Sempre és agradable gaudir de l'aigua quan la trobem a la natura...I aquesta setmana ens farà molta falta, perquè diuen que bé una altra onada de calor, ufff! Petonets.
Jo no sé nedar, ni m'agrada massa caminar sota la pluja... però m'agrada moltíssim sentir el soroll de l'aigua d'un riu, d'una font, de la mateixa pluja -si estic a cobert- És tan necessària!!
Des d'aquí on sóc, sento el soroll del riu, queda 5 pisos més avall, però se sent prou bé. Però caminant per les muntanyes se senten de ben a prop, fonts i rierols:
I una nit va ploure força. també la vam sentir, sota teulada.
M'agrada molt que l'aigua acompanyi els teus versos, com ens acompanya la nostra vida, la de tots, no sé si us agrada, però hi ha una cosa que m'agrada molt: sentir ploure, escoltar l'aigua com cau des de el llit ben tapadeta, i també la olor que deixa la terra, el camp després de ploure.L'aigua també dilueix el color dels teus dibuixos que m'agraden molt!!!! Feliç estiu Carme! i si pugeu per l'Empordà em trobareu a la biblioteca!!!
Hauré de demanar el full de reclamacions a Blogger. Avui, quan si m´ha sortit el teu post de les nominacions, m´he assebentat que feia dies que no tenia posts teus. Ho sento nina, no em surten al meu bloc!
Anhels de pluja i de calma lenta en aquests sojorns d'estiu.
ResponEliminaAnhels de pluja, ho dius molt bé!
EliminaUn fantàstic desig estiuenc. :)
ResponEliminaI ben bé de vacances...
EliminaSempre és agradable gaudir de l'aigua quan la trobem a la natura...I aquesta setmana ens farà molta falta, perquè diuen que bé una altra onada de calor, ufff!
ResponEliminaPetonets.
Doncs a remullar-nos a l'aigua que més a prop tinguem! petonets!
Eliminasona a felicitat.
ResponEliminaAl menys s'intenta, jo mateixa! L'aigua sempre és una festa!
EliminaJo no sé nedar, ni m'agrada massa caminar sota la pluja... però m'agrada moltíssim sentir el soroll de l'aigua d'un riu, d'una font, de la mateixa pluja -si estic a cobert- És tan necessària!!
ResponEliminaDes d'aquí on sóc, sento el soroll del riu, queda 5 pisos més avall, però se sent prou bé. Però caminant per les muntanyes se senten de ben a prop, fonts i rierols:
EliminaI una nit va ploure força. també la vam sentir, sota teulada.
a mi també m'agrada l'aigua ...de la dutxa, del jacuzzi, de la pluja que cau tranquil.la, de l'aigua de fontvella que m'entra a raig per la gola...
ResponEliminaL'aigua de beure també la gaudeixo molt i molt... m'agrada beure aigua fresqueta a grans glops... un gran plaer!
EliminaM'agrada molt que l'aigua acompanyi els teus versos, com ens acompanya la nostra vida, la de tots, no sé si us agrada, però hi ha una cosa que m'agrada molt: sentir ploure, escoltar l'aigua com cau des de el llit ben tapadeta, i també la olor que deixa la terra, el camp després de ploure.L'aigua també dilueix el color dels teus dibuixos que m'agraden molt!!!! Feliç estiu Carme! i si pugeu per l'Empordà em trobareu a la biblioteca!!!
ResponEliminaUna nit va ploure, i em va agradar molt sentir la pluja. Quan era petita vivia sota teulada... i m'hi vaig acostumar. :)
EliminaCap a finals d'agost (cap al vint-i-cinc) pujarem, a veure si ens podem veure!!!
Bon agost, Marta!!!!
Hauré de demanar el full de reclamacions a Blogger. Avui, quan si m´ha sortit el teu post de les nominacions, m´he assebentat que feia dies que no tenia posts teus.
ResponEliminaHo sento nina, no em surten al meu bloc!
Tan senzill com bell, preciós!
Bessets.