Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ara és moment de créixer, de rebrotar, aquests ruixats per sorpresa aniran molt bé a tot el regne vegetal, i no tan bé a la roba que vaig estendre ahir a ple sol...
ResponEliminaLlàstima de roba, XeXu!
EliminaLes fulletes tendres de colors bonics estaran contentes...
No pateixis, XeXu, d'aquí a que la vagis a recollir té temps d'assecar-se i mullar-se vàries vegades hehehehe
EliminaEn aquest moment ben bé que res no l'atura...:)
ResponEliminaBon dia, Carme!
Bon dia preciosa!
EliminaAlmenys hi ha alguna cosa creix.;)
ResponElimina:) ni que siguin les fulletes...
EliminaLa mutació de la natura que no deixa de sorprendre’ns. Sort que és així, encara.
ResponEliminaAbraçades.
Mentre puguem emocionar-nos amb la natura i sorprendre'ns... res no està perdut encara, papallona. Abraçades.
EliminaLa vida, la joia de no aturar-se.
ResponEliminaAixò sí: m'aturo un moment en el plaer d'aquests penjolls exquisits.
Aturar-se sense aturar-se... una paradoxa ben bonica de les que a mi m'agraden.
EliminaSempre la claves, Jordi! Una abraçada.
les fulles segueixen
ResponEliminacreixent i creixent
pollancres de poble
negre, de blancor ...
tremolosa ....xops
d'aigua abrilenca
arracades de vida
frits de futur
creixent i canviant de color del principi fins al final...
Eliminauna abraçada, Elfree!
frits no fruits ...
ResponEliminaGràcies, Elfree, ja es veia, ja! :)
EliminaÉs fantàstic... quan veiem la tardor, caure les fulles... i l'hivern, que sembla que res no pugui tornar a brotar... el curs de la natura ens ofereix de nou un renéixer esclatant de vida!
ResponEliminaEmbadalits en el recomençar de nou... :)
EliminaSort que la vida no s'atura i sempre naixen flors i brots nous. I... ja ho deia Llach, cal que neixin flors a cada instant.
ResponEliminaSempre podem gaudir de cada canvi i regal de la natura... sempre...
EliminaÉs veritat Carme, la natura és com un miracle, ja pot haver-hi secades, glaçades o inundacions...
ResponEliminaTard o d'hora torna a reneixer, amb fulles, penjolls, flors...El cicle de la vida continua, any rera any...Potser sap que tu ho dibuixaràs???
Bon pont.
És el miracle més gran!
EliminaI és ara quan es mostra més esplendorosa i més esponerosa. Ràpid! A trepitjar natura per a copsar aquests moments irrepetibles!
ResponEliminaRàpid... que no ens perdem la primavera... que passa volant... a trepitjar natura... a consumir bosc (que deia un amic meu)
EliminaI mentre la vida no s'aturi, els brots cada cop seràn més bonics i formosos!!
ResponEliminaO almenys així intentarem que siguin.
I gaudir d'aquestes coses senzilles i màgiques... a vegades és tot el que tenim.
EliminaRespirar i no defallir. La natura ens ho diu cada dia.
ResponEliminauna abraçada i bon dimarts!
Una abraçada... a prendre models de la natura.
ResponEliminaAl nostre interior,
ResponEliminaarrecerat al cor,
i nodrit pel cervell,
neix el verd més novell.
Gràcies pel poema, Olga, ho dius molt bé, o al menys és ben bé com ho sento jo, encara que ho diguis tu! :)
EliminaI que no s'aturi!
ResponEliminaI que tampoc corri tant, caram!
Un terme mig, estaria millor, oi, veí? :)
EliminaQuina observació tan acurada de la natura en els teus posts, Carme!
ResponEliminaTot està en ple esclat de vida i color!
Ha, ha...Té raó el Veí, però, va embalada!
Són moments bonics d'observar la natura i no se m'acaben mai, amb tants anys encara descobreixo colors que no havia vist i tinc noves experiències! Gràcies Glòria!
Elimina