La llibreta de les tapes de camamilla ja ha arribat a la meitat. He aprofitat per a fer un dibuix de dues pàgines, amb retoladors. Aquests plàtans dels carrers de Ceret, em tenen el cor robat, són absolutament gegants i tot és veu petit al seu costat: cases, cotxes, persones...
Gegants, ells, ens donen la mesura
de nosaltres: de tu i de mi.
Petits, minúsculs,
perduts en un món ens ignora.
per mi Ceret te quasi tant encant com colliure
ResponEliminaes viatjar en el temps
sempre que hi he estat era mercat..soc de dissabtes jo..jejeje
petons trempada !
Jo hi vaig de tant en tant, pràcticament un cop a l'any, a vegades en dissabte i a vegades no... però d'encant en té i moltíssim! Si em permets, per a mi, (a hores d'ara que Colliure és tot ell una botiga turística) encara en té més d'encant. Én ben autèntic!
Eliminapetons, preciosa!
M'encanta la teva versiò dels plataners. Sí que som petits al costat.d'ells. Petonets, Carme.
ResponEliminaPetonets, maijo! Gràcies!
EliminaAquests dies jo estic que no paro amb els retoladors i els mandales i és MOLT difícil pintar amb retoladors... crec que ja ho vaig dir l'altre dia, però és igual, em repeteixo hehehe... És que no admeten gradació ni difuminació ni res... tu pintes i allí queda, amb la mateixa intensitat... per tant, té molt de mèrit aquest dibuix :-))
ResponEliminaEncara tinc les mandales per pintar, he imprès les tres guanyadores!
EliminaGràcies, Assumpta!
No he estat a Ceret, quin carrer més bonic. Els plataners donen ombra i aixopluc. Només es veu un plataner recte, curiós.
ResponEliminaCeret és molt agradable i té el seu encant. Per a mi, una de les coses més espectaculars que té són els plàtans i no només en aquest carrer, els de la rambla potser encara són més grans (i això que la rambleta és petita) Alguns no els abraces ni amb tres persones (ho vam provar) i no faltava poc, no, ens va quedar el dubte de si amb quatre l'agafaríem!
EliminaNo hi he estat mai, però em fas venir ganes. Realment hi ha aspectes del paisatge que ens recorden que som petits, encara que ens anem fent grans!!!
ResponEliminaBon dia Carme!!!
És bonic, Dafne, segur que t'agradaria!!! Bona tarda, Dafne!
EliminaQue majestuosos aquests plàtans, no m'estranya que t'hagin robat el cor, Carme. La teva interpretació m'agrada pels colors vius i senzills que fas servir, i sobretot per l'únic cotxe que hi has posat, de color blau cel. Som personetes que es belluguen per un món molt gran, ui tant!! Bon dia!!!
ResponEliminaSom personetes petites... molt petites i molt poca cosa! Bona tarda, preciosa!
EliminaVaig estar a Ceret fa uns 3 o 4 anys i en crec recordar-ne una petita galeria d'art, acollidora. Un petó, bonica!
ResponEliminaSí, sí, hi ha un museu petit, però que està molt bé i sempre fan exposicions temporals que valen la pena i nosaltres hi anem cada estiu.
EliminaMolts anys tenen aquests arbres, i molts cotxets i personetes han vist passar vora els seus peus.
ResponEliminaMolts anys, molts anys! :)
EliminaGegantins posen ombra a nostra petitesa... La ment pot sobrepasar-los la seva magestuositat quan els alava... Anton.
ResponEliminaMoltes gràcies, Anton!
Eliminam'agraden molt aquest plàtans gegants!!!! els de veritat i els de veritat pintada!
ResponEliminaVal la pena mirar-los i gaudir-los i aixoplugar-s'hi!
EliminaFa quinze dies vaig passejar sota aquests arbres gegantins, em van impressionar...ja no els recordava, feia molt de temps que no passejava per Ceret.
ResponEliminaVaig tenir una estranya sensació que em passa quan sóc en determinats indrets de França: és com si allà el temps s´hagués aturat, com si res és mogués, ni les cases, ni els arbres, ni les cares de la gent.Ara veig que la Sargantana també parla del temps...
Quantes coses no hauran vist aquests arbres!
Doncs jo hi vaig ser dos cops: el primer dissabte d'agost i el divendres de fa.... 15 dies!!!! Per poc que no ens trobem pel carrer... he, he, he...
EliminaPotser sí que tens raó... fa anys que hi vaig i es conserva tot molt igual. No sé si se'ls ha parat el temps o és que saben conservar molt bé les coses.
A mi em veuen cada estiu, al menys un dia, aquest dos! :)
Són impresionants!
ResponEliminaSembla que vulguin arribar al cel! M'agraden! plens de força i vida!
"El món es nostre!!!" (diuen) :)
Sí, sí, sí... que el món sigui seu! :) i que no els tallin mai... a vegades em fan patir, perquè els carrers són estrets i els espais petits per ells, però espero que no els tallin mai.
EliminaHola Carme, encara tinc pendent d'anar a Ceret, no conec aquest indret, diuen que és molt maco, fou estada de mols pintors... M'agrada el teu dibuix i text, com sempre m'ho semblen. Petons i bon cap de setmana!
ResponEliminaGràcies, Gemma, sí, és molt agradable, molt!
EliminaPetonassos, bonica!
Conec aquest carrer i els seus voltants, val la pena visitar el Museu d'Art Modern.
ResponEliminaCeret és l'únic poble que celebra curses de braus amb una cobla que toca Els Segadors i la Santa Espina amb tot el públic dret i aplaudint.
Bon dia Carme :)
Cada any repeteixo Ceret i repeteixo Museu d'Art Modern, sempre hi ha exposicions temporals maques, a part del fons del Museu.
EliminaLes curses de braus no les he vist mai... :)
Bona tarda i bon cap de setmana, Pere!
No hi estat mai i m'agradaria no poder-ho dir gaire temps més. Però qui habitualment em porta en cotxe es perd cada vegada més per les carreteres... Quins arbres! És fantàstic trobar-se de tant en tant amb alguna cosa que posi en evidència la nostra petitesa, sempre que aquesta serveixi per prendre consciència que podem ser alhora molt grans.
ResponEliminaBen tornada a casa, bonica!
Galionar, la petitesa es fa evident... que podem ser alhora molt grans no ho sé pas, cada cop ho dubto més! ;) Moltíssimes gràcies, guapa!!!
EliminaRealment, al costat d'aquesta magnificència, som com petites formiguetes...Sort que estan ben arrelats a la terra i no hi ha perill de que ens trepitgin...
ResponEliminaVeig que aquesta vegada t'has pres una llicencia acolorida, m'agrada.
Petonets.
Moltes gràcies...
EliminaNo, no, de trepitjar-nos no ens trepitjaran pas... però ocupen gairebé tot l'espai de la vorera, això sí! :)
Ara comprenc que he d'anar a Ceret. No coneixia l'existència d'aquests gegants!
ResponEliminaB7s
A tu especialment, que t'agraden els arbres i les plantes, t'han d'encantar.
EliminaUna abraçada.
Ah! I que romàntica la lluna de la Iruna :)
ResponElimina:) Sí, molt romàntica i jo que no tinc "arreglo" de seguida a dibuixar-la! :)
EliminaÉs una meravella els seus carrers i rambla amb els enormes plàtans,em voldria exiliaren Ceret,un somni que segurament mai serà possible.N'estic enamorat
ResponElimina