Què us sembla la foto? a mi em sembla un enamorat petit i atrevit.
Llagosta, llagost o saltamartí?
En dieu així o de més maneres?
Gràcies a Jo rai i al seu comentari, m'he adonat que té raó, qua això és un grill. Tot i que canten de nits, i això era ple migdia... devia cantar tant bé que encara durava la festa... :)
Gràcies, Jo rai!
PD: la foto és meva, per trencar el costum i els enamorats els vaig trobar vora el refugi d'Ull de Ter.
A mi m'agrada dir-li saltamartí. I pel que fa a enamorament... més aviat em sembla una cosa d'instint sexual. Aquestes bèsties estan molt programades, no sé si entre el seu ventall de funcions vitals existeix l'enamorament.
ResponEliminaJa m'imagino que no... però ja saps com sóc una romàntica perduda... :) he, he, he...
EliminaVols dir que no s'estimen? El que és segur és que s'agraden. Per fer el que fan no cal estar enamorat, es clar, però amb amor és més bonic...
ResponEliminaCom que jo tot ho vull veure bonic, m'ho miro bonic... clar q ue si fos una mare i el seu fillet també seria bonic! :)
EliminaDe petit en deia "llagosta", el "saltamartí" va venir després suposo que amb l'estandardització més global del català. :-))
ResponEliminaPel que fa a la foto, en la realitat ha de tenir raó XEXU i només es tracta d'instint i prou, però seria bonic imaginar que s'estimen. De la mateixa manera que seria trist pensar que només es tracta de que el més petit és un aprofitat que vol que el portin per tot arreu sense cansar-se. ;-D
Per imaginar no quedem, oi? :) Jo també deia llagosta, i saltamartí per a mi era aquella joguina que sempre torna a la vertical, però m'ha fet gràcia utilitzar aquest nom.
EliminaAl primer cop d´ull he pensat que era un llagostí i la mare, seré innocent!!
ResponEliminaVisca l´amor!!!
Molt bon dia preciosa!!
Bessets...
La veritat és que tot són imaginacions, les teves i les meves...
EliminaUn llagostet i la mare també és ben bonic, no? Una altra versió que també m'agrada. Ara no sé pas si aquests animalons duen l'instint de mare fins a aquest punt... :)
Molt bona nit, bonica, petonassos!
Llagosta, per mi llagosta de tota la vida. De fet, no havia sentit mai saltamartí; no sona malament, no, però a les meves oïdes un xic estrany. En tot cas, es diguin com es diguin, si Martí o Antonieta, que disfrutin i repeteixin, si s'escau!
ResponElimina:) com jo, llagosta! :) doncs sí... que repeteixin, si s'escau!
EliminaEp!! si comencem a posar imatges eròtiques haurà de sortir un avís abans d'entrar al bloc... hehe
ResponEliminahe, he, he... no sé, noieta... hi ha qui diu que és la mare i el llagostet! :)
EliminaA més d'enamorat i atrevit, seria bon cantant. Si no la femella ni cas. :)
ResponEliminaA veure, a veure... com va això? :)
EliminaNo sé els hi dic llagosta però m'agrada mes el nom de saltamartí ...enamorats i passionals!
ResponEliminaLlagosta sembla ser que va predominant... per imaginar-los enamorats i passionals que no quedi! ;)
EliminaJo també en dic saltamartí...i pel que fa a l'enamorament...els ullets no enganyen!
ResponEliminaAixí que tu, Aitor, ho veus clar, això? :) Gràcies per la visita i el comentari... jo també he passat per ca teva!
EliminaLa foto i el dibuix estan molt bé. Jo els hi dic llagostes, encare que no distingeixo els géneres. No se si els mascles sempre son més petits que les famelles... de tota manera, les imatges m'han portat al cap, sensa voler-ho, a una analogia real i humana: Carlo Ponti i Sophia Loren... és broma!
ResponElimina:) he, he, he... Ramon, molt bona aquesta... també n'hi ha de parelles humanes de mides ben diferents! Gràcies!
EliminaJa sé que no tinc perdó, em vaig passar la infància dient-los "saltamontes"!!! Enamorats, potser no, però enganxats sí!!!
ResponElimina:) he, he, he... tots tenim un passat, oi? ;) ben enganxats! t'ho asseguro... caminaven i tot ...
EliminaMagnífica foto, Carme!!! Doncs per aquí a Mallorca diem llagost o llagosta. Si fora Palma hi ha qualque poble que ho diuen diferent, que podria ser, ja no ho sé... ;)
ResponEliminaDoncs igual que per aquí, veig que la majoria diem llagost o llagosta! Gràcies, bonica!
EliminaA casa meva sempre han estat llagostes. Per cert, que aquests semblen immadurs perquè sembla que encara no tenen ales. Ai, aquesta joventut!
ResponEliminaAixí que són joves! Sempre s'aprenen coses noves, amb tu!
EliminaQui sap si és el seu primer intent i no se'n surten! :) he, he, he...
Jo en dic llagosta i també saltamartí, que trobo que és un nom molt bonic...Els vas ben enxampar en plena feina, és curiós que el mascle sigui més petit...
ResponEliminaPetonets.
A mi també em sembla ben curiós, això! petonets, M Roser!
EliminaQuina foto i quin dibuix tan tendres :)
ResponEliminaLa veritat, i sense voler aigualir la festa, jo a aquests de la foto els hi dic grills... als "altres" llagostes o saltamartins depèn del dia...
ResponEliminajo rai! doncs si que tens raó i no aigualeixes la festa, no! Ni se'm va acudir que eren grills! Jo pensava que els grills s'amagaven i dormien de dia i cantaven i ballaven a les nits, per això vaig pensar que eren llagostes.
EliminaPerò tens tota la raó del món! Són grills! Comprovat!
De xicotet en dèiem "llangostí"
ResponEliminaUna manera més de dir... gràcies, Francesc!
EliminaI dels grills? com en dieu del grills? igual? :)
Una abraçada de tornada de vacances!
Ostres quina ficada de pota, és veritat i això que jo de petita n'havia agafat molts...De totes maneres tampoc és una errada molt garrafal, ja que són de la mateixa família...
ResponEliminaPerò tu els vas sentir cantar Carme? De vegades també canten de dia els grills, en canvi les llagostes, no he sentit a dir mai que cantessin...
Sort que sempre hi ha algú que vetlla pels despistats...
Petonets.
No, no, no el vaig sentir cantar, els vaig veure damunt d'una pedra així tal com els vaig caçar a la foto i després van baixar de la pedra mig rodolant per terra, però sense separar-se ben bé del tot.
ResponEliminaSempre hi ha algú que vetlla! :)
Bona nit, M Roser!
Impressionant...tan el dibuix com la foto. Ets una artista!!
ResponElimina