Fer la volta caminant al cap Norfeu, em va semblar una excursioneta preciosa. A l'anada, des de la Cala Calitjàs, passant per la Cala Pelosa, i pujant fins a la Torre, tens les vistes cap a les cales que acabem de deixar, i també cap a cala Montjoi. Al fons es veuen les Medes i el Montgrí. Arribant a la punta de tot, t'acostes una mica a l'espadat per veure la roca anomenada el gat, que impressiona molt vista des de dalt.
La tornada amb vistes cap al Nord i passant per la cova de les ermites, acaba d'arrodonir el panorama. Una excursió altament recomanable, tot i que si la feu en sentit contrari començant per la costa de la banda nord us estalviareu la pujada a la Torre que puja força dreta.
conéixer altres indrets lluny del nostres país comforta.
ResponEliminaconéixer el nostre país és un plaer.
un bona excursió. Fantàstic!
ResponEliminaJejejeje abans de llegir el text he pensat "sembla un gosset"... i resulta que és la "roca del gat" :-)
ResponEliminaCarme, has fet unes excursions magnífiques!! Ens descobreixes coses de les que jo no en tenia ni la menor idea :-))
Quina delicadesa... El meu gat... o anava dient per mi i resulta que...
ResponEliminaAlmenys has posat un bri d'alegria ...
Si les fotos i dibuix son preciosos ser-hi, al natural, deu ser un no va més, el soroll o la veu del mar, la torre amb les seves connotacions, la salabró, l'alé... Anton.
Quina meravella Carme.... t'ha quedat esplèndit! Felicitats nena :)
ResponEliminatinc ganes de fer-hi una escursioneta per aqui, dons fa molt de temps que no ho trepitjo i se que es fantastic
ResponEliminaÓscar, i tant que és un plaer aquest país és una passada de bonic i si no l'haguéssim espatllat tant en seria encara més!
ResponEliminaEstrip, recomanable del tot.
Assumpta, és que tenim cada joia en aquest país!
Sí, Anto, tal com dius...
Gràcies, Cris!
Garbí, doncs anima't que val la pena!
Amb tu viatjo, somio i veig fets realitat els somnis que ens narres!
ResponEliminaCarme tinc informació:
ResponEliminaAl punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu.Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris.
Hi ha moltes llegendes al seu voltant, com la dels Fadrins Encantats.
Aquell que podia furtar un vel de sirena era un home afortunat. Moltes vegades aquesta preuada penyora fou la perdició de molts navegants, com va succeir amb dos xicots de Palau-saverdera que quedaren seduïts pels cants i les rialles d'aquelles dones.
En intentar prendre d'amagat un d'aquests vels foren sorpresos per la sirena, que amb una mirada fulminant els va convertir en dues roques vora del mar, que la gent de la comarca coneix amb el nom dels Fadrins Encantats, al cap Norfeu.
Petons.
Gràcies, Carme, per fe-nos partícips de trossos tan encisadors de la nostra terra.
ResponEliminaSalut i Terra
Un lloc fantàstic!
ResponEliminaJo, decididament, cada vegada veig que el mar em crida, aquests paisatges em tenen el cor robat!
ResponEliminapetonassos!
Somiem doncs, Cesc, entre realitats, sempre queda espai pels somnis.
ResponEliminaPere, gràcies, doncs aquesta torre és la que surt al dibuix. A la part més alta. I una bona pujada que fa. Llàstima que no sabés la llegenda i no vaig veure els Fadrins encantats. M'hauria agradat molt... però això s'arregla tornant-hi.
Gràcies Francesc!
kweilan, fantàstic de debò!
Zel, tu rai que els tens a propet! A mi també em tenen el cor robat!
Ens mostres uns espais preciosos!
ResponEliminaEs curios les formes que de vegades tenen les pedres.
ResponEliminaSí que ho són, Ma-Poc!
ResponEliminaStriper, jo la vaig verue des de dalt i semblava una paret prima que feia venir més ertigen encara i en canvi de front ds del mar es veu així. És curiós.
Carme, Josep Mª de Sagarra deia que el nostre Mediterrani és el reovell de l'ou. I tenia raó.
ResponElimina