Un raconet de Palaldà
Si la teva finestra no s'obre
al mateix temps que la meva.
Diré els secrets a l'aspidistra.
Ella serà missatgera de somriures.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'ho he imaginat, deixant missatges a la planta perquè els trobi l'altre. Somriure assegurats.
ResponElimina:) com si fos un blog! :)
EliminaDe fet, de l'aspidistra, se'n podria dir també la planta dels somriures...;)
ResponEliminaL'aquarel·la t'ha quedat requeteaspidístrica!
Un petonet, estimada!
Sempre són còmplices, elles, les aspidistres! ;)
EliminaPetonassos, preciosa!
Uaaaaaaaaau!!! T'ha quedat preciosa!!! :-))
ResponEliminaGràcies!!!!!! :)
EliminaI si s'obren les dues alhora, riurem tots tres ... una bona estona.
ResponEliminaBon dia Carme:)
Bona tarda, Pere... m'ha agradat aquesta rialla!
EliminaM'encanta anar descobrint la nostra Catalunya més septentrional gràcies als teus dibuixos i paraules. Encara que no t'ho creguis n'estic prenent bona nota!
ResponEliminaDoncs me n'alegro... hi ha aventures que ja les he deixat enrere, però altes no... seguim trepitjant país! :)
Eliminaquè maca l'aspidistra! les dues la real i la dibuixada!
ResponEliminaEncantador! Tot, el dibuix i l'aspidistra missatgera de secrets i de somriures. :)
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Glòria!
EliminaSincronitzarem les finestres perquè s'obrin al mateix temps...Així no farem treballar aquesta planta que es veu que ha trobat el seu raconet, perquè està preciosa...No coneixia aquest poble, segur que si està molt rebé.
ResponEliminaPetonets.
Quina bona idea, M Roser! Sincronitzar les finestres... :) Petonets!
EliminaCercaré els secrets entre les fulles. L'aspidistra és el millor bagul per atresorar-los, junt a les seves flors.
ResponEliminaCert, cert... l'aspidistra ja conté els seus tresors, ja és una experta!
EliminaOstres! quin tros de planta més fantàstica!
ResponEliminaEi! Ferran! Quin nom més xulo que t'has posat!
Eliminacompte que no faci de xivata i provoqui algun desgavell, que darrera les finestres sempre hi han coses a amagar....
ResponEliminahe, he, he... :)
EliminaCoi, Carme, aquest nom no l'havia sentit mai. D'aquesta planta la meva mare en diu, senzillament "fulles de salón", compte tu!
ResponEliminaUna abraçada!
Doncs hem fet intercanvi, jo no sabia del nom "popular" i per això utilitzava el més científic. Ara ja el sé "fulles de salón" o de saló, com em diu una amiga que tinc aquí que també el sap.
EliminaUna abraçada i gràcies per dir-hi la teva.
Bon dibuix i també el poema.
ResponEliminaTampoc sabia el nom popular d'aquesta planta. Es fa molt ufanosa si troba el lloc i no li toca massa el sol.
Moltes gràcies, Maria Antònia!
Elimina