diumenge, 17 d’octubre del 2010

Joc literari 177è d'en Jesús Tibau

La pluja  massa  forta inunda la vila...
La  cadira  al riu, com una mostra.
L'aigua arrabassa la vida i la mort.
L'aigua profunda amaga un naufragi
sura, tan sols,  una carcassa.
Baixa i riu combinant mil matisos 
amb  color sorrós  i groc.
Baixa  i plora,  rugint somorta
d'un so  paorós.
A la riba,   una  nina mira
amb  ulls  buits, la cadira.
A la riba,  una dona l'abraça
cansada i massa  trista.
Camina  l'una,  camina l'altra, 
la mà  amb la mà.
No hi ha vida,   a la nostra  riba, 
tampoc  a  l'altra. 
Brota  una fulla,  color  maragda, 
com la il·lusió d'un món tan nou
sorgit amb força, amb fang, amb fum.

28 comentaris:

  1. Carme... és preciós!!
    Tenia por que acabés de forma trista, però crec que la fulla maragda que brota als darrers versos ens dóna esperança, oi? :-))

    ResponElimina
  2. N'has fet tot un poema. M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Bon dia! Crec que ara, en aquest moment que han passat i llegit l'Assumpta i en Mc, és quan puc donar per segur que no se m'ha escapat cap "e".
    Ells ho haurien vist! :)
    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  4. la imatge inspira fàcilment un sentiment de tristesa. Gràcies pel poema i l'esforç de precindir d'una lletra tan estimada

    ResponElimina
  5. Molt ben descrits els sentiments de tristesa amb la destrucció. Un gran detall final de tornar a la vida i la il·lusió.

    PD. Ara és una fulla, demà en seran més fullEs i la E tornarà al lloc que li pertoca.

    ResponElimina
  6. Fanalet, ara a més a més d'estar segura que no se m'ha escapat cap "e" estic segura que no he fet cap altra pífia. ;) Un petó. Bon diumenge.

    Gràcies a tu, Jesús!

    Rafel, la "e" tornarà al lloc que li pertoca... sortosament... crec que no podríem viure sense es... ni viure, ni estimar, ni menjar, ni passejar, ni escriure, ni llegir.. uf! que trist que seria! Una abraçada.

    ResponElimina
  7. La catàstrofe finalitza ab el crit de l'esperança. Al final guanya la vida, sortosament.
    Preciós, Carme i molt ben inventat. ;-)

    ResponElimina
  8. Què fas…

    La seva mà baixava per la serralada del seu cos
    passejava sense pressa pels turons dels seus pits
    aurèoles volcàniques sense fum
    més enllà de la vall humitejada
    emparada en el seu refugi.

    Què fas…..

    Deixa’m.
    Ja va sent hora que aixeques el cul de la cadira
    aquestes lletres que escrius
    no et portaran a cap lloc
    desperta.

    Què fas…..

    Sobre els turons de la vall,
    passada la tempesta,
    contemplava la vergonya del riu
    desbordat la llera
    l’aigua, grisenca i trista com el dia
    arrossegava la taula i
    aquella cadira on escrivia
    els seus quefers.

    ResponElimina
  9. Carme m'ha agradat molt com ho has escrit i el que has escrit a més en vers! ara no voldria pas que m'agaféssiu mania però he vist una "de" em sap greu...la pots canviar per "amb" és a "de color sorrós i groc" si treus la "de" queda la mar de bé també ...eh?

    ResponElimina
  10. Què deu passar avui, que tots els posts que visito tenen aire de tristesa (inclós el meu?) Aquest poema és magnífic; has sabut dibuixar molt bé el moment, el sentiment de cosa arrassada. Per sort, deixes la porta oberta a l'esperança, que sempre s'agraeix.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Molt bó...però s'ha escapat una E i tens un DE....apa acorregir abans que en Tibau s'enfadi...

    ResponElimina
  12. Felicitats, Has fet un gran poema i no has gastat cap "e"

    ResponElimina
  13. Un bon poema, per agafar la cadira i rellegir-lo assegut amb castanyes i vi dolç... L'aigua sempre busca el seu camí...

    Des del far amb bona mar.
    onatge

    ResponElimina
  14. Ostres, Carme, quina gràcia m'ha fet el teu comentari!! :-)))

    ResponElimina
  15. Gràcies, Pilar i Bruixeta!

    German, això és la història sencera! Gràcies, altre cop!

    Elvira, mania? Per què? Ets la millor correctora del món! Moltíssimes gràcies, amb solució inclosa i tot! Ja està canviat!

    Galionar, sempre la porta oberta a una esperança de temps millors!

    Corregida, garbí, gràcies!

    Montse, sí, sí, se n'ha escapat una que ja està corregida!

    onatge, gràcies!ª

    Assumpta, doncs mira el meu comentari estava ben errat. S'havia colat una e i fins a l'Elvira ningú se n'ha adonat. Je, je, je... i jo que em pensava que éreu dos i la fanalet tres... que no us en passava ni una! :) Sort de l'Elvira, profe entre els profes, on n'hi hagi!

    Gràcies, Isabel!

    ResponElimina
  16. Que bé te n'has sortit!!! m'agrada molt!!! Ja fa temps que no participe als jocs del Tibau, m'hauré de posar les piles. Sempre trau el millor de tots!!!

    ResponElimina
  17. Gràcies, Joana, jo miro de participar sempre que puc i que hi penso!

    ResponElimina
  18. Aquest trosset, Carme!
    Tot ell és maquíssim, però aquest trosset....

    A la riba, una nina mira
    amb ulls buits, la cadira.
    A la riba, una dona l'abraça
    cansada i massa trista.
    Camina l'una, camina l'altra,
    la mà amb la mà.
    No hi ha vida, a la nostra riba,
    tampoc a l'altra.


    ...fantàstic!

    ResponElimina
  19. Gràcies, Estrip!

    Anna, em fa gràcia que hagis copiat el trosset... :) una mica dramàtic, però mira em va sortir així. Gràcies, maca. Petonassos.

    ResponElimina
  20. Artista, estàs feta una artista...jo ho he provat,però de moment...

    ResponElimina
  21. Però si a mi també se me'n va colar una!! ;-)) En el meu cas em va avisar en GARBI 24... era la paraula "aquEsta" :-)

    ResponElimina
  22. si brota una fulla i a més és de color maragada... segur que la il·lusió es farà realitat i tindrem un món nou..

    sincerament, m'ha encantat el poema de dalt a baix!

    ResponElimina
  23. moooolt bé!
    preciós!!!!
    aquest cop ens ho ha posat complicat el Jesus.

    salut! `^_^´

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari