dilluns, 7 de juny de 2010

El món groc d'Albert Espinosa

Feia  temps  que buscava saber  alguna cosa més  dels  grocs  i sobretot  del  llibre dels  grocs,  perquè  aquestes coses   tan poden ser  interessants com   un invent  i  prou.  En Xexu,  aviat  farà  un any  va  parlar-ne  al  Bona nit   i  em va  acabar de convèncer  que  l'havia  de llegir.  Fins  aquest  mes  passat no m'ha  caigut  a les  mans  i  finalment  em vaig  decidir  a comprar-lo.




No m'ha  decebut gens.  L'he  trobat  escrit  amb una gran sinceritat  i  només això  ja és  suficient  per  llegir-lo  amb ganes  i escoltar-lo  molt bé.

M'ha impressionat  la  capacitat  de  l'Albert  Espinosa  d'absorbir,    de  xuclar  coneixements,  saviesa,    experiències  vitals  de  tot  arreu  on  n'hi hagi.  Cada  capítol  comença  amb una frase  sentida  per  ell  en algun context  o altre,  no  pas  llegida  sinó  viscuda.  En  algun cas  és  una  frase  que ni tant sols  li deien a ell,  però  ell la va  guardar  i a  més  a més  en va fer un capítol del llibre.

I  els  grocs,  que ell  diu que no són ben  bé els  amics,  ja que  pot  ser  que es  creuin amb tu  durant  poc  temps  a la vida,  hores, dies...  o  que durin molt. Es  caracteritzen  sobretot  per  deixar  empremta  en la teva  vida.   Els  amics  la deixen  també,  és  clar.  Ell  diu que els  amics  són de  color  groc clar  i els  amants  de  color  taronja  i entremig  hi  ha els  grocs,  grocs.  No sabria  dir-vos   si  jo  els  distingeixo  dels  amics,  com ell  fa.

Els  grocs  entre  amics  i amants...  més  que  amics,  menys  que  amants,  us  desitjo  a  tots  que  els  trobeu.  Que no se us en  escapi  ni un!



25 comentaris:

  1. Doncs aixo procurarem no deixar escapar ni un!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó que és un llibre escrit amb sinceritat i des de l'experiència. Indubtablement, té força d'autoajuda, però almenys saps que l'autor ha viscut tot el que escriu, i pots recollir el que més s'adapta a les teves necessitats, segons la pròpia experiència.

    Pel que fa als grocs, no és difícil diferenciar-los dels amics. Ara, que tinguin més importància ja és una altra cosa, i naturalment, poden convertir-se en amics o en amants i revertit-se també. Un amic porta molt temps al teu costat i l'amistat s'ha anat forjant amb el temps. Si hi tens més afinitat potser serà abans, però són relacions de llarg recorregut que no s'acaben, tot i que es poden acabar, és clar. Els grocs s'apareixen i de seguida deixen empremta. Potser no es mantindran al nostre costat però deixaran una impressió en nosaltres, ens marcaran d'alguna manera, tot i no tenir altres propietats dels amics. Els tindrem al cap, però no sempre presents.

    Jo no sé si creure en aquest concepte, i sens dubte no l'anomenaria així. Té coses que m'agrada, però podríem fer una graduació d'amistats perquè al final no és tan fàcil classificar la nostra relació amb les persones, tot i que jo ho he intentat, és clar, que sóc un malalt de fer llistes!

    ResponElimina
  3. dons be..et deixare un peto grog
    o groc- gorc..o potser groc ataronjat
    jajaj
    crec que m'he fet un embolic...
    pero el peto t'el deixo igualment
    muak!!

    ResponElimina
  4. Estaré alerta de no deixar-ne passar ni un.......que de passada m'agrada molt el groc

    ResponElimina
  5. El sol és groc i no és amic nostre, però és tan important...Bona recomanació Carme.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat que facis el comentari sobre aquest llibre.Jo estic a la meitat i m'està agradant molt tot el que vaig descobrint!!
    L'Albert Espinosa ha entrat a formar part de la meva llista de persones que em donen "Lliçons de Vida".
    Admirable la seva manera de captar totes les esències d'aquest "Món Groc"!!
    M'ha agradat parlar d'això en aquest espai "Groc intens"!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Els grocs segons el meu pare, són els Simpsons :)
    De l'Albert Espinosa és el text d'Això no és vida, la obra de T de Teatre que estic assajant i que estrenem a final de mes (bé, l'Albert va fer el text junt amb en S. Belbel i en D. Plana). M'encanta el seu estil, apunta't :) petons ben grocs!!

    ResponElimina
  8. El llibre el vaig llegir em va agradar i crec que el vaig entendre. N'he trobat de persones grogues... Un llibre força interessant. Recomanable.

    Una abraçada groga.
    onatge

    ResponElimina
  9. Jo també vaig seguir la recomanació d'en XeXu i fa temps que el tinc, però encara no hi he arribat.

    Ara amb la teva recomanació també, potser el passaré al davant, perquè m'ha acabat d'engrescar.
    Gràcies i petons!

    ResponElimina
  10. Posar-se groc,
    ser-ne groc
    Calificacions.
    Militarismes,
    Emprentes vives,
    Colors trencats
    Judicis conventuals,,,
    pau i Anton
    i no es broma que ho hem escrit els dos, el mes menut i el més vell.
    El menut va vermell i diu que el groc li agrada per que el papa té una medalla d'or.
    la comunicació sincera és OR !!!!

    ResponElimina
  11. Fa temps que en sento parlar d'aquest llibre...encara no m'acabo de decidir ....però mica en mica entre colors grocs i taronges potser me l'acabo llegint...

    ResponElimina
  12. jo si que el vaig llegir arrel de la recomenació del xexu. el tenia i no l'havia agafat.
    la veritat és que en el seu moment em va ajudar a entendre certes relacions que havia tingut amb companys del centre. que van ser molt importants en un moment donat, eprò que després van desaparèixer del meu dia a dia, i em va costar una mica entendre perquè. simplement, potser eren grocs. això va alleugerir el fet de no veure'ls

    ResponElimina
  13. Recordo perfectament quan el va comentar en XeXu... ostres! ja ha passat un any?? Mare meva!!

    Doncs bé, aquesta qualificació a mig camí entre amics i amants m'ha deixat absolutament parada... Jo no ho havia interpretat així. Jo havia interpretat que els grocs eren persones que, en un moment donat, t'havien pogut ajudar molt (potser fins i tot sense saber-ho), que t'havien escoltat aquella confidència que no t'atrevies a explicar a ningú més i t'havien donat el consell perfecte, no sé, aquelles persones que amb una paraula o una actitud et donen una quantitat de força increïble... encara que, potser, temporalment es tracti d'una relació molt curta...

    Ara bé... pel meu punt de vista, si els hem de col·locar a mig camí entre "amics" o "amants" resultaria que jo no podria tenir cap "groc" de sexe femení, per exemple, donada la meva condició heterosexual...

    Interpreto aquest "a mig camí", com que hi ha -també- una certa atracció, un cert feeling, un cert... flirteig??... No ho sé.

    En definitiva: Crec que no entenc què són els grocs :-)

    ResponElimina
  14. Gurmet, a per ells doncs! :)

    Xexu, doncs ho expliques molt bé, però com tu mateix dius, la teoria no és igual que la pràctica. I jo trobo que costa diferenciar en alguns casos. Si un és groc, només groc i no és amic s'entèn molt bé. Algú que deixa emprempta. Es quedi o no. Però en el moment que també és amic... ja començo a confondre'm una mica.

    Sargantana, je, je, je... que bo... un petó groc fluix perquè és amistós. Groc potent si ens hem deixat empremta. Taronja si ens convertim en amants... je, je, je...

    garbí, doncs ja ho saps, fixa-t'hi bé! :)

    Pilar, é s inreressant, si més no.

    Montse, un espai groc intens per un llibre groc intens. Gràcies pel teu comentari. M'encanta. Un petó.

    D'acord Cris, m'has convençut, m'hi apuntaré!

    onatge, m'alegro que t'hagi agradat, jo també n'he trobat de persones grogues, una abraçada groga...

    Rita, é s un llibr e senzill, el llegeixes en una trda si vols, fins i tot diria que per unes dones expertes com tu i jo no diu gaire res de nou que no siguin els grocs. Però fa de bon llegir i captiva aquest a autenticitat. Espero que t'agradi, ja ens explciaràs el què...

    Hola Pau, Hola Anton, ja tens un petit blocaire que s'entrena?
    Una abraçada per a tots dos!

    Elvira, doncs jo com tu, feia anys que m'intrigava i pensava que no, que no... i al final he caigut!

    rits, doncs això que explique s és prou important, oi?

    Assumpta, tot el que havies entès està molt i molt ben entès tot això que dius és així mateix, tal com ho diu ell. No sé jo si vol parlar de l'atracció quan diu a mig cami entre amics i amants. Jo crec que no. O al menys no de l'atracció física. Persones que t'enamoren per la seva manera de ser i de comportar-se. Que el portes dins, que se't fiquen a l'ànima... potser? No cal l'atracció física. Aquesta la deixem només pels amants de veritat.

    No et creguis que jo ho tinc molt clar. La part que parla dels grocs és una part del llibre, tampoc es tan llarga...

    Diu que els primers grocs que et pots trobar a la vida, poden ser els germans. No tens tu amb la teva germana una relació molt estreta? Que és fa difícil de comparar amb una amiga- amiga? (o al menys m'ho ha semblat pels teus posts) potser els grocs són a mig camí entre amics i germans... (collita pròpia)

    En fi, que no sé si ho aclarirem... un petó groc.

    ResponElimina
  15. Bona recomanació Carme, em sembla una lectura interessant... Gràcies! i si, esperem tenir-ne molts, que els groguets valen molt!!!

    ResponElimina
  16. Ei, el buscaré aquest estiu perquè només amb la interpretació que feu ja se m'ha posat la mosca al nas, quina bona pinta!

    ResponElimina
  17. Doncs jo també fa un temps vaig llegir aquest llibre i em va agradar molt, cosa que va motivar que en fes un post. Si el voleu llegir...
    http://plomablava.blogspot.com/2009/07/los-amarillos.html

    ResponElimina
  18. El color groc m'encanta, els grocs ara estava pensant.. i no sé, no acabo de captar el concepte, els identifico amb amics perquè d'amics n'hi ha de molt diferents.. tots els amics ens han dit alguna vegada alguna cosa que ens ha ajudat...
    Potser l'hauria de llegir..

    ResponElimina
  19. Ada, a verue si els trobem tots!

    Ja ens diràs la teva opinió, Cèlia!

    Laura, ja he passat a llegir-te, celebro que cokincidim! :)

    lolita, ara en llegir el teu comentari pensava, els que diem amics durant un temps, però que després la vida ens allunya... podrien ser grocs. Jo vaig tenir una amiga de jovenenta, amb la qual fa molts anys que no ens veiem ni ens relacionem, ara no puc dir que encara sigui amiga, però va ser important per a mi. Ella pot ser un "groc". El primer amic noi, als 13 anys, després d'haver viscut en un món exclusivament de nenes, també l'he perdut de vista, però va ser important, perquè em va canviar la idea dels nois que jo tenia. Una altre groc. I el meu germà que ha estat per a mi una referència important, tantes vegades, un altre groc.

    ResponElimina
  20. M'agraden els exemples que van sortint... és molt interessant aquest post! ;-))

    El tema ja em va cridar l'antenció quan el va tractar en XeXu i ara encara més... Hauré d'aconseguir el llibre! :-)

    ResponElimina
  21. Carme, amb el teu comentari ho he entès més, perquè sí que és cert que hi ha amics que per circumstàncies , llunyania o el que sigui t'hi allunyes, però han marcat molt la teva vida i segueixen sent importants...
    ara ja sé més què són els grocs!!!
    gràcies!

    ResponElimina
  22. Assumpta, els meus han estat exemples molt improvisats, de reflexió sobr e la marxa, sense rumiar gaire, no sé si L'A. Espinosa hi estaria d'acord... Gràcies per tornar.

    lolitas, gràcies per tornar, també, m'agrad a molt continuar els diàlegs.

    ResponElimina
  23. M'agrada molt el comentari que fas sobre la sinceritat amb què està escrit aquest llibre. Crec que en el meu cas has estat tu que m'ha animat a buscar-lo per llegir-lo! :D

    ResponElimina
  24. Núr, ja ens explicaràs què t'ha semblat, doncs. Petonets :D

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari