dilluns, 27 d’agost de 2012

Boscos de colors i boscos grisos


28 comentaris:

  1. Oh, m'agrada aquesta perspectiva en gris, però no sé si m'agradaria passar-hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no... és trist un bosc cremat!

      Elimina
  2. A mi les aquarel·les. Les trobo tan maques...
    Ja ho he decidit, aquest proper curs m'apunto a un taller per aprendre'n. Be, per començar a aprendre'n.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que bé, no? Endavant amb les aquarel·les! Jo no he fet cap curs... vaig improvisant, potser també m'ho hauria de plantejar!

      Elimina
  3. Em quedo amb el bosc de colors :o)
    Els grisos m'agraden si són fets amb carbonet.
    L'aquarel·la amb aquest to...no m'acaba de fer el pes
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó! A mi tampoc no em fa gens el pes... però tot i així l'he penjat. Gràcies :) Una abraçada!

      Elimina
  4. Prefereixo els boscos de colors a la tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara vindrà la tardor i els boscos és posaran ben bonics!

      Elimina
  5. Si hem de triar, també em quedo amb el bosc de colors. L'altre fa una mica de por, no? :-))

    ResponElimina
  6. A mi els boscos grisos m'agraden, sóc una mica rara... Bona setmana, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si mel gris només és al dibuix... pot ser bonic... però els grisos cremats... no!

      Elimina
  7. Tot i que m´agradan el grisos i els negres, en aquesta ocasió em quedo amb el bosc de colors.
    La manca de llum al segon em fa sentir-me trista.

    Bessets, aferradetes, molts i moltes!!
    Bon dia , nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte, has fet una bona tria!

      Aferradetes, abraçadetes i petonassos!

      Elimina
  8. Si eh?? Allà on hi hagi color que marxi el gris! Tot i que aquest dibuix de bosc gris no t'ha quedat gens malament jo també prefereixo el primer...
    Petonets!

    ResponElimina
  9. Boscos de colors, boscos grisos. Boscos plens de vida, boscos morts.
    Que no és la nit ni la boira el que enfosqueix el seu rostre sinó el foc que carbonitza fins i tot ... les seves arrels.
    Avui a l'Empordà gairebé tots els boscos són grisos, el teu dibuix m'ho ha recordat.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja és això, ja, Pere. Ben bé això!

      Bona nit!

      Elimina
  10. a mi ves els dos m'agraden però el de gris més....

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no me n'agrada cap dels dos... si us he de ser sincera...

      Elimina
  11. Per desgràcia aquest any en podem veure molts, de boscos grisos( res a veure amb les fotos en blanc i negre)...A mi que me'ls donin de color, si són al natural!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa focs... massa focs... una abraçada!

      Elimina
  12. Jo prefereixo el color, sembla que omple més i dóna energia. L'altre, particularment, m'entristeix. Qüestió de gustos, és clar!!! Com sempre imparable!!!

    ResponElimina
  13. La perspectiva, el camí... el gris m'agrada, encara que potser si, es trist. Crec que si enlloc del bosc al fons, tant i tant negre es veiés una plana o el cel, la cosa canviaria molt.
    Els colors donen vida es cert, però els de tardor encara que les seves tonalitats siguin tant variades, també són una mica tristos pel que anuncien no? Amb tot i això m'agraden molts els paisatges de tardor. I sigui el que sigui que pintis Carme, tens l'èxit assegurat.

    UN PETONAS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Ho expliques molt bé, a mi també m'agraden els paisatges de tardor, i no els trobo tristos, en tot cas potser amb una mica de malenconia.

      Elimina
  14. Als paisatges grisos, cadascú els pot posar els colors que vulgui; en aquest sentit, doncs, són més suggerents, més participatius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan! :) m'agrada el teu punt de vista, hem de participar a replantar boscos cremats!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari