Les panoràmiques des de dalt, sí que les tinc... ni les poso de dolentes que són...
Si que es veu que el "Lago helado" fa honor al seu nom, guardant fins i tot a ple estiu una mica de gel.
Pujant las "clavijas de Soaso" sense la cadena que ara es veu a la foto del porquet
Des de Goritz mirant cap al Mont Perdut.
El lago Helado
El Mont perdut des del llac gelat.
El llac gelat i el Cilindro des del Mont Perdut.
Feiem poques fotos però, n'érem més conscients, no eren gratis com ara.
ResponEliminaLa ruta al Mont Perdut és impressionant, per dir-ho d'una manera educada.
Bona nit!
No, no eren gratis, més aviat valien molts diners! I s'havia de controlar una mica.
EliminaM'ha fet gràcia comparar les fotos amb les del porquet! Hi havia més neu aleshores!
Bona nit, Jp!
Així m'agrada, fent la competència a en Porquet! Ha plogut he Carme? Ostres, el 72... a mi no em tenien ni pensat.
ResponElimina:) he, he, he... és que tu ets tan jove! ;)
EliminaJo tenia 10 anys!! ;-))
Eliminalo paisatge és impressionat, i que xules les fotos quan se nota que estan fetes fa anys.
ResponEliminase'm fa estrany llegir "mont perdut". me fa pensar en "món perdut". no t'agrada "monte perdido"?
la de les trenes, ets tu?
No és pas que no m'agradi, però m'ha sortit així.
EliminaSí que sóc jo la de les trenes! :)
Ha canviat bastant el tema fotografia. Abans no en feies masses per no gastar, i de vegades et trobaves un bon desastre al revelar-les.
ResponEliminaM'ha agradat veure aquestes fotos de fa ja uns anyets
Gràcies, Khalina!
EliminaLes fotos es veuen antigues però estan molt bé. Jo en tinc de semblants del 1973 i el gel, efectivament era més abundós que el que hi ha ara. Suposo que passa igual que al Aneto. La cèlebre glacera ha disminuït de mida de manera molt considerable en els últims 30 anys.
ResponEliminaPer això m'ha fet gràcia de comparar les fotos antigues amb les del porquet... per veure la diferència!
Eliminadel quehem d'estar contens és que el lloc encara es conserva en molt bon estat
ResponEliminaSí, per sort!
EliminaUmmmmm...quines fotos més maques. Saps? la "modernitat" de la fotografía ha canviat el concepte del que era una bona foto. Ara només cal tenir una càmara, gairabé ho fa tot. Però a mi m´agraden molt més les antigues.
ResponEliminaBones trenes, pardiez!!
Bessets de pre-vacances, iupiiiiiiiii!!
Molt bones vacances, sa lluna!
EliminaI besets vacanceros...
Ostres, quines imatges! Quins records! Jo en tinc unes de fotos d'aquesta zona que tenen el mateix color que les teves i pensava que era que la meva càmera era dolenta i havien perdut el color...
ResponEliminaAra fa uns quants estius, no recordo ni l'any, vam passar-hi un mes d'agost al camping de Torla fent muntanya amunt i avall...Hi vam anar més d'un estiu. Ara fa temps que ens dediquem a muntanyes d'una altra alçada o directament a les valls i les planes, però el record és inesborrable.
Jo també em dedico a altres alçades, ja fa uns anys! :) Però el record si que dura i són records molt bonics!
EliminaA mi les fotos antigues em tenen el cor robat! Aquestes teves són impressionants, el paisatge s'ho val. A mi també m'ha fet gràcia comparar-les amb les del Porquet. Un mateix lloc que ha canviat amb el temps i uns personatges ben diferents. Ets tu la de les trenes? Quina gràcia ;) Petons
ResponEliminaSí, sí, sóc jo la de les trenes! A mi també em feia gràcia la comparació amb les del porquet!
EliminaQuines fotos més maques!!! :-))
ResponEliminaSí, ja sé que el paisatge està molt bé i tal, però jo m'he aturat a mirar-vos més a vosaltres... quines trenes, CARME!! Segur que les dúiem a la mateixa època... tinc una foto meva de l'any 72 amb trenes, t'ho prometo!!! :-))
I l'Enric, perquè segur que és ell, està guapíssim!!! :-)))
Sí és l'Enric i la de els trenes sóc jo. Jo portava trenes quan tenia 10 anys i com pots veurem també quan en tenia 20. No sempre, la cabellera deixada anar també m'agradava. :)
EliminaAix Carme, m'has recordat les fotos "d' antes", quan se´n feien tan poquetes, que ara de grans ens busquem i trobem petites mostres de tot el que vivíem.
ResponEliminaGràcies per compartir la teva història amb imatges de fa molt temps, però que són ben vives!!!
Gràcies a tu per venir a buscar-la! :)
EliminaGràcies per compartir-les, Carme! Un petonàs!
ResponEliminaUn petonàs, Núria!
EliminaSón molt xules les fotos, ja se sap que les fotos antigues amoroseixen els colors, tenen com una pàtina que les fa més viscudes.
ResponEliminaRecords molt bonics, que t'agraeixo vulguis compartir amb nosaltres, els teus amics catosfèrics.
Una abraçadeta!
Una abraçadeta, Glòria, gràcies per venir i compartir-los!
EliminaBones fotos, però abans no les podiem veure ni tornar-les a fer. Haviem d'esperar revelar el carret. Vaig veient les teves pintures, cada vegada més elaborades. Bon estiu!
ResponEliminaGràcies M Antònia! Bon estiu!
EliminaM'agraden molt les fotos antigues, sobretot quan agafen aquell to, una mica descolorit...Una excursió molt bonica...Jo també era "xirucaire" i també portava trenes...Ets tu la noia embadalida amb el paisatge?
ResponEliminaPetons.
Tota una època, M Roser! Sí, sí, sóc jo!
EliminaCaram, veient les teves fotos i les del Porquet, tan igual i tan diferent!
ResponEliminaMolt boniques!!!! L'any 72 és l'any que es van casar els pares, aviam si tb hi ha coincidència, com l'any de neixament de la teva filla!
En aquest cas, nosaltres els portàvem avantatge. he, he, he... Ens vam casar el 70!
EliminaUn petó, preciosa!
Records llunyans que retornen paisatges viscuts!
ResponEliminaPetons bonica!
A vegades hi ha coses que desperten les ganes de recordar... Bona nit, mar.
EliminaUn petó!
Ooooooh Carme!!!! Gràcies i gràcies per fer aquest post! (vaig tard però vaig arribant a tot arreu!). Les fotos són precioses! Què dir, quantes coses comentaria. Per exemple, la darrera foto amb el Cilindro, el Lago Helado i l'inici de l'Escupidera nevada... buf, és senzillament espectacular. Preciosa! I les clavijas! Què bo! Sense cadena! Ja es veia que la cadena era força més recent que les pròpies clavijas, i tant! Carme, és espectacular, amb 10 anyet jo no feia pas aquestes coses! Ni de conya! Enhorabona... m'agrada veure que corre sang aventurera per les teves venes també!
ResponEliminaI com diu la Rits, tan igual i tan diferent... La quantitat de neu que hi havia en ple mes d'agost, el llac encara gelat en part... potser va ser un estiu més fred o un hivern més rigurós, però indubtablement el procés d'escalfament està fent la seva feina.
I les vistes de la Vall d'Ordesa... sembla que sigui la mateixa quaranta anys després... però no és exactament igual. El riu sembla haver variat lleugerament el recorregut, però sobretot, sobretot.... el camí que fa la gent està extremadament més fressat ara que no pas l'any 72! Una mostra de com la muntanya, en certs punts, també està patint els efectes de la massificació.
Ai Carme, com m'ha agradat aquest post! Mil gràcies i mil potxons!
Vols dir que tenies 10 anys l'any 72, porquet? :)
ResponEliminaM'alegro q e hagis gaudit de les comparacions, com jo mateixa... em va fer molt a il·lusió veure les teves fotos també.
Un potxonàs!
Ai Carme, m'explico fatal... volia dir que jo, amb 10 anyets, no feia pas aquestes excursions tan grans! Jo, al 72, encara no havia ni nascut! Bon dia!!!
EliminaNo, si ja sabia jo que ets molt jovenet... però no entenia pas què hi feien els 10 anys en el teu comentari.
EliminaJo tampoc feia aquestes coses amb 10 anys... les feia amb 20, encara que portés trenes! :)
I jo em vaig perdre aquest post tan i tan bonic???? No pot marxar una de vacances..... ;))
ResponEliminaCom també han dit per aquí dalt les fotografies antigues em tenen el cor robat, són especials, úniques.... sol se'n feia una i no es podia veure com quedàven fins que es revelàven... I la noia de les trenes...... una preciositat!!!! Em recordes a mi... (i això que sóc molt joveneta... però va haver una llarga època de la meva vida en que sempre duia dues trenes).
Jo també vull fer el Monte Perdido!!!!!!!!!
Una abraçada!
Doncs, amunt i crits, Alba! Cap al Monte Perdido! Val la pena, tot plegat és preciós, preciós: la Vall d'Ordesa, Soaso, Goritz... tot...
Elimina