Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Guauuuuuuuu! t'ha quedat preciós. M'agrada molt com reinventes les flors.
ResponEliminaUna abraçada
Hi prenc embranzida.
ResponEliminaI tant com puc hi acompanyo.
Que tinguis un bon dia, Carme.
Fa alguns dies que busco alguna foto per copiar-la i atrevir-me a fer-ne un dibuix... però no acabo de perdre la por :-)
ResponEliminaAquests ataronjats són preciosos... i valents, donat que defugen proteccions... Així en podem gaudir més :-)
I ara que despunten ha de tornar el coi de fred!
ResponElimina*Sànset*
Va entrant la primavera a la xarxa i és gràcies a tu.
ResponEliminaQuàntes flors ens reserves encara, Carme?
M'enduc aquesta imatge tan maca... a veure si se m'encomana el color!
ResponEliminaLa calidesa dels ataronjats sembla que farceix d'il·lusió una nova aventura, tenen molt de temps per davant (la mesura del temps deu ser diferent segons el punt de vista).
ResponEliminael taronja és un color càlid, que sempre ve de gust.. si tot fos de color taronja... esclataríem d'alegria! tothom hauria de tenir una aventura taronja... un cop al mes!
ResponEliminaja veus que avui les neurones no donen per més..:)
Diria que són boixacs... ;o)
ResponEliminahttp://llibreprimer.blogspot.com/2011/01/calendula-officinalis.html
petó
Crèixer, aprendre a desprendre-nos d'aquells que ens fan de crosses al començament, prendre consciència de l'aventura de viure i obrir-nos als altres...Rebre la llum.
ResponEliminaL'apunt d'avui està ple de símbols. Sempre m'han agradat el vermell i el groc. Somric.
maques com sempre...
ResponEliminauns petons,carme estimada
Verds i taronges
ResponEliminaens regales de tot cor.
Blanca serenor.
Has fet un post realment relaxant, dona gust llegir-lo i contemplar el dibuix.
Mil gràcies
colors que alegren els dies grisos, més s'hi s'acompanyen de bones lletres.
ResponEliminaGallonets de taronja
ResponEliminaen copa de cava,
sentiments d'alegria
inunden la casa.
................ Anton.
D'un fanalet blau a uns versos ataronjats... omplint el món de colors!
ResponEliminaGràcies, Mònica!
ResponEliminaJordi, sí que acompanyes, sí!
Assumpta, els ataronjats preciosos i valents tens raó. Va, anima't i sobretot ensenya'ns els resultats!
A veure si es gelaran, Sànset!
Glòria, no t'ho sabria pas dir, a vegades em penso que pararé de dibuixar flors i al cap de quatre dies ja torno a dibuixar-ne més.
Un petó, Anna mortadel·la!
Noves Flors, tenen tot el temps del món... M'agrada la teva interpretació, jo també ho penso.
lolita, una aventura de color taronja un cop al mes, quina bona idea! :)
Si que ho semblen, Miquel, però diu la Fanalet que els va fotografiar, que eren molt i molt petites... molt més que els boixacs... i jo a partir d'aquí, ja no tinc ni idea. :)
Poques persones llegeixen els missatges com tu, Pilar, ets genial! jo també somric
petonassos de tornada, sargantana!
Mil gràcies a tu, iris!
Gràcies, garbí!
Anton, gràcies per la teva aportació poètica.
Els colors són importants!
Carme gràcies per la informació de la trobada al Teler. Si és així m'apunte, i tant!!!
ResponEliminaUna imatge i unes paraules engrescadores!!...I això va molt bé per començar el dia.
ResponEliminaGràcies per aquest regal.
Una abraçada.