dissabte, 16 de febrer de 2013

Ruïnes - Una proposta de Relats Conjunts

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865  
Una proposta  de Relats  Conjunts

Hi  ha ruïnes belles,  valuoses,  com tresors recoberts  d'heures. 
Amb  tanta  memòria de  la vida  i  de la història.
Hi ha ruïnes...  tan boniques com les  nostres.

46 comentaris:

  1. Ara no sé si el que dius és bo o dolent, tu. Les nostres ruïnes? Caldrà tornar a construir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs precisament d'això es tracta. Ni bo ni dolent, sinó tot el contrari... :) Ara, jo m'apunto sempre a construir!

      Elimina
  2. Las ruïnes del passat, que en el present ens recorden l'esforç i el treball,les il·lusions...dels que ens han precedit, com una empremta de la seva existència....i que ens conviden a reflexionar i potser reconstruir o construir de nou , el que altres han deixat caure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot envelleix les coses físiques i materials i també les actituds o les maneres de fer o fins i tot els sentiments... tot envelleix. A vegades cal renovar o reformar o arreglar, a vegades reconstruir.

      Elimina
  3. Vivim i mentre vivim,construim la nostra vida, ens anem fent i alhora anem esdevenint ruïnes, però no necessariamament per aixo esdevemim lletgesa. Ens fem vells i bells, com aquells monuments fets de temps, però temps aprofitat, temps que val, temps que compte per millorat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot el temps compte per a millorar, i si ens fem vells i bells vol dir que ho aconseguim. :) La vellesa sembla oposada a la bellesa, però no ha de ser forçosament així. Quan estimem no hi ha res que sigui lleig. Una abraçada immensa, guapa! :D

      Elimina
  4. Les nostres ruïnes ens recorden d'on venim, només per això ja hem de procurar que no es converteixin en runes. ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuidar-les i cuidar-nos, per ser i recordar.

      Elimina
  5. És preciosa aquesta imatge, reconstruir les ruïnes és part de la vida. Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  6. Jo estic constantment en deconstrucció, Carme! ^0^ Les cortines de l'heura em fan sentir protegida.
    Quin esclat d'or has posat al rebedor! M'ha deixat enlluernada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Floreixen les mimoses i encara que les tinc a prop, me les acosto més i més.

      Elimina
  7. Ara actualment i més que mai estem en ruïnes.....però sabrem reconstruir-ho.

    ResponElimina
  8. A mi m'agraden molt aquestes ruïnes que són una mostra de la vida dels nostres abanpassats, són una part de la nostra història...Si s'han de reconstruir, o no, trobo que depèn de quines, algunes són molt belles tal com estan, i de vegades s'haurien de fer pràcticament noves...Ara, si és fàcil, potser val la pena, però sempre respectant l'estil, ja que ara és moda fer les reconstruccions amb un estil modern, perquè diuen que fa contrast, però a mi no em fan el pes!
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus, jo trobo que tant de manera literal, com metafòricament, les ruïnes o bé es deixen tal com estan o si volem reconstruir-les, hem de fer-ho d'una manera actual, no m'agrada buscar que les coses siguin igual que abans, perquè és un engany, mai no són, ni podran ser, igual que abans. A mi la rehabilitació d'edificis antics amb arquitectura moderna, m'encanta. Sort que hi ha gustos per tot. Petonets, guapa!

      Elimina
  9. Semblen unes ruïnes de somni, no-reals... Jo, personalment, les trobo una mica inquietants... Ara bé, m'agrada molt més com tu les descrius ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, és una pintura romàntica, en aquella època utilitzaven molt les ruïnes, reals o inventades. M'alegro que t'agradi com els descric. Les ruïnes, inevitablement tenen el seu encant.

      Elimina
  10. Qui parlarà de les nostres ruïnes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn de a quines et refereixis... de les col·lectives, en parlarà molta gent... de les personals ningú! Ni falta que fa...

      Elimina
  11. Sempre que passo pel davant de una casa en runes, un castell o una masia en runes em pregunto quines vides han viscut al mij d'aquelles parets.
    M'hi aturo uns moments , m'invento histories i al final deixo anar la imaginacio.
    Les runes son les cobertes de vides passades, i les nostres i les de molta gent. Son les cobertes dels llibres que anem anotan totes les nostres vivencies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els llibres estan ja molt desfullats, però encara tenen història...

      Elimina
  12. En les ruïnes hi ha escrit moltes vides. Qui pogués desxifrar-les !
    bon capde Carme

    ResponElimina
  13. Les ruïnes mig tapades d'heura tenen un encant especial.... Envejo aquestes heures que habiten en aquests indrets que havien estat alguna cosa, però sol en queda quatre pedres.... Una llàstima!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara les heures hi viuen, n'han pres possessió!

      Elimina
  14. "Hi ha ruïnes... tan boniques com les nostres". És cert que no em de menysprear el passat, ens ha portat on som... però em quedo més amb tot això del construir que he llegit en els ocmnetaris!

    ResponElimina
  15. no hi ha millors ruïnes que les nostres ! bé potser li he capgirat una mica el sentit...m'ha agradat molt la teva proposta Carme!

    ResponElimina
  16. de les nostres son de les que hem d'aprendre, no?
    ho intentarem!

    ResponElimina
  17. Preciós, les teves paraules il·luminen la imatge...

    ResponElimina
  18. Aquests paisatges m'agraden sobretot de la teva mà, adquireixen sempre positivisme que falta ens fa.

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Positivisme, dius? Em sembla que darrerament se me n'ha perdut un munt!!!

      petonassos

      Elimina
  19. Visió ben positiva. Encara que a vegades estem fets una ruïna, anar fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ruïna, però bonica, Rafel... millor prendre-s'ho així! :)

      Elimina
  20. Les ruïnes, testimoni de temps passats que no sempre van ser millor...
    Precioses les teves paraules!

    ResponElimina
  21. tots devem tenir alguna ruïna interior o exterior. També, de cada vegada hi ha més gent que són una ruïna. Algunes ruïnes tenen més valor que sòlides (però decadents) construccions. Hi ha països en ruïna, polítics, empreses, valors... Uf!

    ResponElimina
  22. Només cal saber triar quines ruïnes volem conservar i quines no. Bons versos!

    ResponElimina
  23. Totes les ruïnes guarden bocins de memòria, tot i que elles no sempre ho saben... Molt bonic.

    ResponElimina

  24. Bell, bellíssim. És cert que les ruïnes parlen de les nostres vides. Hi ha molt romanticisme en les teves paraules.


    Petons!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari