Jo crec que sí que hi cap... De vegades el món és una fulla, i altres el món no val una fulla. A cops una fulla és la vida, és la companyia en la tardor de dos cors..., és el poema, és la metàfor, el vers que parla amb veu pròpia i sense paraules però parla. Com diria el poeta, el meu món per una fulla.
La teva fulla té vida, parla, té els colros de la teva tardor, és part de tu.
I tant que hi cap! igual que en un instant pot amagar-se una eternitat i en una sola mirada gran part de l'univers! Una fulla preciosa per cert...no m'estranaya gens que la tardor s'hi vulgui encabir!
Jo crec que sí. Si en un sol cabell hi ha l'ADN que conté l'informació de tots els detalls de tot el nostre cos, cervell inclòs, que no hi cabrà en una fulla d'arbre com la que ens presentes. Salut
Carme, no sé si és millor el text o la imatge..... m'encanta, i si, crec que un bocinet anirà a parar als "bitxos" per quan acabin el seu verd.... Gràcies reina :)
En una hoja cabe el otoño, y las sensaciones y los sueños que nosotros mismos creamos cuando recogemos una hoja e imaginamos dicha estación paseando por ella.
No tant sols hi pot cabre tota la tardor sinó tota la tardor amb tots els seus matissos.
ResponEliminaCada fulla es una tardor.
ResponEliminaSi és com aquesta, ja es veu que sí!
ResponEliminaUna fulla com aquesta ho diu tot de la tardor. Moltes felicitats pel premi C@ts, Carme, i gràcies per l'enllaç.
ResponEliminaSi que parla aquesta fulla :)
ResponEliminai tot una vida, fins i tot
ResponEliminaFulles com aquesta són la més bonica imatge de la tardor... la fulla és preciosa i a tu t'ha quedat perfecte! :-)
ResponEliminaTot depen de la imaginació de cadascú, a mi m'hi cap...
ResponEliminaJo crec que sí que hi cap...
ResponEliminaDe vegades el món és una fulla, i altres el món no val una fulla. A cops una fulla és la vida, és la companyia en la tardor de dos cors..., és el poema, és la metàfor, el vers que parla amb veu pròpia i sense paraules però parla. Com diria el poeta, el meu món per una fulla.
La teva fulla té vida, parla, té els colros de la teva tardor, és part de tu.
Una abraçada de tardor.
onatge
Els conjurs de la fulla reunits han fet el miracle en el dibuix i les paraules. Anton.
ResponEliminaPreciosa fulla i preciosa la tardor que ens duu color per anunciar el recolliment... i les castanyes!
ResponEliminaTu ja ho has procurat, la tardor encara verda, la daurada, la rogenca...
ResponEliminaI tant que hi cap! igual que en un instant pot amagar-se una eternitat i en una sola mirada gran part de l'univers! Una fulla preciosa per cert...no m'estranaya gens que la tardor s'hi vulgui encabir!
ResponEliminaSi agafa els colors de l'aire segur...
ResponEliminaI tant que hi cap tota la tardor si la fulla té aquests colors!
ResponEliminaPer suposat que si.
ResponEliminaJo crec que sí. Si en un sol cabell hi ha l'ADN que conté l'informació de tots els detalls de tot el nostre cos, cervell inclòs, que no hi cabrà en una fulla d'arbre com la que ens presentes.
ResponEliminaSalut
marta, encara més del que demanava!
ResponEliminaStriper, tardors per donar i vendre, doncs.
Xexu, com aquesta, crec que n'hi deu haver moltes!
Teresa, moltíssimes gràcies a tu, per la felicitació i per la fulla.
Clídice, diu: ha arribat la tardor poc a poc... però imparable.
Jesús, tota una vida, dius? És més del que esperava! :)
Gràcies , Assumpta.
Garbí, doncs vinga, la imaginació al poder!
onatge, gràcies, és bonic això que dius. Una abraçada, de tardor, doncs.
Gràcies, Anton.
Cèlia, les castanyes i els moniatos que les dues coses m'encanten.
Doncs sí Noves flors, ho he provat i semblava que m'hi cabia, oi?
Elvira, és molt bonic tot això que em dius. Gràcies. Un petó.
Cesc, de l'aire, de la terra, del sol... vol agafa r tots els colors...
Ma-Poc... els sí guanyen per golejada!
Kweilan, un sí més, gràcies!
Ramon, un llamp d'ADN hi deu cabre a la fulla. :)
Carme, no sé si és millor el text o la imatge..... m'encanta, i si, crec que un bocinet anirà a parar als "bitxos" per quan acabin el seu verd.... Gràcies reina :)
ResponEliminaIt is autumn, it is autumn,
ResponEliminasee the leaves, see the leaves,
orange, red and yellow,
orange, red and yellow,
Watch them fall
to the ground.
És la cançoneta de la tardor que cantem a primer de primaria, crec que d'ara endavant, l'acompanyaré del teu dbui, si no et molesta es clar.
En una hoja cabe el otoño, y las sensaciones y los sueños que nosotros mismos creamos cuando recogemos una hoja e imaginamos dicha estación paseando por ella.
ResponEliminame encantan las hojas, las colecciono...
besos, carme.
els fa mal, a les fulles, caure dels arbres?
ResponElimina"In autunno, il rumore di una foglia che cade è assordante perchè con lei precipita un anno."
ResponEliminaTonino Guerra
Una fulla molt ben dibuixada :)
ResponElimina