Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Oh, m'agrada aquesta perspectiva en gris, però no sé si m'agradaria passar-hi!
ResponEliminaSegur que no... és trist un bosc cremat!
EliminaA mi les aquarel·les. Les trobo tan maques...
ResponEliminaJa ho he decidit, aquest proper curs m'apunto a un taller per aprendre'n. Be, per començar a aprendre'n.
Doncs que bé, no? Endavant amb les aquarel·les! Jo no he fet cap curs... vaig improvisant, potser també m'ho hauria de plantejar!
EliminaEm quedo amb el bosc de colors :o)
ResponEliminaEls grisos m'agraden si són fets amb carbonet.
L'aquarel·la amb aquest to...no m'acaba de fer el pes
Una abraçada
Tens tota la raó! A mi tampoc no em fa gens el pes... però tot i així l'he penjat. Gràcies :) Una abraçada!
EliminaPrefereixo els boscos de colors a la tardor.
ResponEliminaAra vindrà la tardor i els boscos és posaran ben bonics!
EliminaSi hem de triar, també em quedo amb el bosc de colors. L'altre fa una mica de por, no? :-))
ResponEliminaI tant que fa por! Està cremat!
EliminaA mi els boscos grisos m'agraden, sóc una mica rara... Bona setmana, Carme!!
ResponEliminaSi mel gris només és al dibuix... pot ser bonic... però els grisos cremats... no!
EliminaTot i que m´agradan el grisos i els negres, en aquesta ocasió em quedo amb el bosc de colors.
ResponEliminaLa manca de llum al segon em fa sentir-me trista.
Bessets, aferradetes, molts i moltes!!
Bon dia , nina.
Perfecte, has fet una bona tria!
EliminaAferradetes, abraçadetes i petonassos!
Si eh?? Allà on hi hagi color que marxi el gris! Tot i que aquest dibuix de bosc gris no t'ha quedat gens malament jo també prefereixo el primer...
ResponEliminaPetonets!
D'acord, totalment d'acord!
EliminaBoscos de colors, boscos grisos. Boscos plens de vida, boscos morts.
ResponEliminaQue no és la nit ni la boira el que enfosqueix el seu rostre sinó el foc que carbonitza fins i tot ... les seves arrels.
Avui a l'Empordà gairebé tots els boscos són grisos, el teu dibuix m'ho ha recordat.
Bon dia Carme.
Ja és això, ja, Pere. Ben bé això!
EliminaBona nit!
a mi ves els dos m'agraden però el de gris més....
ResponEliminaA mi no me n'agrada cap dels dos... si us he de ser sincera...
EliminaPer desgràcia aquest any en podem veure molts, de boscos grisos( res a veure amb les fotos en blanc i negre)...A mi que me'ls donin de color, si són al natural!
ResponEliminaPetonets.
Massa focs... massa focs... una abraçada!
EliminaJo prefereixo el color, sembla que omple més i dóna energia. L'altre, particularment, m'entristeix. Qüestió de gustos, és clar!!! Com sempre imparable!!!
ResponEliminaEntristeix perquè està cremat!
EliminaLa perspectiva, el camí... el gris m'agrada, encara que potser si, es trist. Crec que si enlloc del bosc al fons, tant i tant negre es veiés una plana o el cel, la cosa canviaria molt.
ResponEliminaEls colors donen vida es cert, però els de tardor encara que les seves tonalitats siguin tant variades, també són una mica tristos pel que anuncien no? Amb tot i això m'agraden molts els paisatges de tardor. I sigui el que sigui que pintis Carme, tens l'èxit assegurat.
UN PETONAS
Gràcies, Montse! Ho expliques molt bé, a mi també m'agraden els paisatges de tardor, i no els trobo tristos, en tot cas potser amb una mica de malenconia.
EliminaAls paisatges grisos, cadascú els pot posar els colors que vulgui; en aquest sentit, doncs, són més suggerents, més participatius.
ResponEliminaHola Joan! :) m'agrada el teu punt de vista, hem de participar a replantar boscos cremats!
Elimina