Col·lecció de moments: Terra

diumenge, 5 d’agost del 2012

Terra

D'una foto de la Isabel

Visc sobre la terra.

Sobre els prats,

sota els arbres,

entre els boscos.

Toco el fang,

sec a les pedres,

m'estiro a terra.

I camino amb els peus a terra.

Sóc de terra.

26 comentaris:

zel5 d’agost del 2012, a les 0:16
Bona nit, noctàmbula (casumcoi, és la tercera vegada que escric el comentari)
Doncs això, bona nit, jo, ara, no em puc estirar a terra, el gos se'm tira al damunt! Hihi, noves experiències!
ResponElimina
Respostes
khalina5 d’agost del 2012, a les 0:42
Molt terrenal, tot i que a l'estiu també està bé ser d'aigua, i de tant en tant, hem de pujar als núvols, encara que tornem a terra, no?
ResponElimina
Respostes
Garbí245 d’agost del 2012, a les 9:36
tocar de peus al terra és el que més hem de fer si volem subsistir. Ho fem i ho farem
ResponElimina
Respostes
Sílvia 5 d’agost del 2012, a les 9:53
M'agrada tocar de peus a terra però també amb una mà tocar el cel. Bon diumenge terrenal, petonets!!
ResponElimina
Respostes
Joana5 d’agost del 2012, a les 11:35
De fet som fets de terra, aigua i foc no?
bon dia Carme!!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca5 d’agost del 2012, a les 11:48
I sóc la terra,
on he tornat.
ResponElimina
Respostes
Ferran Porta5 d’agost del 2012, a les 17:11
Terra, visc sobre terra... nosaltres, som nosaltres.
ResponElimina
Respostes
Papallona blava. 5 d’agost del 2012, a les 19:40
Sóc de terra
i de fang motllurat,
per tornar a ella
quan el motlle s’hagi trencat.
ResponElimina
Respostes
Assumpta5 d’agost del 2012, a les 20:00
A mi m'ha fet pensar en l'amor a la natura... la terra, l'element que trepitgem, per on caminem, vivim... la terra que dóna els fruits que mengem...
ResponElimina
Respostes
M. Roser5 d’agost del 2012, a les 23:17
Sento la terra,
somnio la terra,
estimo la terra,
tinc cura de la terra...
Formo part de la terra!

Petons de bona nit, noia de terra!
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog5 d’agost del 2012, a les 23:23
Tocar de peus a terra es important. I estimar-la. Tot i que de tant en tant convé deixar volar la imaginació!
ResponElimina
Respostes
sa lluna5 d’agost del 2012, a les 23:40
Jo estic més a prop del núvols, tot i que tinc un dit sempre a terra, per no perdre de vista qui sóc.

Bona nit, nina!
ResponElimina
Respostes
Laura T. Marcel6 d’agost del 2012, a les 21:44
Terra, però no només de terra viu l'home! També Mar i Cel. (és un joc de paraules, però amb tot el sentit)
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)