En Jan m'ha tornat a deixar els llapis per pintar el dibuix del claustre de Santa Maria d'Arles
Buscant les ombres,
pintant-les de color ben fosc,
a vegades, elles soles, em surten les llums.
Als dibuixos i també als sentiments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tots tenim ombres, que de vegades ens espanten, i en altres ocasions ens il·luminen per no errar novament; o caure-hi mil vegades!!!
ResponEliminaAquest claustre i les teves paraules entre ombres i llum...
Sempre oscil·lem entre les ombres i les llums, sempre. Les unes potencien les altres.
EliminaJo que sóc més d'ombres, he de reconèixer que els colors milloren en molt aquest dibuix.
ResponEliminaUn claustre! magnífic lloc per trobar ombres i, a la vegada, la llum de la serenitat.
ResponEliminaMolt bon dia Carme, una aferradeta ben gran!
Molt bon vespre, lluneta... una abraçada més!
EliminaPenso que els teus dibuixos i els sentiments sempre tenen molt a veure.
ResponEliminaMolt bonic!
S'encomanen els uns dels altres! Gràcies!
EliminaHi ha llocs que guarden aquests contrastos de llum i ombra, els claustres en són un d'ells. Que bé que en Jan t'hagi deixat els llapis de colors, donen un toc especial al dibuix. Petonets!
ResponEliminaSi els haguessis vist els llapis... uns Plastidecors gruixuts (per a nens petits) i no hi havia més que 8 o 9 colors, tot i així em vaig atrevir. :)
EliminaJo m'imagino mentre ho estas pintant, amb en JAN observant, pensant que l'àvia pinta molt bé i que, potser, algun dia ell també ho sabrà fer així :-))
ResponEliminaT'ha quedat fantàstic!! :-)) Les ombres ajuden a ressaltar la llum!!
Ostres! que bonic que m'ho fas veure... no, no, el Jan em deixa els colors i no em fa massa cas... només té 2 anys ... :)
EliminaGràcies, Asumpta!
Això t'ho penses tu que no et fa massa cas... Ell mira dissimuladament ;-))
EliminaDes de l'ombra es fa el color i la llum? Me l'apunto, xq sols des d'allà ben fosc i apart se'n pot sortir.
ResponEliminaT'ha quedat molt maco!!
Sí... pel contrast... quan tot és tan fosc, allò que no queda fosc ja dóna llum... gràcies!
EliminaM'agraden especialment, els claustres dels monestirs, si respira molta pau...
ResponEliminaQue surtin les llums als dibuixos està molt bé, però que surtin als sentiments, és fantàstic...
Petonets.
Bé ho hem de fer, fer sortir les llums als sentiments... oi? petonets!
EliminaEl claustre resseguit bé, eh?, però l'acolorit el trobo molt, molt bonic. Ostres, Carme, em transmet moltíssima pau, m'agrada de veritat.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Ferran! M'alegro que doni pau... a mi també me'n va donar aquest claustre.
EliminaPotser tots hauriem de tenir un claustre a casa, o a prop, per poder trobar
ResponEliminaaquest silenci que tan ens fa falta a vegades.
Per començar ja està bé trobar-lo a casa teva, Carme.
A vegades el que tenim més a prop, no el visitem i ens n'anem a visitar d'altres que queden lluny. :)
EliminaSi trobem silenci i pau, ja està prou bé, sigui on sigui en claustre, Pep!
Osti Carme, quin canvi tan espectacular amb els colors! S'omple de sentiments!
ResponEliminaGràcies porquet!
Elimina