat,
arrissant el mar
serra arbres, arrels sense aigua
descubrint vergonyes sense abric
despullats
seguim estimant
cada fulla que ens envolta.
Sí, Clídice, és suficient :)
ResponEliminaNoves Flors, això és el més necessari.
Assumpta, potser d'això es tracta, si estimes la fulla, per força has d'estimar la branca i l'arbre i la Terra. :)
Striper, en el poc està contingut també el tot.
Anton, si se't posa a riure, és que et van posar un Paint bromista... potser no és el mateix, no t'ho sabria dir.
Caterina, a vegades embadalir-se amb les coses petites és ben bonic!
Zel, amb aquests colors diferents de cada fulla, que difícil m'ho poses. Trio la de baix a la dreta, va! Un petó. :)
Elvira, gràcies, poc a poc...i no hi fa res si ens aturem.
wizard, gràcies, els colors i olors de la tardor m'agraden molt.
gràcies, garbí!
kweilan, el tinc connectat directament amb la tardor, el blog, vull dir. :)
Iruna, una abraçada per a tu també... ja he vist les teves boletes pintores, avui i les he provat, també. :)
Joana, si no feu fotos... estic perduda, eh? Petonets bonica!
Manel, gràcies per escampar la teva poesia.
No es poden estimar les grans coses si no s'estimen primer les petites.
ResponEliminaConcibo la rama de un árbol como un abrazo,
ResponEliminaentiendo las hojas como aquellos sentimientos que cambian de color según nuestro estado de ánimo, según el color del árbol; pero el alma es única y permanece como el propio árbol.
un beso, carme.