Altres companys han explicat la petita festa blocaire que va ser la presentació de tres llibres, amb en Tibau al capdavant. Després de dir que em va agradar molt i molt conèixer els amics virtuals, crec que ja no cal dir-ne gran cosa més. Però em fa gràcia tranmetre-us una petita anècdota posterior.
Li explicava a una noia de 33 anys, no blocaire, la presentació dels llibres del Tibau i de Totes les baranes dels teus dits a la llibreria Catalònia amb l'entusiasme corresponent al fet d'haver passat una estona emocionant, agradable, alegre, interessant i divertida.
- I has conegut gent que ja coneixies virtualment?- Sí, uns quants.
- I éreu molts?
- Doncs sí, tota una bona colla.
- I eren molt freakys?
- ??????????????
Després de passada la sorpresa, vaig contestar que no, que no m'havíeu semblat gens freakys i que jo havia trobat a tothom molt normal, però que podia dir jo... si sóc part implicada...
Avís: vaig tornar ahir a la Catalònia per comprar més llibres de "Totes les baranes", que ja els havia regalat tots i em vaig endur l'últim que quedava!
Dona...el que es diu freakys...no...:)
ResponEliminaPerò us ho vau passar bé, oi?
Fantàstic!
bon disabte, carme!
Quina mania amb això de creure que els blocaires som freakes. Home, un poquet bojos i adicctius, això sí, però al cap i a la fi, simplement som comunicadors. Quina sort has tingut de poder conéixer els amics!
ResponEliminaEl freakysme a la xarxa ja està caducat....cada cop s'hi troba gent més seria i més regular...quina diferencia dels inicis de la xarxa!!! Quatre retocs més i asta serà un món perfecte, però sempre virtual.
ResponEliminaDona jo no us veic gens friquis potser una mica pensant en les musaranyes si.
ResponEliminadona, alguan cosa devem tenir, .. però freakes, no... no?
ResponElimina:-)
Jo no ser quin concepte te la gent de ser freaky.
ResponEliminaSi ser freaky es llegir, i escriure en els blogs Soooc Freakissssimmmm.
(jo en tot cas soc "pelacanyes" que he nascut a Tarragona)
Ja muntarem " El dia de l'orgull friki" si molt convé!, començo a estar una mica al capdamunt de les rucades adolescents i es fan molt de mal amb tantes xurrades al cap que, per a no ser frikis han de demostrar als altres que van de marxa i beuen molt d'alcohol. Quan un decideix ser normal... etiqueta de rebuig! Però als 33 anys un ja no és adolescent! (bé, no sé, a la meva època sí, el carnet jove s'acabava als 25 i ara...)
ResponEliminaSenyors i senyores, sento discrepar, però mirem-nos una mica el melic. D'acord que qui no està ficat en blogs no ho entén, però mireu quantes hores passeu davant de l'ordinador, quantes coses escriviu o quants blogs comenteu, quanta gent hi ha a la vida real que us expliqui les seves coses, i quants comentaris deixeu a gent que us cau bé que si un amic us expliques el mateix li diríeu 'calla, fes el favor'.
ResponEliminaFriki té massa significats, i s'aplica ja aleatòriament. No s'escau en aquest cas, però som una secta, una pu... secta. No puc parlar per tots, però n'hi ha molts que estem malalts, i invertim un número inhumà d'hores. D'acord amb que aquí hi ha gent seriosa i s'estableixen xarxes, d'acord amb que hi ha gent que escriu molt bé i val la pena llegir-los, però a mi em sembla que molt normals no som. Emparats en la virtualitat ens ho deixem passar tot.
Ei, que no estic criticant aquest món, eh, jo sóc el primer que no em desenganxo, ni vull, perquè m'aporta molt i m'hi sento molt bé. Però tampoc no perdem de vista com ens veuen 'els de fora'. Potser per desconeixement, diferència, però és respectable que molta gent no ho vegi normal.
Per cert, ja existeix un dia de l'orgull friki, el 25 de maig.
Diré una burrada, però jo hauria donat aquells instants que vareu estar junts DOBLATS del meu viure per veure a tots tant als coneguts, diem, i als que no he tingut relació.
ResponEliminaNo m'agrada agafar el teléfon si puc, per que quan parlo i em parlen vull, si puc, mirar els ulls de l'altre.
En els blogs seguint el curs d'escrits i comentaris i altres coses que van implícites s'arriba a comprendre el caràcter, el ser, el fer de la gent virtual. Sense imposar res ens servim d'un medi per moltes coses, uns per negoci, altres per conèixer i que els coneguin, altres per exercitar-se...i hi trobaríem un diccionari de causes amb l'efecte particular de cadascú... Si això és ser el que diuen, doncs que ens bategin com vulguin... Malalts, si un es dedica a quelcom i li agrada, hi gaudeix, no perjudica a ell ni a ningú, estén les seves nobles idees... No sé... Que m'encolomin el que els hi sembli...tant em fa.I no segueixo, per que ja ho faig massa llarg...Anton.
Com sempre, el tema de les definicions. Què significa realment "friki"? Estrany? Especial? I qui no és especial, a la seva manera? Dediquem moltes hores a l'ordinador que un altre dedicarà a una altra cosa. No em fa res que em diguin friki, sempre és millor que estar aborregat. Petonassos.
ResponEliminaJajajajajaja m'ha fet riure molt, Carme!!
ResponEliminaSí, sí, sé que podem donar una imatge rara... però bé, i què? :-))
Jo, com en XeXu, estic per aquí un número inhumà d'hores i si les sumés totes (matí, migdia, tarda i nit...) bé, més val que no ho faci o tanco el blog ipso facto ;-))
Molt bé Laura!! Millor Friki blogàire de avorrit aborregat jejeje
Visca el món dels blogs! ;-)
Friki vol dir ser diferent i tothom és diferent de l'altre però en general em sento molt normal. He rigut molt llegint l'anècdota...Què havies de dir tu?
ResponEliminaContesto els comentaris en un de sol, ja que em sembla que m'explicaré millor.
ResponEliminala meva reacció va ser com la de l'Assumpta, riure de bona gana. Em va fer gràcia perquè la meva opinió és que és normalíssim que els que no han "tocat" un blog en la vida els sembli estrany el nostre entusiasme i dedicació.
Vull dir que jo entenc que sembli una mica estrany. Cèlia, la persona que m'ho va dir no té res d'adolescent, és una noia que és una bona professional, amb anys ja de feina a les espatlles, mare de família i un llarg etc... en coses positives. Simplement no coneix aquest ambient i li sembla curiós. Com tantes altres persones... moltes, moltes.
No us heu fet un tip de contestar als amics no blocaires preguntes sobre el per què, sobre el què hi trobem de parlar amb gent deconeguda, etc.? jo sí. Tinc amigues que no ho entenen de cap manera, però ni jo pretenc canviar-les a elles ni elles a mi.
Potser és que jo no veig la paraula freaky massa pejorativa, però em va fer gràcia. Penso com en Xexu, que alguna cosa especial tenim. I a més a més no tenim ganes de canviar-ho. Però secta, Xexu? és encara pitjor... En descàrrec de la secta, diré que no acostumem a buscar adeptes ni a captar a ningú, els adeptes arriben sols... dia rere dia, coneixem gent nova sense parar.
Jo m'apunto als que sóc aquí una quantitat inhumana d'hores i m'agradaria reduïr-la una mica. No me n'acabo de sortir.
I clar que havia de dir jo? Vaig dir que sou normals, guapos, eixerits, simpàtics, interessants, que fem meravelles... I és que ho penso de veritat. Si això és una secta, estic captada del tot.
Je, je, je... celebro que algú hagi rigut, aquest era l'objectiu del post, riure'ns una mica de nosaltres mateixos. És un dels millors esports que hi ha.
Disculpeu-me si algú s'ha sentit ofès. L'anècdota és ben certa i per a mi divertida.
He oblidat un parell de coses...
ResponEliminaAnton, totalment d'acord en el que dius!
I no sé si ens hi trobaríem gaire bé participant en el dia de l'orgull freaky... a mi no m'hi busqueu... millor en fem un post, no? :)
Perdoneu i una cosa més!
ResponEliminaCap dels amics que he conegut, m'ha sorprès o m'ha semblat diferent de com el coneixia virtualment. Ens coneixem, sense cap dubte diguin el que diguin els que no ho entenen. i si que teniu raó el que dieu que és una sort haver-nos conegut. Em va encantar!
Mai no hauria pensat en l'adjectiu "freake" per definir els blocaires. L'adjectiu que m'ha vingut al cap de vegades és el de "solitari". Però no sempre és així, hi ha un gran ventall de blocaires i cadascú deu tenir uns motius diferents per ser-ho, no s'hauria de generalitzar. D'altra banda dir que els blocaires som "normals"... Què és ser "normal"? La gent que no es comporta com la majoria no és normal? O, la gent que no es comporta com jo no és normal? M'agrada pensar en la diferència, les persones som diferents, afortunadament. Pel que fa a l'adjectiu "freake" crec que no és aplicable pel fet de ser diferent sinó pel fet de ser obsessiu.
ResponEliminaCarme, guapa? Freakys nosaltres? i Xexu? Com que som com una secta! Si de cas, digues que estem tots com mig malats!
ResponEliminaM'ha fet riure molt aquest post!
Una freakys que ara mateix marxa...
Anna
Freakypetons!
Freak? ah! doncs guai! no hi tinc cap mena de problema en identificar-me com a tal. Això sí: frikidivinadelamuerrrrrteeee :P si ej keee, frikis ... tse ... ais ... Jo no vaig veure a ningú estrany, potser perquè no hi havia miralls ;) Una abraçada
ResponEliminaNoves flors... crec que "normal" s'acostuma a dir dels que fan com la majoria... je, je :) penso que aviat serem majoria i els "normals" serem nosaltres!
ResponEliminaNo em considero freaky, i tampoc em considero solitària, blocaire empedreïda, sí!
Mortadel·la... je, je, mig malalts que no volen curar-se... Gràcies per insistir amb els comentaris malgrat les dificultats, maca!
Clídice, freakydivinadelamuerte... Jo tampoc vaig veure ningú estrany i sobretot un munt de gent encantadora i simpàtica. Gràcies per ser-hi!
Hi havia algú de color verd o amb antenes? ;-))
ResponEliminaEm va saber molt de greu no poder venir però m'hagués encantat formar part d'aquesta troupe de "freaks" de la qual també en formo part....és ben cert que la gent que no és blocaire no acaben d'entendre què fem ...
ResponEliminaNo Assumpta, ningú verd ni amb antenes! :)
ResponEliminaElvira, és cert, a també m'hagués agradat molt que vinguessis. Serà en una altra ocasió. Totes els coses de la vida costen d'entendre si no les coneixes... en sembla, però aquesta m'ha fet donar un munt d'explicacions, clar que he de dir que també hi ha "no blocaires" que llegeixen i els agrada, normalment sense comentar.
Primera veu! M'acabo d'assabentar que els no blocaires ens veuen estranys als blocaires! Jo crec que els blocaires som autèntics i únics, com tothom no? jeje!
ResponEliminaHahaha! Imagin que freaks n'hi ha a totes bandes sigui als blogs o no. Jo tenc amics freaks i són un encant. Divertit aquest post. Això de desvirtualitzar-se està molt bé, és interessant i jo quan ho he fet sempre me'n he duit, fins ara, una grata experiència :)
ResponEliminaAixò si que és un encant. Tooots Freakys...!!!! Avui no ens cal fer-nos pessigolles per la rialla diària del sectaires virtuals. Almenys tenim una virtut, ser virtuals.Anton.
ResponEliminaA mi ni friki ni secta em semblen despectius. Friki perquè en sóc, i secta perquè, evidentment, no la faig servir per més coses que no pas el que s'entén, sé que no és correcte, però ho faig servir també com a societat secreta. Potser això s'hi aproxima més. Però per cert, això de que no captem adeptes... ara fa temps que no, però jo he apadrinat alguns blogs, insistint a la persona que n'obrís un. I encara insisteixo a alguna gent. M'he de preocupar? Mentre no els cobri no passa res, oi?
ResponEliminaPotser hi ha algun blog friki, però en general jo crec que som blogaires i prou.
ResponEliminaParlo amb els meus amics del meu blog i dels que segueixo. I els dono adreces de blogs amb temàtiques que els puguin interessar. Generalment se'l miren i m'ho comenten quan ens veiem, però no hi entren. Però si que conec persones que segueixen blogs sense tenir-ne ni entrar-hi. Albún m'ha comentat que se sent om espieta, fent això. No crec que la comunitat bloguera es pugui definir com a secta. En tot cas som una comunitat virtual, oberta a tothom, que ens permet conèixer més persones en poc temps i des de casa.
Jo només n'he desvirtualitzat amb una bloguera (de moment) i és clar! et trobes amb una persona normalíssima. Amb la seva feina, els seus mal de caps, els seus amics... Em sembla que tots plegats som ben normals...
Bé, aquesta pell escamosa que m'ha sortit a les mans.. no deu tenir res a veure amb ser blogaire, Oi?
Una abraçada
Sílvia, me n'alegro que sigui la primera vegada que ho sents... a mi freaky no m'ho han dit mai, però dir-me que no poden entendre què hi trobem... molts cops!
ResponEliminaCaterina, és bonic conèixer-nos, va ser ben interessant i emotiu!
Xexu, quina gràcia que em fas! No, no, no cal que et preocupis, suposo que tampoc els deus fer rentat de cervell... perquè es facin un blog i si a sobre no cobres res, això ja és d'una honestedat que avui dia va molt escassa. :)
Anton, doncs si no ens importa a ningú ni ho trobem pejoratiu, apa! tots freakys! I que no ens ho passem bé? Molt bé oi? virtuals o desvirtualitzats...
Fra miquel... començaré a mirar-me les mans... a veure si la pell es torna escamosa... Ja t'ho diré. per descomptat que tot plegat era una convers a amb bon humor i bon rotllo. I som com som, tots blocaires i no blocaires. Per cert que jo també conec no blocaires que llegeixen blogs, la majoria no comenten, però els agrada. Molt amics de la vida real i no virtual em llegeixen i aquests ho entenen millor que els que no llegeixen mai cap blog.
Una abraçada a tots!
Jajajaja jo també vaig al darrera de la meva germana perquè se'n faci un... però no em fa el menor cas!! :-))
ResponEliminaConeixer els amics i companys virtuals deu ser una passada.
ResponEliminaDe no estar tan lluny, m'hagués apuntat.
B7s
Assumpta... o sigui que fent proselitisme, també, al final resultarà que sí que som una secta!
ResponEliminaJoana, va ser molt emocionant, segur que t'hagués agradat. No sé com estàs de lluny...
Li has de dir a la teva amiga que avui dia les noves tecnologies són a l'abast de molta més gent, no només de quatre «erudits» frics! hahaha
ResponEliminabe freaky my friend...
ResponEliminaCarme... jo... les partícules... ejem... ho som, de frikis.
ResponEliminaTal li fot el sentit i l'avast de la definició. Sóc friki. Molt.
Ejem
Tot està en reconèixer-ho:
- Hola, em dic Partícula i sóc friki
- Plas, plas, plas...
Ja està, veus? Sí. I ara què? Doncs ara... el que diu en Jordi:
Be friki, my friend!
Friki with attitude (i aquí, una foto d'una partícula desafiant).
Núr, li diré, li diré!
ResponEliminaJordi, :) no tenim remei!
Partícula, friki, molt de gust d'haver-te conegut... trobo que sou divertides les partícules. Ja ens anirem coneixent que tenim encara molts dies de gresca juntes a cal mugró i al clòniques!
Alsa! Jo havia deixat comentari en aquest post i ara veig que no ha sortit!!!
ResponEliminaBé, tornem-hi que no ha estat res.
També crec que, com tu, la gent que hi vaig trobar em va semblar ben normal, simpàtica, eixerida i força interessant i m'ho vaig passar d'allò més bé xalant una estoneta amb tots vosaltres.
Jo m'apunto a repetir, je,je potser sí que soc una mica freaky i no m'havia adonat.
Gràcies per compartir aquest i aquell moment, Carme!
=)))
M'alegro que coicidim en la opinió dela gent i també en pasar-nos-ho la mar de bé.
ResponElimina(Ja deia jo que faltava el comentari d'una de les frikis més simpàtiques de la trobada!)
Com que ara sé que vas molt enfeinada... pensava que era això, que no havies pogut passar per aquest post.
Ua abraçada, maca!