divendres, 13 d’abril de 2012

Moleskine gegant - 6 - Porta tancada


Una porta  de Sant Jordi Desvalls.

Els objectes  s'omplen  de  tristor  i de deixadesa,  
només  les heures  segueixen  el seu camí,  amunt,  
indiferents  a  la solitud  o a la companyia.
Tenen vida  pròpia,  més  enllà  de nosaltres.

27 comentaris:

  1. Les contradictòries heures, que no saps si omplen de vida i verdor allò que ja ho ha perdut, o reforcen la imatge de la ruïnosa decadència.

    Molt i molt bonic, tant el dibuix com les precioses lletres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet! m'ha agradat aquest aspecte contradictori de les heures que ens comentes, potser mai no ho havia vist així!

      Elimina
  2. Aquí has reflectit molt bé la força de l'heura, Carme! Va, ho tornaré a dir, l'heura és una planta que admiro molt, tot i la contradicció que apunta el porquet.

    ResponElimina
  3. Aquestes heures són tan ben fetes que gairebé em sembla que veig un dibuix tridimensional!! M'encanta! :-) I la tortuga... diminutament ben feta!

    Aquesta Moleskine gegant és un tresor!! :-))

    Què podem fer perquè els objectes perdin la seva tristor? Potser, aquests, en veure's dibuixats-pintats per una mà sensible com la teva ara estan contents! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, la porta, l'entrada era (és)ben bonica malgrat un cert abandonament... per això me la vaig endur. La tristesa potser la vaig posar de collita pròpia. :) Les heures eren fortes i verdes, això no era collita pròpia sinó una realitat.

      Elimina
  4. Els objectes només prenen
    la vida que nosaltres els hi donem.

    M´encanta com transmets
    amb les portes i finestres
    de la teva moleskine gegant!

    Aferradeta de divendres plujós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna, em cost a una mica el format gran d'aquest a Moleskine gegant, sempre havia fet formats petits, però no n'estic pas descontenta... vaig aprenent...

      Elimina
  5. No em digues que han plegat. A que ens quedem sense dinar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jp, jo crec que han plegat, de veritat! :(

      Elimina
  6. Oh, un fanal vermell?? Què dirà la fanal Blau??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li ha sortit competència, XeXu! he, he, he..

      Elimina
  7. Crec que els edificis, i les portes, també les finestres tenen vida pròpia i expressen solitud, encant, sobrietat, elegància, vitalitat... segons el cas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Noves flors, inaugures el nou format de comentaris que he posat, em feia ilu poder contestar així a sota de cadascú.

      Aquesta porta expressava motles coses a la vegada, carinyo, encant i finalment solitud... era com una història... quanta raó tens!

      Elimina
  8. Aquest fanalet vermell ens il·lumina la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que tenen els fanalets... il·luminen i aquest vermell sembla que il·lumini fins i tot apagat!

      Elimina
  9. M'encanta la porta amb el fanal...
    Veus Carme, aquí l'heura té un lloc ideal, perquè es pot enfilar per les parets i fa molt bonic...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et creguis pas M Roser, tampoc les heures són molt bones per les parets... però fan bonic, molt bonic. :)

      Elimina
  10. Feia temps que no entrava pel món blocaire. M'ha agradat retrobar la bellesa dels teus posts.
    M'agradarà veure't demà

    ResponElimina
    Respostes
    1. Khalina, ben tornada... veig que malgrat el temps que fa no t'has oblidat del tot de nosaltres, ens veiem demà, un petonàs, guapa!

      Elimina
  11. Jo percebo l'heura com a força i continuïtat, sempre i quan trobi el que la sostengui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona definició...i una bona metàfora, Pilar. Gràcies!

      Elimina
  12. Però no hauria de ser blau, el fanal?
    I la tortuga? és de terra o és que aquesta entrada és vora mar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fanal era vermell, mai no m'hauria atrevit a canviar-li el color... :)

      I la tortuga era de mentida, no sé, com de pedra... i representava una tortuga de terra. :)

      Elimina
  13. mmm, no que l'heura no l'he vist mai vora mar. Definitiu, és de terra.

    M'agraden també.hehehe

    ResponElimina
  14. Era un pati i una entrada amb encant... malgrat estar tancada i barrada.

    ResponElimina
  15. M'agrada aquesta porta, Came! Té molt encant i tu l'has captat a la perfecció!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari