divendres, 2 d’octubre de 2009

La Clara d'Una sortida digna



Dibuix d'una foto agafada d'Una sortida digna, gràcies a la Clara


- Vaig néixer en un poblet envoltat de muntanyes, i des de ben petita em sentia estranya, especial, diferent. - em deia la Clara.

- Jo no hi vaig néixer a les muntanyes, però hi vaig viure de petita. M'agradava molt viure-hi, més que a la ciutat, on havia nascut. A tu no t'agradava? - li vaig respondre.

- Allò que no m'agradava era aquesta sensació de sentir-me estranya ni el meu nom.

- Veus? a mi tampoc m'agradava el meu nom, en canvi el teu sí. Clara, és bonic. De tota manera ara ja m'agrada, el temps ho cura tot.

- El temps i altres coses, jo vaig començar a comprendre'm quan uns personatges molt especials van creuar-se en el meu camí.

- I quina relació tens tu amb la mort. De les teves intervencions no ho he pogut entendre...

- Doncs precisament aquests personatges. Que ja no vivien o bé vivien d'una altra manera. I també que estava encisada i enamorada d'un italià del segle XVI.

- Deies que t'agradaria explicar-nos les teves coses...

- Sí, de fet abans no t'he contestat una pregunta. Sí que m'agradaven molt les muntanyes que envoltaven el meu poble. Sempre hi penso, sobretot en l'ermita de Sant Joan del Codolar.

- Porta-m'hi! Clara m'agradarà saber la teva història, no sé si ho entendràs, però a mi les persones especials i diferents m'agraden molt. Jo no sóc ni especial ni diferent, tot i que hi va haver èpoques que m'ho pensava. Però en canvi sempre trobo molt interessant de conèixer persones diferents.

La Clara va somriure i d'aquest somriure em va ploure a sobre com un ruixat de
preguntes que tenia ganes de fer-li i un dia vaig viatjar amb la Clara, fins a l'ermita.

Els ulls li somreien d'una nostàlgica felicitat en arribar-hi. Ella va fer la foto. Jo el dibuix. Ja som amigues. M'agradarà saber la seva història. I encara em guardo les preguntes.

Però ara ja no explico res més que avui hi ha la presentació del llibre Una sortida digna a Tens un racó dalt del món:

9 comentaris:

  1. Un aplaudiment per tants motius que es poden trobar en aquesta pàgina d'avui, Un personatge, un paisatge, un encontre, una ermita, un llibre i un escriptor que estima tot això que dibuixes i escrius, per que allí va fer els seus primers pasos, sent ja diferent? Si, sent un amic per tots...Aplaudiment.Anton

    ResponElimina
  2. caram quina trobada! La veritat és que a mi em tenen intrigada la Clara i els altres personatges d'USD. I tu vas tenir-hi una bonica trobada :)

    ResponElimina
  3. Preciós! I molt bona forma d'anunciar la presentació :)

    ResponElimina
  4. Guardar-se les preguntes sempre és una forma de coneixe's més.

    ResponElimina
  5. Ben relatat...ben trobat i ben escrit i el dibuix com sempre tendre...

    ResponElimina
  6. Petons, Carme, per a mi és tota una alegria comptar-te com a amiga.
    Clara.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Carme, he estat molt atrafegat aquests dies i no havia vist encara aquest preciós post. La Clara està molt contenta i jo també, que ja no sé com donar-te les gràcies.
    Tinc moltes ganes que arribi el dia 21.

    ResponElimina
  8. Gràcies Anton, ja he vist que tu també te'n feies ressó.

    Gràcies, Striper.

    Khalina, estava tan intrigada, i com que la Clara és la meva preferida, m'hi vaig llençar.

    Gràcies, Ma-Poc

    Cesc, no sé molt bé què dir-te. Jo pregunto poc, massa poc... amb els anys he entès que preguntar va molt bé. Aclareix molt.

    Gràcies, Elvira, maca. Un petó.

    Clara, per a mi també! Una abraçada.

    Jesús, ja sé que has estat molt enfeinat, no sé si t'he donat el munt d'enhorabones que et calen amb tantes emocions i premis i i coses bones que t'han caigut aquests dies. Una més doncs. Enhorabona! I una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari