encara puc pujar les escales
que duen a la llum.
Més amunt de terra
les finestres són obertes,
i el sol i la brisa
ens acaronen el rostre.
Puja amb mi,
ens reconeixerem de nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No tenim més remei que anar pujant les escales per cercar una mica de llum.
ResponEliminaAmunt, Noves Flors, a veure si la trobem!
EliminaPugem, doncs... en la claror tot ens semblarà més senzill, més bonic...
ResponEliminaEsperem que sí, Assumpta!
EliminaHi pujo de bon grat....quins bons esglaons de paraules Carme!
ResponEliminaCom més serem més feina farem, Elfree!
Eliminamoltes gràcies a tu i a la bona colla de fidels participants als meus jocs literaris
ResponEliminaAquestes escales són tot un misteri...Què hi trobarem a dalt? Potser algú que ens hi espera per gaudir junts del paisatge que la claror il·lumina, o potser val la pena pujar, només per contemplar la llum, sobretot si hem estat massa temps a les fosques!!!
ResponEliminaPetons.
Estar massa temps a les fosques no és gens bo... millor que pugem escales, M Roser.
EliminaSempre buscant l'esperança
ResponEliminaI sinó, què hem de fer, Khalina? Amunt i crits! :) una abraçada dolça, bonica.
EliminaJo també m'apunto a pujar-hi amb tu. La qüestió és superar l'enrunament. :-))
ResponEliminaDoncs amb tu també: Amunt i crits! Gràcies Mc!
EliminaQue suggeridor! Ascendir cercant la llum... Molt més atractiu si es fa amb una bona companyia. Una abraçada
ResponEliminaTens raó... m'hi acompanyes? :) Una abraçada, preciosa.
EliminaSi hem de trobar la llum la pujada no es farà feixuga, val la pena l'esforç.
ResponEliminaGracies, Carme, per il·luminar-nos amb les teves paraules.
Val la pena l'esforç de totes, totes, Glòria. I m'agrada que m'ho diguis!
EliminaLa llum tot ho il-lumina. Fins i tot els més recòndits racons de l'ànima.
ResponEliminaFins i tot quan ens sembla que no... oi, Pilar?
EliminaBuscant la buscant la llum, cada dia un regal.
ResponEliminaGràcies, rafel!
Elimina