dimecres, 21 d’octubre de 2009

A mig matí...


El noi surt de casa, de la casa on fa més de 30 anys que hi viu. Troba una camioneta plena de joves, tots amb les seves rastes corresponents.

- Perdona, per anar a La Floresta?
- Ja hi sou! Això és la Floresta!
- No pot ser...

No va contestar-los-hi res més... què podia dir... si estaven posant en crisi gairebé tota la seva vida!

Al cap de dues hores, en tornar els va veure, tres cantonades més enllà... es va tranquil·litzar... al cap i a la fi... potser sí!

28 comentaris:

  1. De vegades ja no sabem on la ballem.

    ResponElimina
  2. Saber on es navega es important....to i que de vegades costa.

    ResponElimina
  3. ... Potser sí.
    Potser es va tranquil.litzar
    en comprovar el rellotge de la vella estació
    havien passat dues hores
    la camioneta romania inmovil
    però el quadre ja no era el mateix
    els joves s'havien desplaçat
    tres carrers més avall
    absent les flames
    el fum sobresortia per sobre dels seus caps.

    -Un dels joves, va cridar:
    ¡Ei, col.lega ¡¿Aixó es la Floresta?

    -Seguint aquest camí de terra, arribareu a un salt d'aigua, a la vista d’un petit bosquet, a la dreta, arribareu a la Floresta.

    Després d'uns passos, un rètol de llauna en forma de rombe de color vermell amb fons blanc i rectangle blau amb lletres blanques, anunciat l'arribada a casa: la Floresta.

    ....Potser sí....

    ResponElimina
  4. El meu germà viu per La Floresta, quan hi vagi de visita suposo que encara m'hi trobaré els joves de les rastes que ja s'hi hauran instal·lat.
    Perquè potser és difícil arribar a La Floresta, però sortir-hi encara més.

    ResponElimina
  5. Qui millor que algú que hi viu de fa 30 anys per saber-ho, no?

    ResponElimina
  6. De quelcom els devia servir la contesta a la pregunta,ara, ells volien el lloc que demanaven unes cantonades més avall... devien tenir els seus motius... Jo no els hi puc preguntar. ho he mirat a Google i no ho saben... Anton.

    ResponElimina
  7. a mi també m'has fet riure. i és que hi ha gent que és una descreguda.

    ResponElimina
  8. A vegades fa gràcia i tot de tant perduts que estem, Striper.

    Garbí, a vegades costa més que altres.

    Manel, potser els haguéssim hagut de dur fins al rètol i s'ho haguessin cregut... :)

    Rafel, clicant el teu enllaç surt el perfil però no el blog... perquè no li poses? Jo no sé si en sortiré mai de La Floresta!

    Xexu, oi que sí?

    Fanal blau, me n'alegro! :)

    Anton, mare meva, sí el Google no ho sap, estem perduts, oi? més que els joves de les rastes! :)

    Jordi, és que ningú confia en ningú, avui en dia! :)

    Elvira, sorprenent sobretot. :)

    ResponElimina
  9. Genial!! :-))

    Ho he vist com una situació tan real... "no pot ser"... doncs bé, què hi farem? ja us ho trobareu si pot ser o no :-))

    ResponElimina
  10. Com els arbres, com la vida, tot va mudant, en els canvis ens hem de reconéixer...

    ResponElimina
  11. :) Vols dir que la trobaven molt canviada? No se m'havia acudit, zel, pensava que estaven directament a la parra.

    ResponElimina
  12. Hi ha gent que no sap on és i a vegades idealitza massa i es decepciona quan arriba al lloc on volia arribar.
    Per cert, que la fulla de la dreta em recorda una mena de colibrí gegant xuclant directament d e l'escorça de l'artbre.

    ResponElimina
  13. Met, quina imaginació que tens! Quan temps fa que no passo per casa teva ni tu per aquí... ostres! ja es veu que no donem l'abast. Fins ara, maco!

    ResponElimina
  14. Carmeta? Yuhuuuuuuuu!? Em sents, em veus, em llegeixes, toc-toc-toc!
    En aquests moments, em tens reconcentrada per a veure si per art de màgia i de sort (un còctel de les dues coses) se'm queden les meves parauletes aquí al damuuuuuunt! Que ja aniria essent hora!
    Petonets Mortadel.lanians
    Si em queda, NO HO ENTENC! Clinx! Envio!

    ResponElimina
  15. Filla? Alguna coseta has canviat! Biennnnnnnnnnnn!

    ResponElimina
  16. Ei! benvinguda al món MÀGIC dels comentaris que funcionen!

    Et sento, et veig,. et llegeixo! Iuuuuujuuuu!

    "tujuru" que no he canviat res, però igualment et corejo el

    BIEEEENNNNNNNNNNN!!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Carme,
    Em sento com una mena de desagraïda, per no haber-te escrit en el seu moment i dir-te la il.lusió que em va fer, que escollíssis una imatge meva d'un cel i la posessis entre unes quantes escollides per tu...Però mai és tard i ara ho vull fer i a més, tot i que en Ramón ja ho ha fet, donar-te les gràcies per haver-nos descobert El Bellver i la Casa Museu Agustí.Va ser una gran troballa, pel paissatge, l'amabilitat de la gent del restaurant, de tot el que ens van servir i de tot el que vam veure al Museu...Va ser un dia magnífic.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Què hi ha a la Floresta que atreu tants hippys? Vés a saber! Perquè si fins i tot quan ells hi arriben no saben on que ja hi són... argh!

    ResponElimina
  19. Montse, encantada que em deixis copiar-te les imatges i segur que la que hauria de donar les gràcies sóc jo. després vaig pensar que en aquell post dels cels potser hauria d'haver avisat, ja que no tohom se'n va adonar, però tampoc té més importància.

    Com ja li he dit al Ramon (jo no us relacionava, però ara ja ho sé...) :) m'alegro que no us defraudés el dia pel Tagamanent. Una abraçada Montse!


    Núr, hippys, ex-hippis, hippis joves, hippis vells... simpatitzants de hippis... tots els que vulguis! :)

    ResponElimina
  20. Quan era petita vivia en un lloc diferent d'on visc ara i recordo fer excursions amb els meus pares i alguns amics a La Floresta... molts records! (però a Tarragona hi ha un barri que també s'ho diu!)

    ResponElimina
  21. Encara ara, és un magnífic lloc per a fer excursions, Cèlia. Collserola a tocar amb la mà.

    ResponElimina
  22. Fet Carme.
    Al perfil tenia una pàgina web que vaig fer sobre l'Alguer, però ara on diu el meu web ja he enllaçat el bloc.

    Gràcies Carme.

    ResponElimina
  23. a mi de vegades em sembla estrany estar a octubre, o estar al 2009 jaja. Són rampells passatgers de la ment

    ResponElimina
  24. Pot ser sí Carme, ves a saber... tranquil·litzar-se sempre és bo...

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari