D'una foto de la Isabel
Calidesa i vida.
Infern i mort.
Dues cares del foc.
Quan s'acaba el foc.
Silenci gris.
Calidesa i vida.
Infern i mort.
Dues cares del foc.
Quan s'acaba el foc.
Silenci gris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Colpidora la segona estrofa.
ResponEliminaBona nit, Carme.
quan el foc s'acaba... caliu!
ResponEliminaM'agrada mirar el foc... em quedo encantada amb els ulls fixos a les flames. Per cert, els girasols de la teva capçalera són molt eixerits! Què macos!
ResponEliminael foc fa goig, pero la tetera del costat dona calma
ResponEliminaun bes reconfortat
Aprofitem la seva i la teva calidesa!
ResponEliminaUna aferradeta, nina.
És ben bé que poques coses, per sí mateixes, són intrínsecament bones o dolentes...
ResponEliminaAra que.... en aquesta època millor un bon glaç de gel que una foguereta! ;)) Quina calooooorrrr!!!!
ResponEliminaMalauradament en tenim 10 d'actius.....i el que s'hauria de cremar no es crema.
ResponEliminales dues cares del foc...malauradament s'ens crema el territori...ai com m'agrada el foc domesticat a una llar de foc o el foc al cor que provoca altra mena d'incendis..
ResponEliminaEts terra, aigua, aire i foc...Ets natura!
ResponEliminaDel foc, calidesa i vida...
Un granissat ben fresquest de petonets.
El foc també forma part de la dualitat, jin-jang!!! La llàstima és que l'home en perd la mesura, com sempre!!!
ResponEliminaCom tantes altres coses, el foc també, tenen una doble cara. M'encanta com t'ha quedat aquest foc! Aquest teu és ple de vida!
ResponElimina