dilluns, 9 d’abril de 2012

Moleskine gegant 5 - Eus




He  buscat  les  clarors i les  ombres.  
Com a  la vida,  mai  no poden ser les unes  sense  les  altres.


PD 1: la meva  germana em va  regalar  una frase  treta  d'una  pel·lícula que havia  vist:  "Al final, tot acaba bé. i si no acaba bé, és que encara no és el final".   Hi ha  frases,  com hi ha llibres, que  ens  vénen a trobar.  Elles  a nosaltres.  (He  trobat  a ca  la kika  que és  treta  de:  "El exótico hotel Marigold", gràcies kika!) 


PD 2:  Poques  vegades  dibuixo ombres...  no me'n surto  gaire bé.  Però  de tot se n'ha   d'aprendre.

37 comentaris:

  1. Bon dia Carme!

    Ja trobava a faltar el Moleskine gegant.

    ResponElimina
  2. Gràcies, això m'ajuda en un dilluns atípic.

    ResponElimina
  3. On he llegit jo aquesta frase? Fa molt pocs dies, i en un blog? O no, ara ja dubto. Però bé, és una bona manera de veure-ho. I l'aquarel·la, doncs millorant, cada cop te'n surts millor. Bentornada i enyorada.

    ResponElimina
  4. I les ombres ens ajuden
    a veure la llum
    amb uns altres ulls.

    Aferradeta plena de colors!

    ResponElimina
  5. Bon dia Jp, jo també us trobava a faltar! La Moleskine gegant ha vingut amb mi!

    Josep, gràcies per venir i per compartir!

    XeXu... la memòria em falla, ara no sé quina peli em va dir que era... em sap greu... li preguntaré i portaré la informació que falta. Gràcies per ser-hi sempre, XeXu!

    ResponElimina
  6. sa lluna, escrivint al mateix minut! tens raó... cal mirar-ho sempre així. Una aferradeta, bonica! Ja torno a ser aquí!

    ResponElimina
  7. Com molt bé has dit no hi ha claror sense ombres! Com la vida.....
    T'han quedat prou bé les ombres d'avui! Petonets!

    ResponElimina
  8. La teva Moleskine està omplint-se de dibuixos cada cop més bonics, l'aquarel · la d'avui és preciosa.
    Tant de bo fos veritat que tot acaba bé ... quan s'acaba.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  9. coneixent i estimant (encara que ens costi) les nostres ombres, ens coneixem millor i ens pot ajudar a convertir-les en llum...

    sovint tenim tendència a fugir de les nostres ombres, apropar-s'hi és un acte de saviesa molt gran...

    tot i ser-ne conscient però, jo encara no sóc gaire sàvia... hi ha ombres que em fan por encara...
    seguirem caminant...

    un petó dolç carme!
    (tot i saber-te... jo també et trobava a faltar per aquí...)

    ResponElimina
  10. I si res no acaba... i sempre hi ha una continuació?

    Ben tornada!!!

    ResponElimina
  11. Ala!! carme que bonic, !! cada vegada m'agraden més les teues aquarel·les.. ja estic en "tren de faire la Chanson de pandero pour vous" elle poudrà d'ètre un reve??

    ResponElimina
  12. El retorn de la Carme i la Moleskine, que ve! A mi m'agrada molt el dibuix d'avui. I em penso que fer ombres amb aquarel·les ha de ser ben complicat, així que poc a poc i bona lletra, t'acabarà sortint fenomenal, encara que ara et sembli difícil. M'agraden les frases que has posat, també. Les ombres hi han de ser. I això que si una cosa no acaba bé, és que encara no ha acabat... uf, tan de bo fos cert.

    ResponElimina
  13. Moleskine plena de dibuixos !!!! m'encisa aquest teu !!!!! m'ha agradat molt, hauries de fer una exposició! ja t'enyoràvem Carme! les ombres....no existirien sense la llum

    ResponElimina
  14. de tot hem d'aprendre....de fer ombres i de gaudir dels bons moments.
    Jo de tu no desistiría en intentar-ho...

    ResponElimina
  15. Gràcies, Alba, un petó ben gran.

    Pere, jo no n'estic massa contenta d'aquest, m'alegro que t'agradi. Gràcies! Jo el trobo dispers, la vista es dispersa i no hi ha res que reculli i concentri l'atenció. Però he de reconèixer que en petit, aquí al blog guanya una mica. La mida gran no li prova tant. I sí tant de bo que tot acabés bé, al final de tot... no sé si me la crec del tot, però m'agrada i m'anima, de moment, i això ja és molt.

    mar, doncs sí seguirem caminant en companyia, en bona companyia, noieta. Petonassos dolços.

    Carme, em sembla que l'encertes de ple...

    Miquel Àngel, ei! ... un rêve... quin privilegi! si m'encanten els somnis... com et deia, això seran dos regals. :)

    Yáiza, deu ser-ho, deu ser-ho en la majoria dels casos, segur que és cert... és com allò de "no hay mal que por bien no venga" que finalment sempre acaba sent veritat, pot trigar més o menys... però sempre és veritat. Ho tinc comprovat empíricament... encara que a vegades em costi de veure-ho.

    Gràcies Elfree, jo també us enyorava, gent bonica, que veniu per aquí... avui en retrobar-vos, ha estat com un cabasset de somriures...

    No desistiré, Joan, segur que no!

    Hola Núria! Gràcies, preciosa!

    ResponElimina
  16. me n'alegro que et servís!
    aquestes teulades em porten molt bons records... gràcies! :-)

    ResponElimina
  17. I quina llum,
    aquestes ombres!
    Adients per a la setmana que acabem de superar.

    ResponElimina
  18. Són indestriables les ombres de les clarors mentre hi hagi un astre que les projecti.
    M´ha agradat molt especialment, la teva frase i la dels finals, són esperançadores, Carme.

    ResponElimina
  19. Doncs practica les ombres, Carme. I a mesura que les vagis practicant, aquestes cada cop sortiran millor, més perfilades, més ben dibuixades, i llavors, fins i tot, potser ja no semblaran unes ombres tan fosques i obscures.

    ResponElimina
  20. Ben tornada a la continuació per omplir moleskines.
    Ja fa temps que vaig anar a buscar clarors per la vora d'Eus, sota les ombres dels plàtans de Prada.

    ResponElimina
  21. Doncs que et plantegis fer ombres, practicar-les ja és senyal d'anar avançant! no m'hi havia fixat fins que he llegit la ps. I t'anava a dir que cada dia fas dibuixos més complexes!!

    Aquesta frase l'he llegit a algun altre blog, i ara no sé on. No sé si és certa o no, però hi vaig estar-hi pensant, i potser és que el final bo no és el que ens pensem. Vull dir que potser creiem que només acaba bé si acaba com nosaltres voldriem, i llavors aquesta frase ens pot encadenar. Potser l'acabar bé no és el que pensem xò en canvi és el millor. i llavors ens podria alliberar? ais, no sé, hi vaig pensar massa.....

    Una pel·li curiosa!

    ResponElimina
  22. Doncs, me n'alegro jo també, kika!

    Jordi, gràcies! espero que sempre hi hagi prou llum per nohaver de fer massa cas de les ombres...

    Gràcies, país secret, no sé si convé que les frases siguin esperançadores, a vegades em semblaria millor no esperar res... :)

    porquet, doncs així mateix intentaré fer-ho... tens raó, tota la raó!

    Rafel, oi que és bonic, el poblet?

    Jo l'he vist al blog de la kika, tal com he afegit després al post... abans d'ahir me la diu la meva germana i avui la trobo al blog de la kika... em busca, eh? Jo, rits, no l'he pensada gaire, només una mica, penso que això que dius sovint és ben cert, només creiem que un final pot ser el bo, i la vida ens demostra més tard o més aviat que hi ha altre finals que també són bons i potser millors... però això pren el seu temps. I a vegades som impacients, jo la primera.

    ResponElimina
  23. Hola Carme, quina aquarel·la més preciosa...Si a la vida no hi hagués alguna ombra, no valoraríem tant les clarors.
    Ho veig molt optimista això de que al final tot acaba bé, però potser no massa real...
    Acabo de venir de menjar-me la mona i estava boníssima...

    ResponElimina
  24. No t'han de fer por les ombres, tu ets una dona valenta, i a més aprens molt ràpid. Un post molt bonic. Rep una abraçada.

    ResponElimina
  25. Ben tornada, Carme; profitoses deuen haver estat aquestes vacances per haver dut amb tu pintures tan boniques com aquesta.
    La frase al principi m'ha semblat molt pel·liculera i la primera intenció era dir que no hi estava gens d'acord, però la reflexió de la Rits m'ha fet reflexionar una bona estona. En resum, que ara no m'agrada ni la frase ni que les coses acabin d'una manera diferent a com voldríem...:)
    Però bé, deu ser perquè no he fet gairebé vacances, encara; aquest any les faig a la "valenciana", tota aquesta setmana, i segur que després ho veuré de manera més positiva.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  26. M Roser, tot depèn del que considerem acabar bé... la vida té tantes opcions i nosaltres ens entossudim a veure'n (a vegades) una de sola...

    Una abraçada, Maijo, gràcies pels ànims! :)

    Galionar, t'entenc molt bé, molt bé, a mi tampoc m'agrada que les coses acabin diferent de com jo voldria... (crec que a ningú li agrada) potser per això necessitava la frase, per poder començar a pensar diferent.

    De tota manera, t'he de dir, que moltes vegades he pogut comprovar que allò que semblava dolent durant un temps, després s'ha comprovat que no era gens dolent sinó molt millor que allò d'abans. Però això te n'adones molt temps després, això si som capaços d'adonar-nos-en. A vegades no tenim la informació suficient per saber-ho. A vegades sí.

    Espero que tinguis unes bones vacances, doncs, que ja veig que et convenen. :) Una abraçada també...

    ResponElimina
  27. Ha tornat la Carme i ha tornat la Moleskine gegant!! :-)))

    Vols dir que hi ha llums sense ombres?... Potser les ombres ens ajuden a veure més clares i delimitades les zones de llum...

    S'ha notat MOLT que no hi eres, eh? Que aquí ens hem quedat molt solets! :-))

    ResponElimina
  28. Ja veus que tots t'enyoràvem!!!
    A tu i als teus dibuixos, plens de llum i amb alguna ombra.

    ResponElimina
  29. Assumpta, jo també us he trobat a faltar. Quan vaig llegint els comentaris d'avui, de tots, durant tot el dia, no puc evitar de copiar-me de la Gerònima i pensar que estic contenta de la "gent maca" que veniu per aquí. I em sap greu d'haver marxat sense dir res... :) m'alegro de ser aquí!

    I jo també a vosaltres, Glòria! De veritat!

    ResponElimina
  30. Em vaig adonar ràpidament que no hi eres pel Joc d'en MAC!! :-)) Vaig pensar, ui, la CARME ha marxat uns dies, segur! ;-))

    Per cert, que crec que endevinaré un post que sortirà d'aquí alguns dies hehehe

    ResponElimina
  31. potser nomes cal deixar de dibuixar llum..

    petons

    ResponElimina
  32. Les ombres fan més lluminoses les clarors, ui tant. Potser és que no hi entenc gaire però penso que si que te'n surts bé amb les ombres. La frase d' "El final tot acaba bé..." em va molt bé per començar aquest dimarts amb regust de vacances. Bon dia!

    ResponElimina
  33. :) segur que l'endevines, estimada Marple! :)

    sargantana, em costaria deixar de dibuixar llum... :) però ja t'entenc.. tot i així aquestes ombres les vaig dibuixar de valent, eh? ;)

    ResponElimina
  34. Sílvia, doncs me n'alegro molt que et vagi bé... com a mi! :) I gràcies pels teus ànims.

    ResponElimina
  35. Llums i ombres...Trobo que li donen profunditat al paisatge.
    Bon dia!

    ResponElimina
  36. Doncs, sí, Pilar, més o menys aconseguides, he après precisament això. Les taques més negres de els ombres li han donat una mica més de profunditat... Gràcies, maca, bon dia!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari