dijous, 23 d’agost del 2012

Una porta túnel


Un  cop més  Palaldà  a  la Catalunya  Nord.

Baixa  la  claror,  en entrar  dins els  murs  que semblen tancar-nos.
La  retrobem  potent  en creuar el  darrer  portal.
Tot  canvia,  fins  i tot  la mateixa  llum,  d'un mateix  dia.




32 comentaris:

  1. Això és tota una sortida digna, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Digníssima, XeXu! Sempre surts! tant si vas amunt com si vas avall... :)

      Elimina
  2. Respostes
    1. Depèn de quin sentit portis... ;)

      Va des de L'Ajuntament de Palaldà http://carmerosanas.blogspot.com/2012/08/ajuntament-de-palalda.html fins a la placeta de l'esglèsia de l'església de Sant Martí: http://carmerosanas.blogspot.com/2012/08/sant-marti-de-palada.html

      Elimina
  3. Veus? Això es fer d´un pas un lloc maco. M´agrada molt!!

    Bon dia, Carmeta!
    Una aferradeta d´enyorança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarsa lluneta... ja torno a ser aquí! Quines ganes de connectar-me de nou i retrobar-vos!

      Una abraçada de retrobament, preciosa!

      Elimina
  4. M'arriba un ventet més agradable, a través d'aquesta porta-túnel... Em disposo a travessar-la/lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé! cap amunt, doncs, trobaràs l'església de Sant Martí!

      Elimina
  5. Entrar i sortir per portes que transmuten la llum i la visió de tantes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les portes, la llum, la visió de les coses... tot canvia, Elfree, per bé o per mal.

      Elimina
  6. Fins i tot la retrobem massa potent, no?

    ResponElimina
  7. Quines vacances profitoses! Comparteixes uns dibuixos molt bonics. L'aquarel·la d'avui m'agrada molt, i també el teu poema.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
  8. Un lloc de pas que també canvia segons la mirada. M'agrada com l'has dibuixat i el sentit que li dones. Petons :)

    ResponElimina
  9. Sempre que veig finestres o portes que donen tanta llum, penso amb la capacitat que tenim de poder triar el camí que volem.
    Gràcies Carme, per ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pep, gràcies pel teu canvi de nivell, sempre interessant, i que sempre arriba a fons. El camí que volem... a vegades costa tant de triar! :)

      Elimina
  10. entrem a un més enllà que ens transporta a altres realitats...
    petons!

    ResponElimina
  11. A mi, com a la Mireia, m'agrada veure el procés de com arribes a completar l'obra...
    Bona nit.

    ResponElimina
  12. Molt xulos els canvis de llum. Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Ah, i realment serviria com imatge d'una sortida digna :)

    ResponElimina
  14. L'aquarel·la dóna una imatge de profunditat maquíssima! :-)

    ResponElimina
  15. No hi ha porta túnel per la que no vulgui passar-hi, potser perquè són una breu aturada en el temps per tornar a trobar la claror. Jo també hi veig "una sortida digna"

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben agradable de passar-hi, Rafel. Doble sortida, doblement digna! :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari