Feia temps que buscava saber alguna cosa més dels grocs i sobretot del llibre dels grocs, perquè aquestes coses tan poden ser interessants com un invent i prou. En Xexu, aviat farà un any va parlar-ne al Bona nit i em va acabar de convèncer que l'havia de llegir. Fins aquest mes passat no m'ha caigut a les mans i finalment em vaig decidir a comprar-lo.
No m'ha decebut gens. L'he trobat escrit amb una gran sinceritat i només això ja és suficient per llegir-lo amb ganes i escoltar-lo molt bé.
M'ha impressionat la capacitat de l'Albert Espinosa d'absorbir, de xuclar coneixements, saviesa, experiències vitals de tot arreu on n'hi hagi. Cada capítol comença amb una frase sentida per ell en algun context o altre, no pas llegida sinó viscuda. En algun cas és una frase que ni tant sols li deien a ell, però ell la va guardar i a més a més en va fer un capítol del llibre.
I els grocs, que ell diu que no són ben bé els amics, ja que pot ser que es creuin amb tu durant poc temps a la vida, hores, dies... o que durin molt. Es caracteritzen sobretot per deixar empremta en la teva vida. Els amics la deixen també, és clar. Ell diu que els amics són de color groc clar i els amants de color taronja i entremig hi ha els grocs, grocs. No sabria dir-vos si jo els distingeixo dels amics, com ell fa.
Els grocs entre amics i amants... més que amics, menys que amants, us desitjo a tots que els trobeu. Que no se us en escapi ni un!
Els grocs entre amics i amants... més que amics, menys que amants, us desitjo a tots que els trobeu. Que no se us en escapi ni un!
Doncs aixo procurarem no deixar escapar ni un!
ResponEliminaTens tota la raó que és un llibre escrit amb sinceritat i des de l'experiència. Indubtablement, té força d'autoajuda, però almenys saps que l'autor ha viscut tot el que escriu, i pots recollir el que més s'adapta a les teves necessitats, segons la pròpia experiència.
ResponEliminaPel que fa als grocs, no és difícil diferenciar-los dels amics. Ara, que tinguin més importància ja és una altra cosa, i naturalment, poden convertir-se en amics o en amants i revertit-se també. Un amic porta molt temps al teu costat i l'amistat s'ha anat forjant amb el temps. Si hi tens més afinitat potser serà abans, però són relacions de llarg recorregut que no s'acaben, tot i que es poden acabar, és clar. Els grocs s'apareixen i de seguida deixen empremta. Potser no es mantindran al nostre costat però deixaran una impressió en nosaltres, ens marcaran d'alguna manera, tot i no tenir altres propietats dels amics. Els tindrem al cap, però no sempre presents.
Jo no sé si creure en aquest concepte, i sens dubte no l'anomenaria així. Té coses que m'agrada, però podríem fer una graduació d'amistats perquè al final no és tan fàcil classificar la nostra relació amb les persones, tot i que jo ho he intentat, és clar, que sóc un malalt de fer llistes!
dons be..et deixare un peto grog
ResponEliminao groc- gorc..o potser groc ataronjat
jajaj
crec que m'he fet un embolic...
pero el peto t'el deixo igualment
muak!!
Estaré alerta de no deixar-ne passar ni un.......que de passada m'agrada molt el groc
ResponEliminaEl sol és groc i no és amic nostre, però és tan important...Bona recomanació Carme.
ResponEliminaM'ha agradat que facis el comentari sobre aquest llibre.Jo estic a la meitat i m'està agradant molt tot el que vaig descobrint!!
ResponEliminaL'Albert Espinosa ha entrat a formar part de la meva llista de persones que em donen "Lliçons de Vida".
Admirable la seva manera de captar totes les esències d'aquest "Món Groc"!!
M'ha agradat parlar d'això en aquest espai "Groc intens"!!
Una abraçada.
Els grocs segons el meu pare, són els Simpsons :)
ResponEliminaDe l'Albert Espinosa és el text d'Això no és vida, la obra de T de Teatre que estic assajant i que estrenem a final de mes (bé, l'Albert va fer el text junt amb en S. Belbel i en D. Plana). M'encanta el seu estil, apunta't :) petons ben grocs!!
El llibre el vaig llegir em va agradar i crec que el vaig entendre. N'he trobat de persones grogues... Un llibre força interessant. Recomanable.
ResponEliminaUna abraçada groga.
onatge
Jo també vaig seguir la recomanació d'en XeXu i fa temps que el tinc, però encara no hi he arribat.
ResponEliminaAra amb la teva recomanació també, potser el passaré al davant, perquè m'ha acabat d'engrescar.
Gràcies i petons!
Posar-se groc,
ResponEliminaser-ne groc
Calificacions.
Militarismes,
Emprentes vives,
Colors trencats
Judicis conventuals,,,
pau i Anton
i no es broma que ho hem escrit els dos, el mes menut i el més vell.
El menut va vermell i diu que el groc li agrada per que el papa té una medalla d'or.
la comunicació sincera és OR !!!!
Fa temps que en sento parlar d'aquest llibre...encara no m'acabo de decidir ....però mica en mica entre colors grocs i taronges potser me l'acabo llegint...
ResponEliminajo si que el vaig llegir arrel de la recomenació del xexu. el tenia i no l'havia agafat.
ResponEliminala veritat és que en el seu moment em va ajudar a entendre certes relacions que havia tingut amb companys del centre. que van ser molt importants en un moment donat, eprò que després van desaparèixer del meu dia a dia, i em va costar una mica entendre perquè. simplement, potser eren grocs. això va alleugerir el fet de no veure'ls
Recordo perfectament quan el va comentar en XeXu... ostres! ja ha passat un any?? Mare meva!!
ResponEliminaDoncs bé, aquesta qualificació a mig camí entre amics i amants m'ha deixat absolutament parada... Jo no ho havia interpretat així. Jo havia interpretat que els grocs eren persones que, en un moment donat, t'havien pogut ajudar molt (potser fins i tot sense saber-ho), que t'havien escoltat aquella confidència que no t'atrevies a explicar a ningú més i t'havien donat el consell perfecte, no sé, aquelles persones que amb una paraula o una actitud et donen una quantitat de força increïble... encara que, potser, temporalment es tracti d'una relació molt curta...
Ara bé... pel meu punt de vista, si els hem de col·locar a mig camí entre "amics" o "amants" resultaria que jo no podria tenir cap "groc" de sexe femení, per exemple, donada la meva condició heterosexual...
Interpreto aquest "a mig camí", com que hi ha -també- una certa atracció, un cert feeling, un cert... flirteig??... No ho sé.
En definitiva: Crec que no entenc què són els grocs :-)
Gurmet, a per ells doncs! :)
ResponEliminaXexu, doncs ho expliques molt bé, però com tu mateix dius, la teoria no és igual que la pràctica. I jo trobo que costa diferenciar en alguns casos. Si un és groc, només groc i no és amic s'entèn molt bé. Algú que deixa emprempta. Es quedi o no. Però en el moment que també és amic... ja començo a confondre'm una mica.
Sargantana, je, je, je... que bo... un petó groc fluix perquè és amistós. Groc potent si ens hem deixat empremta. Taronja si ens convertim en amants... je, je, je...
garbí, doncs ja ho saps, fixa-t'hi bé! :)
Pilar, é s inreressant, si més no.
Montse, un espai groc intens per un llibre groc intens. Gràcies pel teu comentari. M'encanta. Un petó.
D'acord Cris, m'has convençut, m'hi apuntaré!
onatge, m'alegro que t'hagi agradat, jo també n'he trobat de persones grogues, una abraçada groga...
Rita, é s un llibr e senzill, el llegeixes en una trda si vols, fins i tot diria que per unes dones expertes com tu i jo no diu gaire res de nou que no siguin els grocs. Però fa de bon llegir i captiva aquest a autenticitat. Espero que t'agradi, ja ens explciaràs el què...
Hola Pau, Hola Anton, ja tens un petit blocaire que s'entrena?
Una abraçada per a tots dos!
Elvira, doncs jo com tu, feia anys que m'intrigava i pensava que no, que no... i al final he caigut!
rits, doncs això que explique s és prou important, oi?
Assumpta, tot el que havies entès està molt i molt ben entès tot això que dius és així mateix, tal com ho diu ell. No sé jo si vol parlar de l'atracció quan diu a mig cami entre amics i amants. Jo crec que no. O al menys no de l'atracció física. Persones que t'enamoren per la seva manera de ser i de comportar-se. Que el portes dins, que se't fiquen a l'ànima... potser? No cal l'atracció física. Aquesta la deixem només pels amants de veritat.
No et creguis que jo ho tinc molt clar. La part que parla dels grocs és una part del llibre, tampoc es tan llarga...
Diu que els primers grocs que et pots trobar a la vida, poden ser els germans. No tens tu amb la teva germana una relació molt estreta? Que és fa difícil de comparar amb una amiga- amiga? (o al menys m'ho ha semblat pels teus posts) potser els grocs són a mig camí entre amics i germans... (collita pròpia)
En fi, que no sé si ho aclarirem... un petó groc.
Bona recomanació Carme, em sembla una lectura interessant... Gràcies! i si, esperem tenir-ne molts, que els groguets valen molt!!!
ResponEliminaEi, el buscaré aquest estiu perquè només amb la interpretació que feu ja se m'ha posat la mosca al nas, quina bona pinta!
ResponEliminaDoncs jo també fa un temps vaig llegir aquest llibre i em va agradar molt, cosa que va motivar que en fes un post. Si el voleu llegir...
ResponEliminahttp://plomablava.blogspot.com/2009/07/los-amarillos.html
El color groc m'encanta, els grocs ara estava pensant.. i no sé, no acabo de captar el concepte, els identifico amb amics perquè d'amics n'hi ha de molt diferents.. tots els amics ens han dit alguna vegada alguna cosa que ens ha ajudat...
ResponEliminaPotser l'hauria de llegir..
Ada, a verue si els trobem tots!
ResponEliminaJa ens diràs la teva opinió, Cèlia!
Laura, ja he passat a llegir-te, celebro que cokincidim! :)
lolita, ara en llegir el teu comentari pensava, els que diem amics durant un temps, però que després la vida ens allunya... podrien ser grocs. Jo vaig tenir una amiga de jovenenta, amb la qual fa molts anys que no ens veiem ni ens relacionem, ara no puc dir que encara sigui amiga, però va ser important per a mi. Ella pot ser un "groc". El primer amic noi, als 13 anys, després d'haver viscut en un món exclusivament de nenes, també l'he perdut de vista, però va ser important, perquè em va canviar la idea dels nois que jo tenia. Una altre groc. I el meu germà que ha estat per a mi una referència important, tantes vegades, un altre groc.
M'agraden els exemples que van sortint... és molt interessant aquest post! ;-))
ResponEliminaEl tema ja em va cridar l'antenció quan el va tractar en XeXu i ara encara més... Hauré d'aconseguir el llibre! :-)
Carme, amb el teu comentari ho he entès més, perquè sí que és cert que hi ha amics que per circumstàncies , llunyania o el que sigui t'hi allunyes, però han marcat molt la teva vida i segueixen sent importants...
ResponEliminaara ja sé més què són els grocs!!!
gràcies!
Assumpta, els meus han estat exemples molt improvisats, de reflexió sobr e la marxa, sense rumiar gaire, no sé si L'A. Espinosa hi estaria d'acord... Gràcies per tornar.
ResponEliminalolitas, gràcies per tornar, també, m'agrad a molt continuar els diàlegs.
M'agrada molt el comentari que fas sobre la sinceritat amb què està escrit aquest llibre. Crec que en el meu cas has estat tu que m'ha animat a buscar-lo per llegir-lo! :D
ResponEliminaNúr, ja ens explicaràs què t'ha semblat, doncs. Petonets :D
ResponEliminaem sembla que n'atresoro uns quants
ResponElimina