Ca l'Agustí, abans de saber què és ca l'Agustí, ja crida l'atenció. És una d'aquestes masies immenses, amb la teulada a dues aigües, i molt més amples que altes... que sembla que s'arrapin a terra, de les que sempre m'han agradat. La vam fotografiar anant cap a Tagamanent pensant que era una foto de passada. Però no! Resulta que és una casa museu on s'ensenya la mena de vida que podia haver-hi fa dos-cents anys.
Ho vam saber perquè l'altra casa de pagés que hi havia no massa lluny d'allà, tocant a Tagamanent és ara un Restaurant "El Bellver" on vam dinar. Aquesta també és una visita recomanable, per la casa, pel lloc, a més a més es menja bé i la parella que ho porta fa que et sentis acollit d'una manera molt agradable.
L'Agustí, que es visita després de dinar (amb el cuiner que quan acaba la cuina fa de guia) va estar habitada fins als anys 50 i encara a Aiguafreda hi viu la darrera persona d'aquesta família que encara havia viscut en aquesta casa. Però diu que quan li fan preguntes sobre com vivien allà dalt, la seva resposta acostuma a ser: passàvem molt fred.
A veure, preciosa Carme, ahir, t'esperàvem a la gran gala c@ts i tu no vas dir ni mu!!!! Ara ja ho entenc, amb aquesta glòria de paisatges... Quina enveja, mai hi he anat, hauré de fer un pensament! Petons! I`passa a buscar el teu premi!
ResponEliminaMoltes felicitats pel merescut premi. Ens omples de bonics colors la blogesfera
ResponEliminaJo havi tingut una casa com aquestes.
ResponEliminaJo vivia en una casa semblant, i molta fred si.
ResponEliminaEnhorabona per el premi, te'l mereixes.
Quina passada de masia! A mi m'agraden molt els llocs així, lluny del soroll i de la massificació de gent...Aquests llocs m'inspiren calma! Ei i és un bon lloc per dibuixar i escriure, eh? :)
ResponEliminaPer cert! Felicitatssssssss!!! :)
felicitats pel Premi C@t
ResponEliminaMalgrat el fred de les masies...hi havia la tebior i l'escalfor dels habitants...paisatges i paraules plenes d'encant pels ulls, pel record i per la boca ( pels restaurants i el menjar)
ResponEliminaApa! Ja tinc una altra sortida pendent! Jo tampoc hi he estat mai al Tagamanent. Serà qüestió de posar-se les piles!
ResponEliminaFelicitats pel premi!
i
Una abraçada
PS: hauries d'empetitir el dibuix per que entri sencer al cos central del blog!
Óndia em vaig perdre la gala en directe dels premis c@ats! MOLTES FELICITACIONS Carme pel premi Imatge...te'l mereixes!!!
ResponEliminaApa! Ja tinc una altra sortida pendent! Jo tampoc hi he estat mai al Tagamanent. Serà qüestió de posar-se les piles!
ResponEliminaFelicitats pel premi!
i
Una abraçada
PS: hauries d'empetitir el dibuix per que entri sencer al cos central del blog!
Jo vull anar-hi, ho necessito :) gràcies per tot el què ens regales i gràcies per ser tu i felicitats pel premi!
ResponEliminaI tant que havien de passar fred!! Una casa tan gran, parets gruixudes, i a la zona on és!!
ResponEliminaPreciós dibuix, Carme!! :-)))
Zel, tu a la gala i jo ben a prop, però desconnectada...
ResponEliminaGràcies, Mon!
Quina passada, Striper!
Garbí, no en tinc cap dubte que feia fred, però altres coses bones devia tenir. Gràcies!
Gràcies, Guspira, no em faria res estar-m'hi uns quants dies, en un lloc així.
Gràcies, Jesús.
Elvira, si aquesta escalfor que dius, encara em semblava sentir-la. I jo també em vaig perdre la gala, em va saber molt de greu... però no puc fer anar la família a toc de blog.
Fra miquel, segur que t'agradarà i no parlo de l'atrezzo amb què han vestit la casa per dins... sinó del lloc i de la casa.
Cesc, segur que hi podràs anar.. al seu moment. Petonets.
Assumpta, potser massa i tot de fred. Devia ser una vida molt dura. Ara segur que faríem figa.