He plantat papers de camamilla, que fan molta gràcia quan surten les plantetes, però he de reconèixer la meva poca traça en trasplantar-les i fer-les créixer. Encara me'n queden per continuar amb l'intent
Si heu clicat l'enllaç, veureu que també hi havia una llibreta. Una llibreta de tapes de paper de camamilla, gruixut i bonic. D'aquelles llibretes, per a les quals no trobes mai res prou important per a posar-hi.
Fa uns dies, concretament el diumenge 22 de Juliol, vaig decidir pintar-la. Primer he pintat les tapes. I aquestes són les que us ensenyo avui. La de davant i la de darrere. Després tot i que el paper no és d'aquarel·la provaré de pintar-la. Potser amb aquarel·la o dibuixar-la amb llapis o retoladors. Ja us ensenyaré els avenços.
La textura de les tapes fa que els dibuixos hagin quedat d'una manera molt especial i que m'agrada molt.
Copiada d'una foto de l'Enric
Copiada d'una foto de la Marta el mateix dia de l'incendi.
Moltes felicitats, Àngels!!!! I una abraçada immensa!
Carme, m'ha fet gràcia això de les llibretes que no trobes mai res important per posar-hi, a mi també m'ha passat alguna vegada...Em sembla molt bona idea això de pintar-la, ara la faràs encara més teva.
ResponEliminaJo tampoc hi tinc massa traça amb les plantes, per això ara les compro tipus cactus, que no donen feina...
Petons de bona nit.
:) A mi em passa molt. M'encanten les llibretes boniques i després no trobo massa què posar-hi!
EliminaAl primer cop d'ull que he fet m'ha semblat pintat amb tags aquells de l'escola, ves que et dic! L'efecte és diferent que les aquarel·les que ens sols ensenyar.
ResponEliminaÉs el paper, que absorbia molt a molta aigua... i queda així diferent. Com amb relleu i tot... :)
EliminaCARME, t'admiro! Però no perquè saps dibu-pintar molt bé, tens imaginació, traça, etc. sinó perquè fas el que jo no m'atreveixo a fer... "D'aquelles llibretes, per a les quals no trobes mai res prou important per a posar-hi.
ResponEliminaA mi em passa tantes vegades!! Tinc tantes ganes de fer coses que després no m'atreveixo!! Tinc llibretes precioses en blanc perquè penso que qualsevol cosa que hi escrivís seria "fer-les malbé"... tinc ganes de dibuixar i pintar, aprendre una mica com ho fas tu... però no m'atreveixo... sempre dic que ho faré, però no em decideixo mai... i passen els dies, i les setmanes... I tinc, sí, tinc llibreta per pintar en aquarel·la, i aquarel·les i pinzells, i retoladors... però mai m'atreveixo...
Aquesta llibreta segur que quedarà preciosa!! De moment, ja té unes tapes maquíssimes!! :-))
Les tapes em van quedar maques, Assumpta, però després vaig provar de pintar les pàgines i no... no es poden pintar, no em queden bé... llàstima!
EliminaLes hauré de dibuixar, amb llapis o amb tinta. Atrevida, en sóc... a vegades massa!
Abraçades, preciosa!
Doncs dibuixos amb llapis!! Què xulo!! :-))))
EliminaUn bon regal el teu, M´encanta com han quedat les tapes i el record de n´Àngels...si en el fons som bona gent ;)
ResponEliminaUns bessets, amiga!
:) gràcies!
Eliminaeiii..si les decoresim aixis...segur que en vendriem el doble..jejjeje
ResponEliminaencara que millor no hi posis massa aigua a les aquareles aquestes..aviam si surten les plantes de la camamilla i llavors si que seran florides de debó..jajajajjajajaj
moltes gracies boniques, sou un be de deu de amigues
petons a tort i dret...
Doncs se n'hi ha de posar eh, d'aigua?
EliminaPerò no, no, de les tapes no ha sortit cap camamilla!
:) Petons a dreta i a esquerra ! ;)
Ha quedat preciosa Carme!!! Quina bona idea! A mi també em passa. Em van regalar una Moleskine idesprés de molt temps, vaig decidir apuntar-me frases boniques que llegeixo per aquí i per allà. Quan l'acabi serà com un petit recull de coses boniques!
ResponEliminaUn petonet !
Ja veig que el meu "mal" amb les llibretes boniques és més comú del que em pensava!
EliminaPetonassos, guapíssima!
jo també tinc una llibreta d'aquestes comprada a les mans de la sargantana en una fira...i és veritat, encara no he trobat res prou important per posar-hi. Haurem de posar-hi remei.
ResponEliminaSempre pots començar per pintar-li les tapes! :)
EliminaTambé he sigut una malalta de les llibretes boniques esperant l'ocasió adequada per a estrenar-les. No es podien fer servir per qualsevol cosa. Era aplicar, allò de que si no has de millorar el silenci més val callar, però aplicat a l'esciptura...
ResponEliminaLa teva segur que quedarà preciosa, ja te n'encarregaràs de que així sigui.
He flipat amb aquest paper que dius de camamilla!
És molt maco això del paper de camamilla, el poses en un suport, el mantens humits i germina! :)
EliminaA veure com em queda la llibreta ...
Als bons artistes no se'ls resisteix cap suport! Felicitats per la idea i pels resultats, deu ser complicat que absorbeixin bé aquests fulls...
ResponElimina:) res de bon artista... atrevida que sóc! :)
Eliminai tant que es bonica! i ara encara ho és més!
ResponEliminaGràcies!
EliminaD'aquesta manera tan personalitza, et sap greu que es gastin!!!
ResponEliminaSap greu gastar-la, però també sap greu no utilitzar-la... no?
EliminaT'ha quedat una llibreta preciosa, és nota que hi tens la ma trencada pintant.
ResponEliminaJo també tinc una col·lecció de llibretes boniques per estrenar, veig que no sóc jo sola.
I una altra col·lecció d'espelmes maques que em sap greu encendra...
he, he, he... ja veig que som moltes les maniàtiques de les llibretes boniques! :)
EliminaJo també en tinc una de llibreta bonica i encara no l'he estrenada. Sembla que has de triar les paraules o que les paraules et tri<ín a tu per ser-hi escrites.
ResponEliminaUn petó carme!
Gràcies, Joana, un petó!
Eliminat'han quedat unes tapes precioses, carme.
ResponEliminaper no atrevir-te amb les llibretes boniques, trobo que has sigut molt valenta començant justament per les tapes :)
a mi també em passa això que dius tan exacte: "D'aquelles llibretes, per a les quals no trobes mai res prou important per a posar-hi". m'has fet anar a buscar les que tinc, tres, encara en blanc. de moment, me sembla que continuaré guardant-les "verges".
m'ha sorprès molt anar a llegir el post que enllaces on ensenyaves i explicaves lo regal de la sargantana. pensava que t'anava llegint tota (quan fa dies que no vinc, vaig enrera a veure què m'he perdut). però ara veig que hi ha posts que me'ls he perdut, perquè este no em sona gens haver-lo vist abans, i com m'agrada! a mi també m'ha impressionat això dels papers amb llavors de camamilla. i què dieu que fan? pot arribar a germinar plantant el paper? posant-lo sota terra?
m'ha fet riure això que et diu la sargantana, que potser si vas posant-hi aigua i aquarel·les t'acabarà quedant una llibreta ben florida :)
una abraçada, carme.
El paper de moment no s'ha de plantar, s'ha de mullar i mantenir-lo humit fins que surten les plantetes directament del paper! després s'han de trasplantar.
EliminaLes tapes són del paper de camamilla... potser si que podrien florir si les pinto molt amb aquarel·la i aigua!
Seguiré dibuixant a la llibreta... les pàgines de dins no es poden pintar... queden malament, no és prou gruixut el paper per posar-hi aquarel·les i aigua.