Respiro fons
l'aire de les muntanyes.
Me n'omplo els ulls i el cor.
Me n'omplo els ulls i el cor.
Però he oblidat com es vola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
jo tinc vertigen.
ResponEliminal'aire de les muntanyes m'agrada respirar-lo tocant de peus a terra...
De fet, jo mateixa, no cal pas volar per respirar-lo. De peus a terra i amunt, amunt, l'aire és fantàstic!!!
Eliminano t'hi amoïnis és com caminar o menjar un cop après mai s`oblida....tanca els ulls, agafa embranzida estén les ales de la imaginació i el desig i au a volar!
ResponEliminaNo em diguis, Elfree que sóc el primer cas en tota la història de la humanitat a qui se li ha oblidat volar! Casumdena!
EliminaHo aniré provant... ;)
Carme, sempre pots tancar els ulls i volar amb la imaginació, o sinó pregunta-ho a algun ocell amic que passi a frec dels arbres...
ResponEliminaPetons.
:)... no sí jo... n'era experta... a veure si l'ocell amic m'ajuda!
EliminaVolare, volare, feia la cançó.
ResponEliminaSi la memòria no em falla.
:) canta, canta... jo m'hi afegiré...
EliminaVolare, oh oh
cantare, oh oh oh oh
nel blu dipinto di blu
felice di stare lassu
;)
El més important, saber com emprendre el vol i no oblidar-ho mai, encara que a vegades i a èpoques costi ;)
ResponEliminaVolarem tancant els ulls i, de vegades, ni això cal.
ResponEliminaNanit preciosa!
És com anar amb bicicleta, tu agafa el vol i sortirà sol! Jo de vegades quan somio volo molt amunt i molt bé, d'altres no hi ha manera de deixar el terra... També va a ratxes. Petons
ResponElimina