He vist a través dels teus ulls
la façana alegre de la vida.
Textures i colors somriuen en harmonia.
M'enduc el teu esguard
per recordar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sóc el primer esguard, crec.
ResponEliminaEl primer, Jordi i a més a més ens hem creuat. Jo vinc de casa teva! :)
ResponEliminaUn esguard molt viu, Carme!
EliminaSí que ho és! Gràcies, Sílvia!
EliminaJo m'enduc el teu dibuix perquè m'alegre aquest matí (que ací és festiu).
ResponEliminaEspero que hagis tingut un bon dia de festa, doncs, Noves Flors, amb dibuix o sense!
EliminaBona nit!
Vermell Venècia, viu, càlid, mediterrani ... acollidor.
ResponEliminaBon dia Carme.
M'alegro que t'agradi, Pere! Bona nit!
EliminaSi una persona, amb la seva mirada, ens porta per la vessant alegre de la vida, apropem-nos-hi!! :-)))
ResponEliminaOi que sí, Assumpta? :)
EliminaSembla que hagis visitar-nos a la masia de Menorca... els viatges de la imaginació no tenen límits! molt bonic
ResponEliminaGràcies, Mònica!
EliminaJo tenia uns amics que es va fer una casa de palla .Si de paques de palla i Fusta i era d'una solidesa increible , i aquesta façana em recorda molt aquella casa . Algun dia em faré amb un terrer i m'hi plantaré una casa de palla autosuficient .Planta baixa he que les escales em toquen la moral... Molt guapa Si la façana , m'encata la color que hi poses. Si Ja spas que a TU també t'estimo he????
ResponEliminaUna casa de palla, em recorda el conte dels tres porquets... :) i no en sortia gaire ben parat, espero que la teva duri més i que no vingui cap llop a bufar! Planta baixa és perfecta, Miquel Àngel! Gràcies! :)
EliminaEls ulls que regalen alegria i harmonia, son realment inoblidables.Bonic el teu poema. Bonica la teva aquarel.la.
ResponEliminaMoltes gràcies, Ramon!
EliminaCaram quina façana! Si l'interior és tan ple de vida i de colors, això serà un palau!
ResponEliminaPorquet, et confesso que no conec l'interior d'aquesta casa... però si és alegre ja és un palau, per a mi!
EliminaBonic, Carme,
ResponEliminael dibuix i les paraules.
Besets
Gràcies, Carina, bonica... una abraçadeta.
EliminaUn post amb força. M'agrada el vermell!
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaEl color roig intens m'alegra la vista (durant una estona almenys).
ResponEliminaBoniques paraules per un bonic dibuix!!!
M'alegro que t'agradi, gràcies, Alba!
EliminaQuin esclat de color! tota una troballa, uns ulls que et fan veure la cara alegre de la vida...
ResponEliminaCal tenir-los sempre a prop, per gaudir de tos els colors del món...
Petons.
Si aprenem a gaudir de tots els colors del món... ja tenim molt de guanyat!
EliminaColors intensos que arriben des d`aquesta façana...
ResponEliminaOmples , dia a dia, aquest racó de vida!
Bessets nina.
Moltes gràcies, sa lluneta, intento omplir la vida de coses que m'agradin... le s que no ens agraden ja vénen soles! :) Besets, bonica!
Eliminaomplim la vida de vermells que de grisos be prou que en venen. M'agrada el vermell i l'aplicació que li dones
ResponEliminaGràcies Joan!
EliminaCaraaaam, una casa vermella. No sé si gosaria, jo. En tot cas, original ho és segur. I objecte de les teves aquarel·les, amb prou raó!
ResponEliminaJo la trobo molt bonica! Oi que sí, Yáiza?
Elimina