divendres, 23 d’octubre de 2009

L'ombra de les flors

Dibuix copiat d'una foto de Barbollaire


Sec a l'ombra de les flors
perquè van ser en primavera.
L'ombra me'n porta l'olor
i el color vermell que encega.


Blogger rebaixes ha dit...

Seus en l'ombra del temps passat
quan tot era tendra primavera
i el record del color sagnant
em porta nova vida en la vena
....Bon cap de setmana. Anton.

Blogger Lliri blanc ha dit...

Vermell el record
del cor que parlava d'amor,
tendre com una flor.

Blogger Manel ha dit...

L'ombra, calladament
avança
buscant altra primavera
que vesteixi en flama vermella
els seus llavis
regalant un petó callat
enllaçant-se.

16 comentaris:

  1. Quins records, quan va ser primavera, i quin desig de tornar-hi! I totes les colors i tots els colors novament als sentits!

    ResponElimina
  2. Ara m'has fet rumiar com es diuen aquestes flors.

    ResponElimina
  3. Jejejeje "és ben bé ella" ;-))

    Enllaço el post, eh Carme? :-)

    http://barbollaire.blogspot.com/search?updated-max=2009-10-12T19%3A51%3A00%2B02%3A00&max-results=1

    ResponElimina
  4. Seus en l'ombra del temps passat
    quan tot era tendra primavera
    i el record del color sagnant
    em porta nova vida en la vena
    ....Bon cap de setmana. Anton.

    ResponElimina
  5. Vermell el record
    del cor que parlava d'amor,
    tendre com una flor.

    ResponElimina
  6. uff quina nostàlgia de cop! I és que l'època de les flors de l'any passat em va passar ben ràpid...!

    ResponElimina
  7. Una flor és sempre un bonic detall i ara que moltes es comencen a marcir ve de gust de trobar-ne.

    M'has fet recordar la melodia de
    "Be sure to wear some flowers in your hair..."

    Preciosa imatge!
    ;)

    ResponElimina
  8. L'ombra, calladament
    avança
    buscant altra primavera
    que vesteixi en flama vermella
    els seus llavis
    regalant un petó callat
    enllaçant-se.

    ResponElimina
  9. A l'ombra de cada pètal hi ha la vida del que fou flor... De vegades l'olor és lócell del viatge. I el vermell és el cor que somriu o gemega...

    Visca la terra.
    onatge

    ResponElimina
  10. Aquesta flor sembla un "Don Diego de Noche".
    Petons.

    ResponElimina
  11. Clar que també hi ha flor a la tardor, Cèlia, però em va sortir així!

    Doncs, no ho sé, Striper, intentaré buscar-ho!

    Gràcies, Assumpta, creia que havia enllaçat el post i havia enllaçat el blog, ja està rectificat. Què faria si no em vigilèssiu sempre els meus errors? Petonets, maca, bon cap de setmana.

    Manel, moltíssimes gràcies pel teu poema, com sempre.

    onatge, m'agrada això del cor que somriu o gemega, que sovint fa les dues coses alternativament i sense saber massa perquè canvia d'un estat a l'altre.

    Pere, em sembla que no ho és, però tampoc t'ho podria assegurar.

    ResponElimina
  12. Aix, quin desordre en les respostes! perdoneu, vaig per les que falten

    Anton, una continuació molt bona, digna de Personatges Itinerants!

    Lliri blanc, una preciositat de dolçor, un bombonet de poema.

    Patrícia, em sap greu... segur que és millor viure el moment i saps un secret, aquestes flors també floreixen a la tardor.

    -assumpta- ai! la melodia, quins temps! oi? de somnis i . Quants records!

    ResponElimina
  13. Seure a l'ombra de les flors; a allò més efímer encara que la mateixa flor. És com si volguérem destil·lar-ne l'essència per servar-la per a sempre. És el que tu has fet amb el poema: servar per a sempre aquella imatge furtada a Chronos i feta record a la sala de l'ànima.
    Una abraçada
    Salut i Terra
    Ps. Els teus dibuixos són una delícia naïf.

    ResponElimina
  14. Ai, Francesc, quina sort que em llegeixis així de bé! Una abraçada i moltes gràcies.

    ResponElimina
  15. todo proyecta sombra pero no perdemos la esencia de nosotros mismos..
    me encantan las flores
    un beso carme y buen fin de semana

    ResponElimina
  16. Ombra d'esperit, ombra de sentiment, ombra fosca pintada de blanc, ombra de la olor de la flor, ombra de pètals.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari