Un cop més Palaldà a la Catalunya Nord.
Baixa la claror, en entrar dins els murs que semblen tancar-nos.
La retrobem potent en creuar el darrer portal.
Tot canvia, fins i tot la mateixa llum, d'un mateix dia.
Tot canvia, fins i tot la mateixa llum, d'un mateix dia.
Això és tota una sortida digna, oi?
ResponEliminaDigníssima, XeXu! Sempre surts! tant si vas amunt com si vas avall... :)
EliminaI on va a parar?
ResponEliminaDepèn de quin sentit portis... ;)
EliminaVa des de L'Ajuntament de Palaldà http://carmerosanas.blogspot.com/2012/08/ajuntament-de-palalda.html fins a la placeta de l'esglèsia de l'església de Sant Martí: http://carmerosanas.blogspot.com/2012/08/sant-marti-de-palada.html
Veus? Això es fer d´un pas un lloc maco. M´agrada molt!!
ResponEliminaBon dia, Carmeta!
Una aferradeta d´enyorança.
Bona tarsa lluneta... ja torno a ser aquí! Quines ganes de connectar-me de nou i retrobar-vos!
EliminaUna abraçada de retrobament, preciosa!
M'arriba un ventet més agradable, a través d'aquesta porta-túnel... Em disposo a travessar-la/lo!
ResponEliminaQue bé! cap amunt, doncs, trobaràs l'església de Sant Martí!
EliminaEntrar i sortir per portes que transmuten la llum i la visió de tantes coses...
ResponEliminaLes portes, la llum, la visió de les coses... tot canvia, Elfree, per bé o per mal.
EliminaFins i tot la retrobem massa potent, no?
ResponEliminaSí! s'ha d'aclucar una mica els ulls en sortir! :)
EliminaQuines vacances profitoses! Comparteixes uns dibuixos molt bonics. L'aquarel·la d'avui m'agrada molt, i també el teu poema.
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Moltes gràcies Glòria. una abraçada per a tu també!
EliminaUn lloc de pas que també canvia segons la mirada. M'agrada com l'has dibuixat i el sentit que li dones. Petons :)
ResponEliminaPetons, Sílvia, moltes gràcies, nina!
EliminaSempre que veig finestres o portes que donen tanta llum, penso amb la capacitat que tenim de poder triar el camí que volem.
ResponEliminaGràcies Carme, per ser-hi.
Pep, gràcies pel teu canvi de nivell, sempre interessant, i que sempre arriba a fons. El camí que volem... a vegades costa tant de triar! :)
EliminaM'agrada veure el procés.
ResponEliminaGràcies, Mireia!
Eliminaentrem a un més enllà que ens transporta a altres realitats...
ResponEliminapetons!
Petonassos, mar! N'hi ha tantes de realitats, oi?
EliminaA mi, com a la Mireia, m'agrada veure el procés de com arribes a completar l'obra...
ResponEliminaBona nit.
Moltíssimes gràcies, M Roser!
EliminaMolt xulos els canvis de llum. Una abraçada!
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaAh, i realment serviria com imatge d'una sortida digna :)
ResponEliminaDoble sortida, com li deia al XeXu!
EliminaL'aquarel·la dóna una imatge de profunditat maquíssima! :-)
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
EliminaNo hi ha porta túnel per la que no vulgui passar-hi, potser perquè són una breu aturada en el temps per tornar a trobar la claror. Jo també hi veig "una sortida digna"
ResponEliminaÉs ben agradable de passar-hi, Rafel. Doble sortida, doblement digna! :)
Elimina