Tots els colors de la tarda
capbussats en l'aigua calma
semblen inquiets, bellugadissos,
i donen forma a la teva mirada.
Un gest expert, de les mans
ens explica algun secret sense paraules.
La mirada blava sobre el teu món,
m'acosta instants desconeguts.
M'encanta la teva aquarel·la, m'encanta la fotografía de l'aquarel·la, i m'encanta la mirada del fotògraf!
ResponEliminaBon matí de diumenge, carme! :)
Tot va començar amb una fotografia d'una fanalet que em va agradar molt. Gràcies, bonica! Bon diumenge, Fanalet.
Eliminaels colors de l'aigua enamoren.
ResponEliminaBon diumenge!!!
Gràcies, carme, molt bon diumenge per a tu també!
EliminaJo com la Fanal Blau! m'encanta tot!
ResponEliminaL'altre dia vaig fer la meva primera aquarel·la i em va quedar fatal! és molt i molt difícil treballar amb l'aigua! mare meva! i el què em va agradar més va ser que em va fer posar cinta de pintor per tot el voltant de la làmina abans de començar a pintar. Malgrat que tot em va sortir del revés, quan vaig treure la cinta la làmina donava el pegu! ja ja ja! prova-ho si vols!
Jo sóc totalment autodidacta, atrevida i inconscient i ningú no m'ha ensenyat res i mai no he posar aquesta cinta que no sabia ni que existia... a veure si n'aprenc una mica, ho provaré.
EliminaÉs en Barbollaire? No sé per què m'ho ha semblat... bona 'instantània'.
ResponEliminaEl Barbollaire vist per l'ull blau de la Fanalet... Bon ull el teu!
EliminaBon diumenge, XeXu.
I tant que és el Barbollaire!
ResponEliminaBona mirada blava!
Les mirades blaves de la Fanalet sempre són genials! Gràcies, Jordi!
ResponEliminaHehehe jo que em pensava que seria el teu marit i que la "foto" original l'hauries fet tu!! :-))
ResponEliminaEn tot cas, és una imatge molt, molt maca! ;-)
Jo fins ara, no feia mai fotos. Ara a vegades en faig per pintar més tard...
EliminaPerò les imatges de la Fanalet, sempre m'agraden.
Ai... que m'oblidava! hehehe que jo tampoc sé què és aquesta "cinta de pintor"... Gerònimaaaaa! Explica-ho!! :-DD
ResponElimina:) La M Roser, ens ho explica més avall... :)
EliminaLa mirada sobre l'aigua ja no és doble: Barbollaire mira l'aigua, Fanalet mira l'aigua i Barbollaire, tu mires la mirada de Fanalet i nosaltres ho mirem tot a través de la teua mirada...
ResponEliminaMirades que es van sumant una rere l'altra... suggeridor, això que dius, Noves Flors!
Eliminam'agrada molt aquesta triple mirada blava...
ResponElimina;)
petons bonica!
;) Doncs m'alegro que t'agradi. Aquest xicot, sempre tan carregat pel món! ;)
EliminaPetons, guapíssima!
Carme, els dos fotògrafs deuen gaudir del moment, l'un encisat amb els colors del mar i l'altre captant l'escena d'aquest encís...
ResponEliminaAquesta cinta, és la que posen els pintors per no embrutar les coses de l'entorn pintat, a qualsevol drogueria se'n pot trobar...
Bona tarda de diumenge.
Bona tarda M Roser! Gràcies per l'aclariment!
ResponEliminaTots els colors de la tarda... En uns ulls, en un llac, en el poema. Bellesa sempre en el teu espai, Carme.
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Galionar! Una abraçada.
EliminaVeient els teus dibuixos Carme no m'atreveixo a publicar-ne pas cap de meu!!!!!
ResponEliminaInstants desconeguts.... que estan per conèixer!
Petons!
Alba, no siguis així dona, que segur que no n'hi ha per tant...
EliminaPetons, preciosa!
A mi també m'agraden les teves paraules i el teu dibuix, com sempre. I avui m'he fixat en una cosa del teu bloc que no se si ja hi era però que també m'ha agradat molt, el rellotge.
ResponEliminaL'he posat avui, Laura, l'he trobat a cal Jo rai i m'ha agradat molt. De seguida me l'he endut cap aquí.
EliminaMés que doble mirada ara ja és quàdruple i múltiple.....a mi també m'agraden les fotos que fa la fanal blau i el barbo i les teves pintures i els teus dibuixos i els versos....embolica-m'ho! que m'ho enduc tot i tot! Bon diumenge i bon inici de setmana!
ResponEliminaGràcies, Elfree, bon inici de setmana i bona setmana curteta i diferent...
EliminaTots els colors de la tarda, reflectits en la mirada...Si és doble, aconsegueix doble bellesa.
ResponEliminaHi ha mirades que ho fan tot més bonic, sempre. Una abraçada.
Eliminajo vinc a dir-vos que em sento doblement commogut.
ResponEliminaPer la foto que em va fer Fanal a Port de la Selva, un dia preciós de gener.
Per la teva aquarel.la tan plena de tendresa...
moltes, moltes, moltes gràcies a totes dues...
Un petó dolcíssim, nina estimada
Moltes gràcies, poeta. Sempre és un plaer compartir les vostres boniques mirades.
EliminaUna abraçada, maco.
Jo, com sempre, enamorada dels teus dibuixos. Les aquarel·les les trobo especialment boniques.
ResponEliminaI no són gens fàcils de treballar, con diu la Gerónima, jo tampoc me'n surto. Una altra assignatura pendent...
El Barbollaire t'ha quedat molt be!
Jo trobo que tampoc me'n surto gaire, Glòria, em sembla que sou vosaltres que em mireu amb bons ulls...
EliminaGràcies, bonica! Una abraçada.
Oh, Carme! M'agrada molt la imatge que ens expliques... tant la imatge de l'aquarel·la com la que dibuixen les teves paraules. Els capvespres... són màgics, oi?
ResponEliminaMoltes gràcies, Yáiza! Els capvespres sempre ho són, és cert! un petó, bonica!
ResponEliminaM'agraden molt els tons del dibuix. Molt!
ResponEliminaMoltes gràcies porquet, sempre em sorprèn que us agradin els dibuixos i els colors que a mi em generen més dubtes... :)
ResponElimina