dimecres, 11 d’abril de 2012

Va passar el temps...



26 comentaris:

  1. Segur que eren santpolencs... (amb tot el meu amor per els vilatans d'aquesta magnífica vila!)

    ResponElimina
  2. I el xiprer cridà a la desfilada.
    Una abraçada des del sud.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. I el xiprer que fa l'ombra al rellotge, brillant!

    ResponElimina
  4. ..i el temps es va fondre fins a l´infinit.

    Meravelloses ombres,
    ben encertades Carme.

    Aferradeta.

    ResponElimina
  5. Segur que el varen plantar perquè qui mirés l’hora no s’enlluernés ;D

    ResponElimina
  6. N'hi ha que no filen ,ves!, fa molt de temps vaig dedicar.me a fer fotografies de rellotges de sol que em trobava per tot arreu, a les masies i a les parets mes sorprenents de vegades fins hi tot a l'ombra... però un dels que em van agradar més de tots es el que hi ha al Mas Blanc, al desota del qual hi ha un poema de Màrius Torres . un dia li vaig fer una foto i clonat un trosset de paret que m'hi va quedar vaig fer la portada del TORNAR DE TU un llibre que vaig fer públic l'any 2004 però com que jo no dono mai res per acabat ara ja en fa dos o tres del que era , No se si ho publicaré mai més en paper , total es un gasto de collon per a que s'en tregui la pasta l'editor que mai liquida a ningú -ho sabre jo- que soc del ram!! així que em sembla que em faré "postum". SI!! sere un Postum d'aquells que es fan immortals perquè tothom diu que un dia va sopar amb ell , o que eel coneixia molt... o que erehn la mar d'amics.... Si Vull se un Postum!!!com un rellotge de sol a la paret del darrera la casa....

    ResponElimina
  7. Tots els dies el xiprer aturava el temps i aleshores aprofitaven per fer-se el vermut.

    ResponElimina
  8. Ara ja no és un rellotge de sol, és un rellotge de xiprer... però no sé si funciona igual...

    ResponElimina
  9. Pobre rellotge de sol! No enteneu res, el que passa que davant el creixent forat a la capa d'ozó, el rellotge devia demanar a crits una mica de protecció solar, i quina millor que la de l'ombra d'un xiprer. Total amb tants canvis d'horari, poc se'l devien mirar els masovers de la casa....

    ResponElimina
  10. M'agraden les cases de pagès Carme... De xiprers n'hi ha a les masies ( i als cementiris), perquè és l'arbre que dóna la benvinguda a tothom...
    Els rellotges de sol fan molt bonic, però no són fàcils de posar-los de forma que marquin l'hora adequadament
    , ho ha de fer un expert...
    Petons.

    ResponElimina
  11. Ombres i més ombres. Això és com aquell que diu que van construir un rellotge de sol tan i tan bonic, que li van posar una teulada per protegir-lo de les inclemències del temps...

    ResponElimina
  12. hehehe! que bo! L'avi del meu home era un aficionat dels rellotges, en feia de tota mena! era realment admirable... cada estiu, feia un rellotge de sol i funcionava!

    Això sí, els posava lluny dels xiprers.... ^^

    ResponElimina
  13. Sabia que els xiprers donaven la benvinguda, i que també eren els arbres del cementiri... Però que un xiprer hagi convertit un rellotge de sol en un rellotge mort, trobo que és una mica trist... Potser quan l'ombra està cap a l'altra banda encara funciona.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Mirant un rellotge de sol el temps s'atura i en certa manera t'hipnotitza.

    ResponElimina
  15. Ja hi he tornat, espere que hages passat unes bones vacances de Pasqua.
    El xiprer em sembla un arbre elegant i alhora trist.

    ResponElimina
  16. Mentre el xiprer no l'aturi...
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
  17. d'entrada, m'ha semblat una postal de la mort pintada i escrita bonica.

    després, llegint lo comentari de jpmerch, m'ha agradat esta idea de poder disfrutar d'una franja del temps "sense temps" mentre dura l'ombra entre el xiprer i el rellotge.

    bona nit, carme

    ResponElimina
  18. Cap un bon lloc per el xiprer:D
    Salutacions des de Finlàndia, Helsinki, cap Jyväskylä com diuen ara al Feedjit. No tinc indea perquè:)
    Petons!

    ResponElimina
  19. Però malgrat la seva ombra, la vida anava passant amb les postes i les albes. Al cap i a la fi, saber les hores no era l'important, sinó viure-les.

    ResponElimina
  20. I es va aturar el temps. I la bellesa d'aquell llogaret va esdevindre eterna.
    Besets Carme

    ResponElimina
  21. porquet, doncs sí que hi fa pensar, sí! :)

    Una abraçada, Francesc!

    Sílvia, coses que passen, amb el temps i una canya... :)

    sa lluna, una manera ben poètica de fer fondre el temps! Aferradeta, nina!

    Carme, em fas pensar en aquella frase que diu: a vegades amb les millors intencions s'obtenen els pitjors resultats... :)

    Miquel Àngel, em sembla ben bonic col·leccionar fotos de rellotges de sol! pel que fa als llibres i a les editorials... estic totalment d'acord amb tu. Les poques experiències que he tingut amb elles... coincideixen amb les teves...

    JP, ets genial, m'encanta el teu micro-conte de comentari. Gràcies!

    XeXu, funciona molt diferent, funciona: "tan li fa l'hora que sigui"

    Drapaire, en realitat era una església, però potser per això mateix encara se'l miraven menys...

    M Roser, a mi m'agraden molt els xiprers... els trobo molt bonics i sé que són senyal d'acollida.

    Yáiza, tu com el porquet, has pensat en els de Sant Pol! :)

    Alba, m'encantaria que algú m'expliqués com ho fan i com ho calculen... ha de ser interessant!

    Galionar, crec que alguna estona deu funcionar, segur que si, mort del tot no està, millor pensar que li dóna un temps de descans... :)

    Joana, doncs potser si que t'hipnotitza... sigui al sol o a l'ombra...

    Noves Flors, jo també espero que hagis tingut uns bons dies de vacances... jo no el trobo trist, el xiprer, a mi m'agrada molt. :)

    L'atura, l'atura... fanalet! :)

    iruna, no havia pensat en la mort, no, em va fer gràcia veure un rellotge de sol a l'ombra i vaig fer la foto primer i el dibuix després... :) a mi també m'ha encantat la idea de Jp.

    Tens raó merike, no era un bon lloc pel xiprer! petonets, bonica!

    Dafne, tens tota la raó. Viure-les! :)

    Albanta, la bellesa hi era, de veritat, eterna segurament... gràcies!

    ResponElimina
  22. Ha, ha, ha, aquesta és bona, Carme!
    Jo també he pensant amb allò de "Sant Pol, quina hora és...?"

    ResponElimina
  23. Bon dia, Glòria! Començo el dia amb la teva rialla!

    ResponElimina
  24. Bon dia, Glòria! Començo el dia amb la teva rialla!

    ResponElimina
  25. Potser hi ha algunes hores del dia en que, per la posició del sol, el xiprer no fa ombra i encara es pot veure l'hora :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer que m'ha passat pel cap quan he vist la postal és el que han dit alguns comentaristes: que els xiprers plantats al costat de la porta d'entrada de les cases són, en molts llocs, símbol d'hospitalitat, i la interpretació que n'he fet és que quan algú és benvingut a casa, el temps no compta.

      P.S. M'encanta l'optimisme que sempre gasta l'Assumpta!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari