Dibuixos fets d'unes fotos de la sargantana al seu Flickr
Pugen cargols per les tiges
toquen silencis, les trompetes de foc.
Arrauleixo esperes, com el cargol.
Desplego silencis llampants com gessamí.
L'estiu camina en calma.
Doncs ja podria espavilar una mica, que ens estem morint de calor. Ja hi ha estat una bona estona, ara no es pot acabar i donar pas a la tardor?
ResponEliminaNo podem fer-hi res... tot al seu temps, XeXu!
Eliminaohh..el meu flirck!! el tinc tant abandonat darrerament
ResponEliminapero es mes maco el dibuix que l'original
gracies Carme
petonets
No, no, segur que no... gràcies a tu, sargantaneta!
EliminaD'on heu tret el cargol? Aquí fa dos mesos que no plou :P i no en veiem ni UN
ResponEliminaVull que plogui!!!!! BUAAAAAAA.
Em sento privilegiada... ahir a la tarda va ploure a tot ploure, a bots i barrals... quin gust!
Eliminapetonassos, Montse!
Molta calma pel que sembla, si no refresca una mica no sé si arribarem a la tardor...
ResponEliminaMolt bona nit, nina!
Uns bessets.
Jo no aguantaré gaire més... Si un cas moro aviat, vull que sapigueu que ha estat molt agradable compartir aquests moments amb vosaltres.
EliminaNo recordo haver tingut MAI tanta calor tants dies seguits.
Arribarem, arribarem, sa lluna, només faltaria! Petonssos, preciosa!
EliminaAssumpta, la teva memòria prodigiosa, no et fa recordar l'estiu 2003? aquesta calor va durar i va durar, més que aquest any, diria jo! Al menys pel Ripollès. Sobreviurem! Petonets refrescants...
ah, caram!! l'estiu del 2003 encara podíem pagar la piscina i segur que ens anàvem refrescant allí... ara no podem fer res d'això i toca passar aquesta agonia. De totes formes, no recordo que el 2003 fos tan horrible... aaaggghhh!!!
EliminaCaragols???? a la cassola!!!! :PP
ResponElimina:) pobrets, ara que han pogut sortir un a miqueta... ;)
EliminaÉs aquesta calor la que fa que tot sembli anar a relantí.
ResponEliminaJo com l'Alba, a la cassola... hehe
he, he, he... com sou!
EliminaM'agraden aquests dibuixos, em recorden els llibres de flora d'abans. Quina traça que tens!
ResponEliminaQue l'estiu et continui en calma, alegria i frescor!
Petonet, Carme.
Gràcies Gemma, si pot ser que continuï una mica més fresquet... oi? però l'alegria no ens l'hauria de prendre ni la calor!
EliminaPetonassos, guapa!
M'agrada veure els cargols, amb la seva vida lenta, xino xano, com gaudint cada milímetre que avancen...
ResponEliminaA mi erm cauen simpàtics els cargols... ells no s'estressen... :) una abraçada, Ferran!
Eliminala llibreta de camamilla? ostres! no ho sabia que hi haguessin llibretes de camamilla! lent l'estiu com un cargol enfilant-se la calor per les cames de l'agost...a mi també em cauen bé els cargols! sempre duen la casa al damunt i sense hipoteques!
ResponEliminaAquí on sóc i amb la connexió que tinc em costa massa estona posar enllaços als comentaris, però si mires els post del dia 29 de Juny del 2011 o bé el del 2 de Juliol del 2012 potser tindràs una pista per saber que sí que hi ha llibretes amb paper de camamilla. Al menys les tapes!
ResponEliminaUna abraçadeta, guapíssima!
A l'hivern volíem que deixés de fer fred. Ara volem que deixi de fer calor, Aish...
ResponEliminaA cada temps li toca lo seu!
Però si que és cert que aniria bé que plogués una mica. Sense fer mal, es clar! Que ja em temo que aquestes calors portaran fortes tempestes...
Mira! Tot-hom et diu coses dels cargols i jo et dic que les trompes de foc t'han quedat precioses :o)
un petó
No estem mai contents... és cert... però la veritat és que a mi m'agrada molt el canvi d'estacions.
EliminaLa pluja no saps com l'enyoro (a part que faci falta) això sí.
Un petó!
Tothom es queixa de la calor i és que en fa molta. Estem a ple estiu. Paciència, no hi ha altre remei...
ResponEliminaPreciosos, com sempre, els teus dibuixos, Carme. Els cargols hem cauen tan bé que fin i tot em fa pena menjar-me'ls!
He, he, he... com a mi!
EliminaEl cargol deu pujar per les tiges, seguint el ritme de les trompetes de foc, a veure si així s'anima a caminar amb aquest sol de justícia...
ResponEliminaJo sóc més aviat fredolica, però d'estius com aquests no n'he vist gaires...I penso en aquells versos d'en Verdaguer que comencen així:
A l'ombra d'un gessamí
mirava un matí
l'estel de l'albada,
cada flor era un estel,
i el verd cobrecel
era una estrellada.
Petonets.
Gràcies per aquests versos de Verdaguer, bonica.. un petó!
EliminaGessamí de color vermell? caram! no n'havia sentit a parlar mai, com de llibretes de camamilla tampoc!
ResponEliminaS'aprenen moltes coses a cal Fra Miquel! ;) Jo l'havia vist molts cops i no sabia com se'n deia. Ell m'ho va descobrir.
EliminaCarme no el recordava el post...trobo genial tenir una llibreta amb tapes de camamilla!
ResponEliminaOi que sí? ;)
EliminaLa calma amb què camina l'estiu, no evita però que el seu final s'atansi...Sortosament!!! Ull amb els cargols, que es mengen les flors! Precioses les imatges.
ResponEliminaTot s'acaba, tot s'acaba... fins i tot la meva desconnexió! :) Gràcies!!!!
EliminaBon dia Carme! Com sempre un plaer trobar les teves paraules i imatges en aquest racó!
ResponEliminaGràcies, porquet!
EliminaJo tampoc coneixia el gessamí vermell.
ResponEliminaEl cargolet molt bufó. Però per aquí fa temps que estan amagats esperant pluja.
A tot arreu estan amagats! Una abraçadeta khalina!
Elimina