Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865
Una proposta de Relats Conjunts
Hi ha ruïnes belles, valuoses, com tresors recoberts d'heures.
Amb tanta memòria de la vida i de la història.
Hi ha ruïnes... tan boniques com les nostres.
Ara no sé si el que dius és bo o dolent, tu. Les nostres ruïnes? Caldrà tornar a construir!
ResponEliminaDoncs precisament d'això es tracta. Ni bo ni dolent, sinó tot el contrari... :) Ara, jo m'apunto sempre a construir!
EliminaLas ruïnes del passat, que en el present ens recorden l'esforç i el treball,les il·lusions...dels que ens han precedit, com una empremta de la seva existència....i que ens conviden a reflexionar i potser reconstruir o construir de nou , el que altres han deixat caure.
ResponEliminaTot envelleix les coses físiques i materials i també les actituds o les maneres de fer o fins i tot els sentiments... tot envelleix. A vegades cal renovar o reformar o arreglar, a vegades reconstruir.
EliminaVivim i mentre vivim,construim la nostra vida, ens anem fent i alhora anem esdevenint ruïnes, però no necessariamament per aixo esdevemim lletgesa. Ens fem vells i bells, com aquells monuments fets de temps, però temps aprofitat, temps que val, temps que compte per millorat.
ResponEliminaTot el temps compte per a millorar, i si ens fem vells i bells vol dir que ho aconseguim. :) La vellesa sembla oposada a la bellesa, però no ha de ser forçosament així. Quan estimem no hi ha res que sigui lleig. Una abraçada immensa, guapa! :D
EliminaLes nostres ruïnes ens recorden d'on venim, només per això ja hem de procurar que no es converteixin en runes. ;-))
ResponEliminaCuidar-les i cuidar-nos, per ser i recordar.
EliminaÉs preciosa aquesta imatge, reconstruir les ruïnes és part de la vida. Bon cap de setmana!
ResponEliminaBon cap de setmana, Sílvia!
EliminaJo estic constantment en deconstrucció, Carme! ^0^ Les cortines de l'heura em fan sentir protegida.
ResponEliminaQuin esclat d'or has posat al rebedor! M'ha deixat enlluernada.
Floreixen les mimoses i encara que les tinc a prop, me les acosto més i més.
EliminaAra actualment i més que mai estem en ruïnes.....però sabrem reconstruir-ho.
ResponEliminaTot és posar-s'hi, Joan!
EliminaA mi m'agraden molt aquestes ruïnes que són una mostra de la vida dels nostres abanpassats, són una part de la nostra història...Si s'han de reconstruir, o no, trobo que depèn de quines, algunes són molt belles tal com estan, i de vegades s'haurien de fer pràcticament noves...Ara, si és fàcil, potser val la pena, però sempre respectant l'estil, ja que ara és moda fer les reconstruccions amb un estil modern, perquè diuen que fa contrast, però a mi no em fan el pes!
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Veus, jo trobo que tant de manera literal, com metafòricament, les ruïnes o bé es deixen tal com estan o si volem reconstruir-les, hem de fer-ho d'una manera actual, no m'agrada buscar que les coses siguin igual que abans, perquè és un engany, mai no són, ni podran ser, igual que abans. A mi la rehabilitació d'edificis antics amb arquitectura moderna, m'encanta. Sort que hi ha gustos per tot. Petonets, guapa!
EliminaSemblen unes ruïnes de somni, no-reals... Jo, personalment, les trobo una mica inquietants... Ara bé, m'agrada molt més com tu les descrius ;-))
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, és una pintura romàntica, en aquella època utilitzaven molt les ruïnes, reals o inventades. M'alegro que t'agradi com els descric. Les ruïnes, inevitablement tenen el seu encant.
EliminaQui parlarà de les nostres ruïnes?
ResponEliminaDepèn de a quines et refereixis... de les col·lectives, en parlarà molta gent... de les personals ningú! Ni falta que fa...
EliminaSempre que passo pel davant de una casa en runes, un castell o una masia en runes em pregunto quines vides han viscut al mij d'aquelles parets.
ResponEliminaM'hi aturo uns moments , m'invento histories i al final deixo anar la imaginacio.
Les runes son les cobertes de vides passades, i les nostres i les de molta gent. Son les cobertes dels llibres que anem anotan totes les nostres vivencies.
A vegades els llibres estan ja molt desfullats, però encara tenen història...
EliminaEn les ruïnes hi ha escrit moltes vides. Qui pogués desxifrar-les !
ResponEliminabon capde Carme
Bon capde, Joana!!!
EliminaLes ruïnes mig tapades d'heura tenen un encant especial.... Envejo aquestes heures que habiten en aquests indrets que havien estat alguna cosa, però sol en queda quatre pedres.... Una llàstima!!!
ResponEliminaAra les heures hi viuen, n'han pres possessió!
Elimina"Hi ha ruïnes... tan boniques com les nostres". És cert que no em de menysprear el passat, ens ha portat on som... però em quedo més amb tot això del construir que he llegit en els ocmnetaris!
ResponEliminaGràcies, Anna, construïm doncs!
Eliminano hi ha millors ruïnes que les nostres ! bé potser li he capgirat una mica el sentit...m'ha agradat molt la teva proposta Carme!
ResponEliminaGràcies, Elfree!!!
Eliminade les nostres son de les que hem d'aprendre, no?
ResponEliminaho intentarem!
I tant que sí! Sempre aprenent!
EliminaPreciós, les teves paraules il·luminen la imatge...
ResponEliminaGràcies, Zel!
EliminaAquests paisatges m'agraden sobretot de la teva mà, adquireixen sempre positivisme que falta ens fa.
ResponEliminaBessets.
Positivisme, dius? Em sembla que darrerament se me n'ha perdut un munt!!!
Eliminapetonassos
Visió ben positiva. Encara que a vegades estem fets una ruïna, anar fent.
ResponEliminaRuïna, però bonica, Rafel... millor prendre-s'ho així! :)
EliminaLes ruïnes, testimoni de temps passats que no sempre van ser millor...
ResponEliminaPrecioses les teves paraules!
Gràcies, Glòria!
EliminaBells racons d'un vell passat.
ResponEliminaO bé:
EliminaVells racons d'un bell passat. :)
tots devem tenir alguna ruïna interior o exterior. També, de cada vegada hi ha més gent que són una ruïna. Algunes ruïnes tenen més valor que sòlides (però decadents) construccions. Hi ha països en ruïna, polítics, empreses, valors... Uf!
ResponEliminaNomés cal saber triar quines ruïnes volem conservar i quines no. Bons versos!
ResponEliminaTotes les ruïnes guarden bocins de memòria, tot i que elles no sempre ho saben... Molt bonic.
ResponElimina
ResponEliminaBell, bellíssim. És cert que les ruïnes parlen de les nostres vides. Hi ha molt romanticisme en les teves paraules.
Petons!