diumenge, 16 de desembre de 2012

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 1



L'aigua de plor ha penetrat per cada escletxa. 
Perduts els vernissos i lluentors 
s'ha inundat, del tot, el fons de l'ànima. 

 No pot navegar, però amb esforç encara sura. 
Record del que va ser o promesa de futurs incerts.

 Les fulles seques l'acompanyen 
com un tresor inesperat 
i els horitzons no perden l'encís d'un paisatge solitari. 

Navega a penes,  en un 
diàleg silenciós entre reflexes 

 Nostàlgics vermells em criden... 
Navego a penes.


PD  pels  amics:  M'he endut  la idea  dels  Relats  en català,  sóc una "relataire"  de fa  anys  que no he  exercit  mai.  Ara,  la   Zel   m'ha donat l'empenteta  i  faré  una sèrie  sobre  solituds...  no us  preocupeu  pel  que diguin els  poemes...  estic  bé.

20 comentaris:

  1. Navegar a penes, també es navegar. Doncs, és una bona empenta, una sèrie sobre solituds que ens acompanyarà quan estiguem sols, m'agrada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si utilitzem les solituds per acompanyar-nos, ja li hem donat la volta, no? Gràcies, Sílvia!

      Elimina
  2. Hi ha cops que la solitud és una bona companya, m'agradarà llegir els teus relats de solitud.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha cops que sí, i hi ha molts cops que no... aleshores l'hem de reconvertir...

      Elimina
  3. De vegades podem arribar a pensar que les llàgrimes han inundant i enfonsat la nostra ànima, però sempre queda un petit racó on no hi han pogut penetrar, i aleshores ens reneix una força i podem agafar novament el rumb de la vida, i seguir, endavant, amb amics que ens deixen nous rems, amb blogaires que ens allarguen la mà; amb companys que enganxen la seva barca i ens remolquen fins que sols, tornem a navegar!!!!
    La solitud dolça i amarga; la solitud amb mesura sempre és profitosa!!!
    Petons Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Dafne, pel teu punt de vista, sempre positiu. Ens ho mirarem així.

      Petonassos, preciosa!

      Elimina
  4. Així que una altra relataire refugiada al món dels blogs?? Ja en som uns quants... =) Jo sí que vaig ser relataire activa una bona temporada, potser un parell d'anys, però després se'm va anar passant l'entusiasme. Com amb tot, oi? =P

    La imatge fa molt de solitud, realment... i tu la descrius molt bé amb els teus versos i en fas una bona reinterpretació amb paint. M'ha agradat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, jo no he estat activa mai... no sé ben bé perquè no m'hi he acabat de trobar còmoda de tot. M'agrada més això dels blocs, però a cada moment s'ha d'aprofitar l'empenta per a fer coses noves. Gràcies, Yáiza!

      Elimina
  5. Potser algú s'adona de que te ganes encara de navegar i dóna l'empenta perquè sigui possible

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades una empenteta, pot ser molt important!

      Elimina
  6. Parlar de la solitud a les ribes de Nadal pot ser bo i alliçonador ... però no per a tothom.
    Ja que has començat, si m'ho permets. t'acompanyo.

    "Tinc una solitud immensa
    gris, paisatge d'hivern
    m'espanta i em dóna vida
    però ara tot sol, nàufrag
    m'ofego en aigües tranquil · les
    gelat ... com les fulles mortes. "

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria veure't, Pere! Quants dies, eh?

      Tens raó, la solitud, per Nadal és més dura pels que la senten ben endins... malgrat tot m'acompanyen els teus versos.

      Bona nit, Pere. :)

      Elimina
  7. Cada vegada fas uns dibuixos més bonics i suggestius, que acompanyen molt bé les teves paraules.
    Em sembla que no em passarà mai l'afició a escriure. Tota la vida que he portat un dietari, "diari de tarda", en deia. Ara el blog fa una mica de suplència, poca, però mentre la mà o el cervell no em fallin, aquí seré. I espero que tu també. El blog permet triar formes i generes distints, segons estats d'ànim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc em passarà mai... encara que jo no sigui escriptora, sempre he escrit... vaig començar amb dietaris de ben joveneta. També m'ha agradat molt escriure cartes... llargues cartes com les que ja han passat de moda.

      I ara, el blog que és una barreja de coses, també m'agrada... tinc la voluntat de ser-hi, de moment... tot i que diuen que res no dura per sempre, encara no m'he cansat del blog.

      Gràcies pels teus comentaris, positius i animadors, Olaga.

      Una abraçada,

      Elimina
  8. Has escollit una imatge perfecte per parlar de solitud...La barca abandonada, a punt d'enfonsar-se,
    però s'esforça per continuar surant un temps més. Suposo que té com a referència l'arbre solitari ben arrelat, al mig del llac...Però la teva solitud és molt més alegre(pels colors del dibuix)...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imatge la proposaven als Relats en català. És maca, oi? i adequada per la solitud!

      Sempre hi ha un moment a la vida que ens hem sentit com la barca, inundada i a punt d'enfonsar-se. Gràcies per les teves paraules!

      Elimina
  9. L'imatge sola ja evoca una solitud. I la poesia, preciosa, es d'una trista conformitat.
    Sort que ens has avisat de que estàs bé. D'altre manera ens tindries a tots preocupats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria, per les teves paraules... sé que hi ha algunes persones que us podríeu preocupar. :) Una abraçada agraïda.

      Elimina
  10. Tot i que dius que estas bé, el teu dibuix dóna uns colors més vius a aquesta solitud, i tot plegat em deixa més tranquil.la
    Cert és que qui la té, la viu, o no el deixa viure, aquestes festes s´accentua més.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades va bé, treure una mica el dramatisme que portem dins, amb motiu o sense... i els relataires m'ha donat unes bones fotos per a interpretar...

      Aferradetes, preciosa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari