dimecres, 12 de gener de 2011

Petjades


Va passar  la  tardor
i les fulles  caigudes van esborrar
les  nostres  petjades,
l'hivern ha escombrat les fulles  seques
i  podem refer els nostres  camins.

22 comentaris:

  1. Nolt bonic el poema i la il·lustració que l'acompanya.
    De vegades cal deixar l'emprmta del passat en guaret i fer nous camins amb les sabates acabades d'estrenar. Sempre ens costarà una mica adaptar-nos a elles, perque en un primer moment no seran tan còmodes com les que ja hem gastat, però en pocs dies les farem nostres.
    Una gran abraçada.

    ResponElimina
  2. ... i sempre, però, caminar per copsar els nous paisatges i les llums
    que trobem al pas...

    ResponElimina
  3. Tant de bo no ens calguin de les antigues petjades per saber del nostre camí, tot i que és bo de tenir-lo marcat

    ResponElimina
  4. M'ha recordat un poema de Josep Checa, on les fulles seques també eren una mena de protagonistes.

    ResponElimina
  5. Com fulles seques queien
    a l'entorn les teves paraules...
    El teu bosc, carn feta poesia,
    retornava al solc per estimar
    el goig del record que tornava
    per segellar pasats encontres...
    Fins les paraules es besaven
    mogudes per l'aire que aniuaves.
    ......................... Anton.

    ResponElimina
  6. Quan es refan els camins, sempre queden els records d'aquestes petjades que ens han ajudat a arribar on estem. Preciós dibuix com sempre, Carme! ;)

    ResponElimina
  7. ..."I podem refer els nostres camins"
    Sempre ens ensenyes aquesta porta oberta per anar cap endavant i això sempre va bé!!
    I amb el dibuix ens mostres el moment present, la realitat de l'avui.
    Gràcies per aquest moment!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. cada hivern.. podem refer el camí o fer-ne un de nou..!

    ResponElimina
  9. M'han agradat aquests versos ... em fan pensar que el temps de vegades ajuda a retrobar camins perduts.

    Bona tarda Carme.
    (En la meva entrada setmanal m'he permès la llicència de parlar de tu i de reproduir les teves paraules, espero que no et molesti, ho he fet amb tota la meva estima i respecte).

    ResponElimina
  10. Les petjades sempre fan camí i aquests es dirigeixen a noves albades.

    ResponElimina
  11. Potser hi ha petjades que queden, encara que no les veiem, que poden seguir marcant nous camins :)

    ResponElimina
  12. Caminarem
    vers una primavera immaculada
    àvida de petjades.
    Ens quedaran les taques
    sobre la neu soferta
    i una floreta ací, l'altra per llà
    amb la càrrega a coll
    tornarem a fer via.

    ResponElimina
  13. Així doncs, l'hivern ha portat esperança... i tu ens has portat un altre dibuix preciós :-)

    ResponElimina
  14. I segur que les noves tenen nous matisos... molt bonic, Carme, la imatge poètica i el sentit!

    ResponElimina
  15. pot haver millor forma de refer un camí que amb aquestos escrits genials?

    ResponElimina
  16. i tornar a fer nous camins cada primavera d'estiu.

    ResponElimina
  17. Gràcies, iris, una abraçada ben grossa.

    Isabel, a cada pas veiem coses noves...

    Garbí, a vegades calen i a vegades no calen... és ben cert.

    Ara no el recordo, Jordi, però el buscaré.

    Gràcies, Anton, és molt bonic!

    Moltes gràcies Joan és un plaer veure't per aquí.

    Perdició... o a seguir, simplement!

    Una abraçada, Montse!

    lolita, sí i cada primavera i cada estiu...

    Bona nit , Pere. No, no em molesta no, gens. Tu saps fer arribar i notar que està fet amb estima i respecte. Gràcies.

    Pilar, gràcies i una abraçada.

    Ajuden a trobar-los, a vegades, caterina!

    caminarem, Noves Flors amb el teu poema esperançat i preciós!

    Assumpta, gràcies, guapa!

    Maria, som-hi!

    Gràcies, Cèlia!

    :) Ja està, un somriure amplíssim per aquest adejctiu totalment immerescut. Gràcies, Olguen!

    rafel, camnar a tots temps, sempre endavant, gràcies!

    Khalina, un petó!

    ResponElimina
  18. Carme,
    M'ha entristit el poema del post anterior i m'ha encantat la portada que has fet per la revista.
    Fulles seques
    cada anys són diferents
    i semblen les mateixes
    s'escriuen nous poemes
    per cantar
    l'eterna melangia
    dels amors de tardor.
    Un petó, Carme!

    ResponElimina
  19. aquest quadre t'ha sortit molt bo he?, m'el deixes per posarlo de fons d'escriptori?....

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari