dimarts, 17 d’abril de 2012

Roda de palla


El cel s'enfosquia  poc a poc,  però  encara un raig de claror daurava  el  rostoll.
Les  fulles  dels  arbres  xuclaven ombres  i perdien  el verd  més  lluminós.
El passeig,  deixant  volar  el pensament  al seu aire sense dirigir-lo massa,  li havia estat profitós.
La  roda  de palla  li havia  donat  la solució. 
Com un camí  del mig,  entre  el gra  recollit  i  el rostoll abandonat. 
Les  coses mai  no tenen  només una  cara,  ni dues  cares,  sinó fins  i tot tres...  o potser  més.
Li va  semblar important  saber-les buscar.

30 comentaris:

  1. Quina reflexió! De petita sempre em preguntava què hi havia dins les boles de palla. I que ben trobat aquest terme mig entre l'ús i el desús que li has sabut veure.

    ResponElimina
  2. Em sembla que quan toqui el tema del "ieisme" m'anirà bé de passar per aquí.
    Amb vocació poètica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic i estaré encantada que passis per aquí sempre, amb "ieisme" o sense :)

      Gràcies Jordi!

      Elimina
  3. Les coses (i les persones) són (som) polièdriques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Noves Flors! ... i les situacions i les experiències i les històries...

      Elimina
  4. i les cares van girant ara una, ara l'altra....:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les anem veient successivament... si les volem veure...

      Elimina
  5. Les coses no només són blanques o negres, poden tenir altres colors, altres matissos, altres cares. I les repostes sempre venen quan menys les esperam d'allò que menys hi comptam. Enhorabona pel dibuix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan el pensament està preparat per trobar o rebre una resposta, qualsevol cosa la pot desencadenar! Gràcies Caterina!

      Elimina
  6. ...polifacètics, ambivalents...i per això i més coses,
    tenim la capacitat de trobar més camins.

    Què si Carme, una aferradeta i un somriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ambivalents també, també!

      Una aferradeta, bonica!

      Elimina
  7. No sabia que una bala de palla podia donar lliçons com aquesta, però no cal dir que estic molt d'acord amb ella, és una cosa que convé molt tenir present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qualsevol cosa ens pot donar una lliçó quan la busquem, XeXu!

      Elimina
  8. És com si, a través de la bala de palla, s'hagués trobat la solució a un enigma... Hi ha tantes formes de veure les coses!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que són infinites les formes de veure les coses, Assumtpa!

      Elimina
  9. Cal empènyer per tirar endavant i fer girar la roda de la vida, per contemplar totes les seves cares.
    Aquesta nit t'enviaré per E-mail una foto que explica tot això :)

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha quedat tot molt clar i ben il·lustrat, Pere!

      Bona nit!

      Elimina
  10. Suposo que una roda de palla és una bala de palla, o sigui una garba moderna...
    Quan era petita jugàvem pels rostolls i moltes vegades acabàvem amb les espardenyes fetes pols i els peus plens de punxes...
    Pot ser un bon passeig quan el blat ja ha acabat el seu cicle vital...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exactament així, una garba moderna... m'encanta la paraula garba! que com que ja no se'n fan... ja no s'utilitza gaire.

      Gràcies M Roser!

      Elimina
  11. Tens raó, és important veure les coses des d'altres òptiques

    ResponElimina
    Respostes
    1. És imprescindible... khalina, gràcies bonica. M'agrada tornar-te a veure pels blogs!

      Elimina
  12. I rodar i rodar i no estar-se quiets esperant que passe la vida, sino passar rodant per ella, com la roda de palla, descobrint tots els clots del camí i deixant-los enrere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descobrir i descobrir per triar millor per on passar... Una abraçada, Albanta!

      Elimina
  13. M'has fet recordar els passeijos pel secà del meu poble, ja pel damunt del Segre, on hi ha immensos camps d blat, que ara en aquest temps semplen mars verts amb l'onatge d'un vent suau... despres venen les guatlles (setperbuit! set-per-buit!!)que caçabem amb filat de petits i despres tot engrogeix i es fa ros i de nit passen les màquines a segar i a l'endemà apareixen, aqui i allà, grans rodets de palla comprimida ... abans eren quadrats de vegades encara ho son, i mes petits. Hi hi ha que encara els usa per a fer unes cases -Biosestenibles- amb un ahillament fantàstic que son molt bones de viure-hi. Cases de Palla i fusta... M'has fet recordat tot aixòs ...Gracies Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'agrada que comparteixis els teus records amb nosaltres... Gràcies a tu, Miquel Àngel!

      Elimina
  14. Em fascinen els paisatges amb bales de palla; són un dels temes recurrents en les fotografies que faig als camps. Però mai m'havia aturat a pensar que se'n podia extreure la gran lliçó que avui ens planteges! Cert, tenen moltes cares les coses, i generalment les sabem veure; el problema és que anem fluctuant i tant aviat ens sembla correcta una cara com al cap d'una estona creiem que la correcta és una altra. I al final podem acabar tan perduts com abans...
    Però seguirem buscant les cares a la bala de palla, sens dubte! Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, tens molta raó i fas una diana espectacular, el problema és que anem fluctuant. Saber trobar al cara que ens convé, que ens convé vull dir que ens fa estar millor, que ens ajuda més a tirar endavant i a no caure en cap decepció massa profunda.

      Elimina
  15. Saber buscar totes les cares, té el seu mèrit, doncs no tothom ho vol saber tot!
    Petonet!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari