Vora de l'aigua
s'inclinen melangioses.
Potser la set d'aigua
o la de companyia.
Gronxen les tiges
sense tocar-la.
A les arrels prou hi arriba.
Moltes felicitats, estimada!!!!
...................................................................Carme
Moltes felicitats, estimada!!!!
...................................................................Carme
Vora s'inclinen
melangioses
de l'aigua i l'amistat
i l'amor beuen
aigua de vida
i l'amor beuen
aigua de vida
......................................................................Elfreelang
Esquitxa l'aigua
i llisca pels pètals.
És la frescor, saborosa,
de les carícies que,
com les gotes,
mandregen sobre la pell.
.................................................................Barbollaire
Un somni d'aigua
va despertar la flor.
Taronja es vincla.
........................................................J M Tibau
Mira...en un dia com avui...me les faig una mica meves...
ResponEliminaGràcies, estimada!
Ben teves, preciosa, ben teves!
EliminaUna abrçada
que bonic, carme!
ResponEliminame sembla preciós.
me dixes repetir-ho ben bé tal com ho has escrit?
(me sembla un poema d'aquells per a repetir-lo i repetir-lo...)
"Vora de l'aigua
s'inclinen melangioses.
Potser la set d'aigua
o la de companyia.
Gronxen les tiges
sense tocar-la.
A les arrels prou hi arriba."
felicitats
estimades
Moltes grtàcies, iruna!
Eliminaabraçadetes dolces, preciosa!
Precioses aquestes flors taronges...fins i tot elles busquen refrescant companyia.
ResponEliminaUna aferradeta, nina!
Una aferradeta, sa lluna, gràcies, bonica!
EliminaNomés t'ho dic de tant en tant, però ja saps que sempre m'encanten els teus dibuixos i les teves poesies.
ResponEliminaMolt bon diumenge, Carme!!
Moltes gràcies a tu també i molt bon diumenge, Mc!
Eliminauna felicitacio preciosa i plena de color i sentiemnts
ResponEliminam'hi afegeixo
petons
Moltes gràcies i molts petons, sargantaneta!
Eliminaara estic una mica despistada però m'hi afegeixo no sigui dit...a les teves belles paraules de felicitació...
ResponEliminaVora s'inclinen
melangioses
de l'aigua i l'amistat
i l'amor beuen
aigua de vida
ui si serè ruca! és l'aniversari de la fanalet oi? quin cap! corro a felicitar-la!
ResponEliminaHas escrit un preciós poema "itinerant" :) Gràcies, guapa i sí ho has encertat de ple, aniversari de la fanalet!!!
EliminaL'aniversari de la fanalet????? Coooorrrreeee cap a casa seva!! heheh!
ResponEliminaUna felicitació preciosa Carme! Petonets!
Gràcies!!!
EliminaJo també me n'hi vaig. Felicitats dobles.
ResponEliminaGràcies dobles!!!
EliminaOh, que bonic! Ja he felicitat a la Fanalet, ara us felicito a les autores dels poemes: M'han agradat molt, tant el teu Carme com "la itinerància" de la Elfree.
ResponEliminaI el dibuix de les flors, preciós!
Gràcies, Glòria!
EliminaUnes flors precioses que busquen desesperadament reflectir-se a l'aigua, cal que ho aprofitin, potser d'aquí uns quants dies no podran...Sort que encara té el peus en remull!
ResponEliminaBona nit Carme.
Espero que aquesta aigua no s'acabi mai... és l'aigua del Ter... que trist que seria!
EliminaBona nit i bona setmana, M Roser
Què boniques, i quanta intensitat desprenen!
ResponEliminaUn petonàs, Khalina, gràcies!
EliminaOh, quin greu que passessis tant a prop i no poder saludar-te! No he vist la contesta fins avui.:_(
ResponEliminaPot ser un altre dia en tindré l'oportunitat, espero!
Les teves flors són precioses i donen lluminositat en aquesta nit tant xafogosa.(al menys a casa meva)
Bona nit, Carme, vaig a veure si puc dormir una miqueta. Con que m'emporto els teus versos, segur que mi ajudaran. Un petonico.
Sempre és complicat coincidir, Montse, però m'agradaria tenir una altra oportunitat.
Elimina:)
Avui ha refrescat per aquí dalt a Camprodon! Espero que passis una nit millor i menys xafogosa. Petons.
Quanta llum tenen aquestes flors!
ResponEliminaJa en necessiten, ja... ;)
Eliminapreciosos aquests versos, Carme.
ResponEliminaGràcies, Sílvia!
EliminaEsquitxa l'aigua
ResponEliminai llisca pels pètals.
És la frescor, saborosa,
de les carícies que,
com les gotes,
mandregen sobre la pell.
Petonet dolcíssim estimada Carme.
Gràcies, poeta, miraré a veure si amb aquesta connexió taaaant lenta puc arribar a pujar el teu poema al post, abans que s'acabi...
EliminaPetonet, guapísim!
Unes flors precioses per una felicitació preciosa
ResponEliminaGràcies, Mireia!
EliminaLa imatge m'ha inspirat un haikú al blog http://jmtibau.blogspot.com.es/2012/09/un-somni-daigua-va-despertar-la-flor.html
ResponElimina