dimarts, 31 de juliol de 2012

La plaça d'Ordino actual.


De  l'altra  foto de  les  Metamorfosis  Andorranes

Entre mig  d'aquestes  dues  fotos,  hi havia  durant  molts  anys  un  tercer  aspecte  d'aquest  poble,  que no surt  a les metamorfosis.  Van fer  una casa  de pisos  adossada  a l'església  que  era més  alta  que el campanar... quedava  molt  lleig  i així  va estar durant  molts  anys,  finalment  la  van enderrocar  i hi van fer  a canvi  aquests  altres  edificis  de  volum  més  adequat.

Ordino  ha  continuat  essent  molt  important  per  a mi,  ja que  hi vaig  fer  els  primers  campaments  de la meva  vida  (als  13 anys)  i  vaig  conèixer  tants  bons  amics,  amb  qui  encara  ens trobem  i  fins i tot  hi vaig  conèixer  el  meu  marit.  En aquella  època  d'excursions,  em vaig  enamorar  (del meu marit,  sí, sí,  però  també...)  del  Coll  d'Ordino,  un lloc  on  sempre  es  fa present  una màgia  especial.  En aquella  època  era  tota a una excursió  i ara  hi passa  una carretera  i està  molt  canviat,  però persisteix  la màgia,   no  se  l'han pogut  carregar,  per  més  carreteres  i cotxes  que hi passin.

22 comentaris:

  1. Hi ha màgies que són, irremeiablement, màgiques.
    I les màgies que hem descobert, romanen amb nosaltres. Sigui Ordino o per qualsevol de nosaltres altres indrets que han estat significatius.
    Potser és això, el que és important, que un paisatge t'arribi al cor.
    I tu, deixa'm dir-t'ho, ets un paisatge bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest paisatge, em va arribar al cor, de seguida. És un coll suau i arrodonit, un prat preciós que queda envoltat de bosc, amb algun arbre que s'escapa de la línia de bosc... i que embelleix el prat. I després del que em dius, ja puc anar-me'n a dormir feliç... :) Gràcies preciosa. Em sembla que no m'havien dit mai una cosa així!

      Elimina
  2. Sense cap dubte el poble més bonic d'Andorra. En tinc molts bons records. Però la bandera té les franges verticals ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvador, jo també en tinc molts bons records i...

      Tens tota la raó: la bandera té franges verticals, de tota la vida. Me'n vaig adonar just a mig pintar-la... però vaig pensar... amb una mica de sort ningú se n'adonarà... ;) No comptava amb les visites andorranes, he, he, he...

      Gràcies, Salvador! Una abraçada.

      Elimina
  3. I perdurarà, sempre que tu vulguis que ho faci. És el teu lloc, i a banda d'existir físicament, també existeix en la teva imaginació com el paradís que és. Una bona història d'amor no acaba encara que passin els anys i perdem la bellesa natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap de les dues acaba, de moment, tot i que ens fem vells, nosaltres i la muntanya s'espatlla cada cop més. :)

      Elimina
  4. Una història de la vida, que et porta a la teva història d'amor. Els canvis, de vegades ens fan trontollar tot allò que teníem com a estable; i després ens adonem que són l'essència del que som.
    Vas trobar amics, l'amor... Per molts anys!!!
    El padrí del meu fill és andorrà, però ara no hi viu, necessitava un canvi. Ara viu ran del mar!!!

    ResponElimina
  5. uants bons records, gràcies per compartir-los.

    Mai he anat a Ordino. A Andorra he estat bastant de pas, per les tendes, pel santuari de Meritxell. hauré de mirar de tornar a anar i passejar per poblets i muntanyes

    ResponElimina
  6. Ara entenc perquè en tens bons records, si hi vas descobrir l'amor...jo havia tingut un noviet d'Engordany, però no va reeixir la cosa...Suposo que tu diferències molt bé un poble de l'altre. Com que no hi he estat gaires vegades, trobo tos els poblets fantàstics...
    Recordo haver fet un viatge Andorra , amb un sis cents tronat i cinc persones, tota una aventura!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  7. es que hi han enamoraments que mai moren...

    vols creure que no he estat mai a andorra??
    i m'en fas entrar ganes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com no em fas cas, vas perdre l´ocasió de anar-hi amb mi!!!
      Però a lo millor no serà l´última, qui sap!!

      Elimina
  8. Hi ha llocs màgics per la seva bellesa natural i pels records que hi guardem. Si a Ordino hi vas conèixer l'amistat i l'amor ha de ser forçosament un lloc que duus al cor. No hi he estat mai, aviam si hi faig alguna escapada ara que vénen vacances! Petons

    ResponElimina
  9. un pais que tampoc escapa a desastres immobiliaris pero que continua tenint quelcom especial.
    Jo conec més Canillo i vall d'Incles..

    ResponElimina
  10. Déu n'hi do la història del bloc d'edificis més gran que el campanar... si n'hem fet de l'alçada d'un campanar (o més)!

    Per cert, el blog sobre Andorra és preciós! Ja me n'he fet seguidor! Gràcies Carme per fer-me descobrir petites històries personals i de país. M'encanten.

    Un potxó!

    ResponElimina
  11. Jo hi vaig estar unes hores, però hi tornaré amb més temps, promès!!

    Motls macos els teus records, Carme.

    Molt bon dimarts (dilluns per a mi)!!
    Bessets.

    ResponElimina
  12. Quin post tan maco, CARME... és com convidar-nos a repassar junts una part de la teva història personal... Quin amor tan gran, l'amor de la teva vida! I quins records tan preciosos lligats a Ordino... i quin dibuix-pintura tan maco!! :-))

    CARME, hi ha flors als fanals? Ho trobo maquíssim! Si ho fessin aquí a Reus amb quatre dies ho haurien trencat...

    No he estat mai a Ordino... i a Andorra tan sols una vegada en tota la meva vida!! Bé, és que això de no tenir cotxe limita molt i ni el pare, ni la mare, ni el marit, ni jo mateixa (cosa que és una sort!) conduïm. En Josep Lluís té el carnet des de fa molts anys, però mai hem tingut cotxe i ja ni se'n recorda.

    Però bé, com no sabem mai per on anirà la nostra vida, qui sap, potser algun dia hi podré anar i veure aquest campanar, i la plaça, i els fanals ;-)

    ResponElimina
  13. Veig que Ordino i tu compartiu moments i records bells i preciosos....que ens deixis compartir-los amb tu és un goig.. bon dia!

    ResponElimina
  14. Em sorpren que encara hi hagi gent que no ha estat mai a Andorra. Val al pena visitar-la i no només als grans supers com abans s'hi anava, que ara ja en tenim a tot arreu de supers però no de paissatges com aquells. Veig que és una petita gran desconeguda, que a tu et va enamorar especialment, però que pot enamorar a molts altres.

    ResponElimina
  15. Jo crec que no he estat mai a Ordino, però promet que la propera vegada que vaja a Andorra he d'anar-hi; l'aqüarel·la ben s'ho mereix.

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies pels vostres comentaris. Em costa un munt contestar un per un perquè la connexió em fa esperar molt i molt.

    Els que no heu estat mai a Andorra, aneu-hi quan pugueu, però a trescar per les muntanyes. No pas pels carrers.

    I recordeu-vos de mi, que sempre m'estimaré aquest país on vaig viure.

    ResponElimina
  17. Aquesta aquarel·la sí que em recorda l'Ordino actual! Estic d'acord que és un dels pobles més bonics d'Andorra, sobretot per la seva ubicació privilegiada. Cert que un indret esdevé molt especial quan s'hi ha viscut un amor; m'has fet recordar un vell post meu intitulat precisament "Les ciutats i l'amor", on precisament parlo sobre aquest tema.
    Bona nit, Carme, i una abraçada!

    ResponElimina
  18. Quants records, Carme! Gràcies per compartir-los.
    Fa anys que no vaig a Andorra, la recordo molt i molt bonica.
    Una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari