De l'altra foto de les Metamorfosis Andorranes
Entre mig d'aquestes dues fotos, hi havia durant molts anys un tercer aspecte d'aquest poble, que no surt a les metamorfosis. Van fer una casa de pisos adossada a l'església que era més alta que el campanar... quedava molt lleig i així va estar durant molts anys, finalment la van enderrocar i hi van fer a canvi aquests altres edificis de volum més adequat.
Ordino ha continuat essent molt important per a mi, ja que hi vaig fer els primers campaments de la meva vida (als 13 anys) i vaig conèixer tants bons amics, amb qui encara ens trobem i fins i tot hi vaig conèixer el meu marit. En aquella època d'excursions, em vaig enamorar (del meu marit, sí, sí, però també...) del Coll d'Ordino, un lloc on sempre es fa present una màgia especial. En aquella època era tota a una excursió i ara hi passa una carretera i està molt canviat, però persisteix la màgia, no se l'han pogut carregar, per més carreteres i cotxes que hi passin.
Hi ha màgies que són, irremeiablement, màgiques.
ResponEliminaI les màgies que hem descobert, romanen amb nosaltres. Sigui Ordino o per qualsevol de nosaltres altres indrets que han estat significatius.
Potser és això, el que és important, que un paisatge t'arribi al cor.
I tu, deixa'm dir-t'ho, ets un paisatge bonic!
Aquest paisatge, em va arribar al cor, de seguida. És un coll suau i arrodonit, un prat preciós que queda envoltat de bosc, amb algun arbre que s'escapa de la línia de bosc... i que embelleix el prat. I després del que em dius, ja puc anar-me'n a dormir feliç... :) Gràcies preciosa. Em sembla que no m'havien dit mai una cosa així!
EliminaSense cap dubte el poble més bonic d'Andorra. En tinc molts bons records. Però la bandera té les franges verticals ;-)
ResponEliminaSalvador, jo també en tinc molts bons records i...
EliminaTens tota la raó: la bandera té franges verticals, de tota la vida. Me'n vaig adonar just a mig pintar-la... però vaig pensar... amb una mica de sort ningú se n'adonarà... ;) No comptava amb les visites andorranes, he, he, he...
Gràcies, Salvador! Una abraçada.
I perdurarà, sempre que tu vulguis que ho faci. És el teu lloc, i a banda d'existir físicament, també existeix en la teva imaginació com el paradís que és. Una bona història d'amor no acaba encara que passin els anys i perdem la bellesa natural.
ResponEliminaCap de les dues acaba, de moment, tot i que ens fem vells, nosaltres i la muntanya s'espatlla cada cop més. :)
EliminaUna història de la vida, que et porta a la teva història d'amor. Els canvis, de vegades ens fan trontollar tot allò que teníem com a estable; i després ens adonem que són l'essència del que som.
ResponEliminaVas trobar amics, l'amor... Per molts anys!!!
El padrí del meu fill és andorrà, però ara no hi viu, necessitava un canvi. Ara viu ran del mar!!!
uants bons records, gràcies per compartir-los.
ResponEliminaMai he anat a Ordino. A Andorra he estat bastant de pas, per les tendes, pel santuari de Meritxell. hauré de mirar de tornar a anar i passejar per poblets i muntanyes
Ara entenc perquè en tens bons records, si hi vas descobrir l'amor...jo havia tingut un noviet d'Engordany, però no va reeixir la cosa...Suposo que tu diferències molt bé un poble de l'altre. Com que no hi he estat gaires vegades, trobo tos els poblets fantàstics...
ResponEliminaRecordo haver fet un viatge Andorra , amb un sis cents tronat i cinc persones, tota una aventura!
Petons de bona nit.
es que hi han enamoraments que mai moren...
ResponEliminavols creure que no he estat mai a andorra??
i m'en fas entrar ganes...
Com no em fas cas, vas perdre l´ocasió de anar-hi amb mi!!!
EliminaPerò a lo millor no serà l´última, qui sap!!
Hi ha llocs màgics per la seva bellesa natural i pels records que hi guardem. Si a Ordino hi vas conèixer l'amistat i l'amor ha de ser forçosament un lloc que duus al cor. No hi he estat mai, aviam si hi faig alguna escapada ara que vénen vacances! Petons
ResponEliminaun pais que tampoc escapa a desastres immobiliaris pero que continua tenint quelcom especial.
ResponEliminaJo conec més Canillo i vall d'Incles..
Déu n'hi do la història del bloc d'edificis més gran que el campanar... si n'hem fet de l'alçada d'un campanar (o més)!
ResponEliminaPer cert, el blog sobre Andorra és preciós! Ja me n'he fet seguidor! Gràcies Carme per fer-me descobrir petites històries personals i de país. M'encanten.
Un potxó!
Jo hi vaig estar unes hores, però hi tornaré amb més temps, promès!!
ResponEliminaMotls macos els teus records, Carme.
Molt bon dimarts (dilluns per a mi)!!
Bessets.
Quin post tan maco, CARME... és com convidar-nos a repassar junts una part de la teva història personal... Quin amor tan gran, l'amor de la teva vida! I quins records tan preciosos lligats a Ordino... i quin dibuix-pintura tan maco!! :-))
ResponEliminaCARME, hi ha flors als fanals? Ho trobo maquíssim! Si ho fessin aquí a Reus amb quatre dies ho haurien trencat...
No he estat mai a Ordino... i a Andorra tan sols una vegada en tota la meva vida!! Bé, és que això de no tenir cotxe limita molt i ni el pare, ni la mare, ni el marit, ni jo mateixa (cosa que és una sort!) conduïm. En Josep Lluís té el carnet des de fa molts anys, però mai hem tingut cotxe i ja ni se'n recorda.
Però bé, com no sabem mai per on anirà la nostra vida, qui sap, potser algun dia hi podré anar i veure aquest campanar, i la plaça, i els fanals ;-)
Veig que Ordino i tu compartiu moments i records bells i preciosos....que ens deixis compartir-los amb tu és un goig.. bon dia!
ResponEliminaEm sorpren que encara hi hagi gent que no ha estat mai a Andorra. Val al pena visitar-la i no només als grans supers com abans s'hi anava, que ara ja en tenim a tot arreu de supers però no de paissatges com aquells. Veig que és una petita gran desconeguda, que a tu et va enamorar especialment, però que pot enamorar a molts altres.
ResponEliminaJo crec que no he estat mai a Ordino, però promet que la propera vegada que vaja a Andorra he d'anar-hi; l'aqüarel·la ben s'ho mereix.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris. Em costa un munt contestar un per un perquè la connexió em fa esperar molt i molt.
ResponEliminaEls que no heu estat mai a Andorra, aneu-hi quan pugueu, però a trescar per les muntanyes. No pas pels carrers.
I recordeu-vos de mi, que sempre m'estimaré aquest país on vaig viure.
Aquesta aquarel·la sí que em recorda l'Ordino actual! Estic d'acord que és un dels pobles més bonics d'Andorra, sobretot per la seva ubicació privilegiada. Cert que un indret esdevé molt especial quan s'hi ha viscut un amor; m'has fet recordar un vell post meu intitulat precisament "Les ciutats i l'amor", on precisament parlo sobre aquest tema.
ResponEliminaBona nit, Carme, i una abraçada!
Quants records, Carme! Gràcies per compartir-los.
ResponEliminaFa anys que no vaig a Andorra, la recordo molt i molt bonica.
Una abraçada!