Gràcies Francesc!
Ho callà tot.
Pintà totes les coses
de roig silent.
Pètals entre les roques
perduren, es desfullen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aquesta tanka és fantàstica.
ResponEliminaAquesta flor, a mi, particularment em meravella i m'emociona quan s'obre. Són només vint-i-quatre hores d'una bellesa espectacular!
Un petó gran, molt gran! :)
No tinc ni idea de com es diu la flor i tampoc no vaig saber trobar-la... tu ho saps, fanalet?
EliminaGràcies pel comentari. et meravella i dura 24 hores... perdure i es desfullen com tantes altres coses. :) un petonàs!
Carme, no sé si és el nom, però jo la conec com les plomes de Santa Teresa. Les fulles, de tipus planta crassa, semblen plomes i d'elles en surten les flors. Si mai vols, ja ho saps, te'n dono un esqueix! :)
EliminaAvui m'has ofert un "Bon dia!" preciós amb aquesta flor/poesia meravellosa!
ResponEliminaGracies, Carme :D
Gràcies a tu, per venir, bonica! Bon cap de setmana, Glòria!
EliminaEntre les roques... els secrets. Acabo de descobrir que és la "tanka"
ResponEliminaJo les vaig descobrir fa anys a través de Martí Pol.
EliminaEm van encantar... tenen un no sé què que les fa especials... bé en Francesc ho diu molt bé al comentari del seu blog.
És molt simbòlic... tant podria parlar de la flor com d'una persona, però llavors, potser, seria trist... Ai, CARME! ja saps com em costa a mi interpretar la poesia, però el dibuix és tan bonic i les paraules m'han semblat tan plenes de missatge...
ResponEliminaAra diré una burrada pròpia "d'asnalfabets poètics"... a mi, sense saber-ne, m'agraden més els tankes que els haikús... són tan curts!! Amb un (o una, que mai ho sé) tanka pots trobar més missatge... res, res, que ja divago :-))
La gràcia de la poesia és aquesta que es pot interpretar de diverses maneres, jo a vegades ho intento i no me'n surto i a vegades em surt millor. crec que és gràcies a la inspiració d'en Francesc, que ell fa poesia de veritat i no com la meva... :)
EliminaA mi m'agrada sempre parlar d'una maner o altre de els persones, però no així és trist, volia parlar dels canvis que tots tenim...
A mi també m'agraden més les tankes que els haikús..
Sembla impossible com, entre les roques més dures, hi ha espai per a la vida.
ResponEliminaImpossible, però cert!
EliminaMolt molt molt bonic.
ResponEliminaMoltes gràcies, Noves Flors!
EliminaLa natura és molt sàvia, per això als llocs més inversemblants, podem trobar-hi autèntiques meravelles en forma de flors, que ens donen una lliçó de com sobreviure en llocs i circumstàncies
ResponEliminaadverses i penso que l'ésser humà en pot prendre bona nota...
Petons.
La natura és sempre tota una escola per les persones... tens raó!
EliminaUna abraçada.
Una meravella de poesia i de dibuix Carme....s'agraeix la contemplació de la bellesa ....gràcies!
ResponEliminaEfree, també s'agraeixen els comentaris com el teu! :) Gràcies!
EliminaNo coneixia aquesta flor ni la poesia que desprèn. Gràcies per ensenyar-me-la!
ResponEliminaSílvia, gràcies a tu per venir!
EliminaMoltes gràcies, Carme. Ets un regal de vida que sempre lluu.
ResponEliminaUna abraçada
Salut i Terra
Gràcies a tu, per la inspiració, Francesc. Una abraçada!
EliminaGràcies per regalar-nos passió en flor. Un petó, bonica!
ResponEliminaPassió en flor! Gràcies a tu, nina bonica!
EliminaHora de relax, al final puc entrar al teu racó
ResponEliminai assaborir el teu poema, mentre els colors donen llum a aquests ulls cansats.
Com sempre, ho aconsegueixes, gràcies!
Bona nit Carme, bessets.
Una abraçada, sa lluna... gràcies per venir sempre!
EliminaLa bellesa més inesperada, la podem trobar en els llocs més abruptes, i fins i tot inimaginables!!!
ResponEliminaBona nit Carme, i que no s'aturi la bellesa que sorgeix de les teves mans i del pensament!!!!
Gràcies, Dafne, bon començament de setmana... la natura sempre és increïble!
EliminaPos jo no en se gare de callar però la flor , que no en se el nom, però ja l'havia vist m'agradat molt com l'has fet . Artista! i Hostalera ara ahurem de quedar un dia !!! perque et vull fer un concert privat només per vatros , amb equip i tot he ? cobro amb petons ja saps ...
ResponEliminaMiquel Àngel, jo a vegades he callat massa, però finalment li acabo trobant avantatges a saber callar... cadascú és com és i hi ha d'haver gent per tot. El món no avançaria si tothom callés i ningú protestés.
Elimina:) El petó ja te l'envio per avançat...
Vides llisquívoles,
ResponEliminaaquests pètals.
Gràcies, sempre, pels teus regals de paraules, Jordi!
EliminaTrobo a faltar els teus dibuixos i les teves paraules, però noia, les obligacions apreten i no dono per més, per ara. En tot cas, m'agrada saber que en qualsevol moment puc passejar-m'hi, per casa teu.
ResponEliminaRecords, Carme :)
Ferran, les coses va com van... no t'hi capfiquis... :) tant tu com jo ja sabem on trobar-nos! Una abraçada!
EliminaPoques paraules necessites, Carme, per destil·lar íntima poesia.
ResponEliminaQuin dibuix, quin poema ens faràs per Sant Jordi?
Glòria... encara no el tinc... i no m'inspiro... quins nervis! :)
Elimina