PD: pels curiosos de la natura, com jo, he de dir que com que no sabia de què eren els camps grocs que veia a tot arreu, aquesta setmana santa passada, ho vaig buscar i són camps de colza. Preciosos! Sembla ser que en fan biodièsel.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Preciós, preciós, preciós.
ResponEliminaGràcies, gràcies, gràcies!
EliminaPodria aixecar el vol
ResponEliminatreure els núvols i
lluir amb tota la seva bellesa,
segueix ronsa, surant en els camps.
Una aferradeta.
Podria fer-se vent
Eliminai encendre la claror
sobre els miralls de l'aigua,
segueix, tossudament, surant de groc!
Aferradeta, nina!
Jo que sóc curiosa de mena, ja ho sabia, que era colza. Ja saps que la natura...em té ben encuriosida des de sempre, i sempre ens ensenya meravelles.
ResponEliminaL'any passat, per aquestes dates, transitava una carretera que m'hi va fer aturar.
http://fanalblau.blogspot.com/2011/04/viatge-en-groc.html
Un petó, bonica! Ahir faltaves tu a Vilafranca! :)
Ha estat aquest anys que m'he trobat en mig del grog una vegada i una altra... fins ara els mateixos camps s'omplien del blau-verd de la civada.
EliminaEm sembla que m'havia perdut aquest post que m'enllaces... és ben estrany! ;) Jo em pensava que no me'n perdia mai cap dels teus.
Quina llàstima, no haver pogut ser a Vilafranca! Un petó!
Jo també sóc curiosa de l'espectacle que se'm presenta a qualsevol lloc. Contemplo embadalida els camps plens de llum, més enllà de la pintura.
ResponEliminaHi estic d'acord amb la Marta. Malgrat l'enyor, però, hi eres.
Pilar, la curiositat sempre ens du més enllà de nosaltres i no deixa que ens cansem de ser nosaltres mateixos... Jo també us vaig enyorar i us vaig pensar... Gràcies per trobar-m'hi, malgrat tot!
EliminaVeig que t'has informat bé...Recordes l'oli de colze que tants problemes va causar? qui ho diria veien aquests camps daurats, tan ben reflectits en la teva preciosa aquarel·la...
ResponEliminaUna abraçada.
Crec que el problema no era la colza, sinó l'adulteració de la colza...
EliminaEn qualsevol cas... al camp fa un goig que enamora! Una abraçada.
Una de les coses bones que han aportat les subvencions........almenys tenim bon color
ResponEliminaUn color preciós, Joan!
EliminaEl dit ha estat més ràpid que el meu pensament Carme...
ResponEliminaSant Jordi amb el cavall blanc,
sempre salva les princeses
que algun drac vol espantar...
Després els regala roses.
Que tinguis una bona diada de Sant Jordi, princesa!!!
Bona diada, també per a tu, bonica!
EliminaGràcies pel poema de Sant Jordi!
Carme, pensava que ara, per Sant Jordi, els prats de la nostra estimada terra s'haurien de poder combinar seguint aquest ordre: un camp de colza, un de roselles, un altre de colza, un altre de roselles... Grocs i vermells talment una gran senyera catalana que es pogués albirar des del cel, perquè els éssers estimats que són allà dalt puguessin celebrar també amb nosaltres l'esclat d'aquesta Diada.
ResponEliminaQue tinguis un bell Sant Jordi, amiga!
Galionar, mira que m'emociones... ;)
EliminaQue tinguis tu també un bonic i rebonic Sant Jordi! Una abraçada.
gràcies per la curiositat. Ho havia sentit a alguna banda perònoho recordava. La fanal blau m'ha fet recordar que també em vaig parar a fotografiar-ne un.http://avuihevist.blogspot.com/search?updated-max=2010-05-01T20:38:00%2B02:00&max-results=1&start=29&by-date=false
ResponEliminaM'apunto a la idea de Galionar... quedaria també
Que maca la teva foto!
EliminaLa idea de Galionar també, molt!
Camps de colza ....que no de colze....aquestes onades grogues teves m'agraden ....ei que demà tinguis un bon sant Jordi!
ResponEliminaPerdó, tens raó és colza...Aquesta "e" que ha fet de les seves...
EliminaUn bon Sant Jordi també per a tu, Elfree! I una abrçada avançada!
EliminaLa natura ens ofereix aquest regals de colors i ens dona l'oportunitat de triar aquest moments per pensar en les coses bones que ens passen.
ResponEliminaAquests dies de pluja ens ha ofert el poder veure els camps verds i els boscos despertant del hivern i els ocells vinguts del sud i els matins clars i les nits amb pinzellades d'estels.
I demà un dia de roses i llibres.
Com estimo el meu país ¡¡¡
Bon Sant Jordi, Carme.
La natura ens dóna tantes oportunitats! Si les aprofitéssim totes seríem savis!
EliminaBona diada, Pep, plena d'amor i llibres i roses!
Com estimo el meu país, jo també!
El que és preciós és la teva aquarel·la, t'ha quedat molt bé, poemet inclòs.
ResponEliminaGràcies XeXu!
EliminaQuines lletres més boniques Carme!!! Aquest cop m'han agradat més que l'aquarel·la, tot i que ja saps que les teves pinzellades no tenen res a despreciar ehhh!!
ResponEliminaPetons!
Gràcies, Alba, a vegades allò més simple, també queda bonic...
EliminaAaaaaaahhh! Doncs molt interessant!! Saps? Just divendres, quan volava cap a Barcelona, al sobrevolar l'extensa campagne francesa em vaig preguntar què caram devien cultivar que donava als camps aquell color groc tan pujat. Doncs suposo que és precisament això. M'acabes de resoldre un bon dubte!
ResponElimina:) M'alegro de coincidir amb tu preguntant-nos coses!
ResponEliminaEs un paisatge encisador. Em porta records de plaents passejades.
ResponEliminaGracies per ferme'ls evocar.
suarava i es deixava portar... bonica aquarel·la.
ResponEliminabona diada de Sant Jordi!!!
La meva curiosotat ve dos anys mes tard...i al buscar-ho t'he trobat a tu x explicar-m'ho!És q les mares sempre ho saben tot! :) ptons....molt xula l aquarel.la!
ResponElimina