Sobre un poema de Fanal Blau
Recuperar
el batec
i el ritme compassat
de la música
d'ahir.
Estrenada
i benvinguda
harmonia
.........................................Fanal Blau
Recuperar
el batec
i el ritme compassat
de la música
d'ahir.
Estrenada
i benvinguda
harmonia
.........................................Fanal Blau
sovint no deixo comentaris per no repetir-me. No tinc res a comentar.. però miro els teus dibuixos i m'agraden... El text d'en Fanal, preciós també.
ResponEliminaBona armonia
Ei, Carme! Aquest paissatge em recorda a la zona de la Rosa dels Vents, del Parc de Ca N'Oriol, a Rubí. Pot ser? Si no és... ves-hi i busca-hi semblances, ja veuràs com en té! =P
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaRes millor que un paisatge per recuperar el batec. Necessitem natura per no perdre el senderi, en aquests temps convulsos!
ResponEliminaMira, per a què et facis a la idea del que volia dir...
ResponEliminahttp://www.flickr.com/photos/pemisera/4164245042/
No sé si dibuixaves això mateix, però a mi m'hi has fet pensat de seguida!
Preciós Carme, a més m'ha agradat com relaciones les paraules amb la natura.
ResponEliminaTot és harmonia...
Petons,
M. Roser
M A G N Í F I C !
ResponEliminaFelicitats. i a Fanal, també.
.............:-)
ResponEliminaGràcies, Mireia!
ResponEliminayáiza, en el teu enllaç no he sabut trobar-hi la foto adequada... n'hi havia tantes! però realment és el Vallès. Prop de Terrassa. No gaire lluny!
Bona nit Jp!
No se m'acudeix altre lloc on buscar harmonia, Ferran! La natura!
gràcies i petons, Roser!
Moltes gràcies, Glòria!
Garbí :) gràcies!
L'harmonia marca la textura del poema i la musicalitat del paisatge.
ResponEliminaCerc que és una molt bona combinació
Quan estic trist, vaig a un lloc on hi ha un camp magnífic, i sé que tan és el dia o l'època del any, sempre em dona força per respirar i seguir caminan.
ResponEliminaQuan pugui et passo una foto.
Bona nit Carme.
Moltes gràcies, Pilar!
ResponEliminaPep, si em passes la foto, la faré servir de model. Hi ha camps (o paisatges) que tenen una estranya energia, o bellesa o harmonia que dóna calma i serenitat. N'he trobat uns quants a la meva vida...
Carme, arribo ara...
ResponEliminaun plaer compartir amb tu batecs, ritmes i harmonies.
L'enviem a la marató, oi?
un petó harmoniós!
Sí, i tant, que l'enviem Fanalet!
ResponEliminaM'agrada haver compartit amb tu aquest espai on coincideixen versos i dibuixos.
Tiro amunt i avall amb el ratolí... miro el del Paint... miro la pintura... miro el Paint... miro la pintura... miro el Paint... M'agraden tots dos!! :-))
ResponEliminaI el poema de la Fanalet, el trobo maquíssim i molt adequat per la Marató! :-)
Oh, que estrany, Carme! Quan jo obro l'enllaç que t'he posat em surt directament la foto que et volia ensenyar. Què hi farem. Aviam si aquesta tarda m'empesco alguna cosa per ensenyar-te-la!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Assumpta!
ResponEliminaYáiza, sí que es estrany! però passa sovint... misteris de l'internet!