El cel s'enfosquia poc a poc, però encara un raig de claror daurava el rostoll.
Les fulles dels arbres xuclaven ombres i perdien el verd més lluminós.
El passeig, deixant volar el pensament al seu aire sense dirigir-lo massa, li havia estat profitós.
La roda de palla li havia donat la solució.
Com un camí del mig, entre el gra recollit i el rostoll abandonat.
Les coses mai no tenen només una cara, ni dues cares, sinó fins i tot tres... o potser més.
Com un camí del mig, entre el gra recollit i el rostoll abandonat.
Les coses mai no tenen només una cara, ni dues cares, sinó fins i tot tres... o potser més.
Li va semblar important saber-les buscar.
Quina reflexió! De petita sempre em preguntava què hi havia dins les boles de palla. I que ben trobat aquest terme mig entre l'ús i el desús que li has sabut veure.
ResponEliminaGràcies Sílvia!
EliminaEm sembla que quan toqui el tema del "ieisme" m'anirà bé de passar per aquí.
ResponEliminaAmb vocació poètica.
Estic i estaré encantada que passis per aquí sempre, amb "ieisme" o sense :)
EliminaGràcies Jordi!
Les coses (i les persones) són (som) polièdriques.
ResponEliminaI tant Noves Flors! ... i les situacions i les experiències i les històries...
Eliminai les cares van girant ara una, ara l'altra....:)
ResponEliminaI les anem veient successivament... si les volem veure...
EliminaLes coses no només són blanques o negres, poden tenir altres colors, altres matissos, altres cares. I les repostes sempre venen quan menys les esperam d'allò que menys hi comptam. Enhorabona pel dibuix!
ResponEliminaQuan el pensament està preparat per trobar o rebre una resposta, qualsevol cosa la pot desencadenar! Gràcies Caterina!
Elimina...polifacètics, ambivalents...i per això i més coses,
ResponEliminatenim la capacitat de trobar més camins.
Què si Carme, una aferradeta i un somriure!
Ambivalents també, també!
EliminaUna aferradeta, bonica!
No sabia que una bala de palla podia donar lliçons com aquesta, però no cal dir que estic molt d'acord amb ella, és una cosa que convé molt tenir present.
ResponEliminaQualsevol cosa ens pot donar una lliçó quan la busquem, XeXu!
EliminaÉs com si, a través de la bala de palla, s'hagués trobat la solució a un enigma... Hi ha tantes formes de veure les coses!!
ResponEliminaCrec que són infinites les formes de veure les coses, Assumtpa!
EliminaCal empènyer per tirar endavant i fer girar la roda de la vida, per contemplar totes les seves cares.
ResponEliminaAquesta nit t'enviaré per E-mail una foto que explica tot això :)
Bona tarda Carme.
Ha quedat tot molt clar i ben il·lustrat, Pere!
EliminaBona nit!
Suposo que una roda de palla és una bala de palla, o sigui una garba moderna...
ResponEliminaQuan era petita jugàvem pels rostolls i moltes vegades acabàvem amb les espardenyes fetes pols i els peus plens de punxes...
Pot ser un bon passeig quan el blat ja ha acabat el seu cicle vital...
Exactament així, una garba moderna... m'encanta la paraula garba! que com que ja no se'n fan... ja no s'utilitza gaire.
EliminaGràcies M Roser!
Tens raó, és important veure les coses des d'altres òptiques
ResponEliminaÉs imprescindible... khalina, gràcies bonica. M'agrada tornar-te a veure pels blogs!
EliminaI rodar i rodar i no estar-se quiets esperant que passe la vida, sino passar rodant per ella, com la roda de palla, descobrint tots els clots del camí i deixant-los enrere.
ResponEliminaDescobrir i descobrir per triar millor per on passar... Una abraçada, Albanta!
Eliminaun plaer retornar
EliminaM'has fet recordar els passeijos pel secà del meu poble, ja pel damunt del Segre, on hi ha immensos camps d blat, que ara en aquest temps semplen mars verts amb l'onatge d'un vent suau... despres venen les guatlles (setperbuit! set-per-buit!!)que caçabem amb filat de petits i despres tot engrogeix i es fa ros i de nit passen les màquines a segar i a l'endemà apareixen, aqui i allà, grans rodets de palla comprimida ... abans eren quadrats de vegades encara ho son, i mes petits. Hi hi ha que encara els usa per a fer unes cases -Biosestenibles- amb un ahillament fantàstic que son molt bones de viure-hi. Cases de Palla i fusta... M'has fet recordat tot aixòs ...Gracies Carme
ResponEliminaDoncs m'agrada que comparteixis els teus records amb nosaltres... Gràcies a tu, Miquel Àngel!
EliminaEm fascinen els paisatges amb bales de palla; són un dels temes recurrents en les fotografies que faig als camps. Però mai m'havia aturat a pensar que se'n podia extreure la gran lliçó que avui ens planteges! Cert, tenen moltes cares les coses, i generalment les sabem veure; el problema és que anem fluctuant i tant aviat ens sembla correcta una cara com al cap d'una estona creiem que la correcta és una altra. I al final podem acabar tan perduts com abans...
ResponEliminaPerò seguirem buscant les cares a la bala de palla, sens dubte! Una abraçada.
Galionar, tens molta raó i fas una diana espectacular, el problema és que anem fluctuant. Saber trobar al cara que ens convé, que ens convé vull dir que ens fa estar millor, que ens ajuda més a tirar endavant i a no caure en cap decepció massa profunda.
EliminaSaber buscar totes les cares, té el seu mèrit, doncs no tothom ho vol saber tot!
ResponEliminaPetonet!