No de totes. De sobte desapareixes, corrent entre riures, agafat de la mà d'una de les nostres amigues, molt estimada. No sé perquè, la meva primera impressió és de desconcert. Penso que marxeu i que ja no tornareu per reunir-vos amb el grup. Però miro la gent al meu voltant i m'hi trobo bé. Em despreocupo i segueixo caminant.
Al cap de molt poca estona, ja torneu a ser amb nosaltres... amb el mateix gest, la mà a la mà i la mateixa correguda riallera.
No tinc ni idea d'on heu anat ni em preocupa gens. Us envio el millor dels meus somriures, somiant encara. En despertar l'envio de nou, més autèntic que mai.
Quins somnis més clars. I quina confiança o tranquil·litat que demostres, tant dormint com desperta.
ResponEliminaNo tinc gaires somnis que siguin tan clars, potser per això em va venir de gust explicar-lo. La confiança sí que la tinc!
EliminaNo sé el que és real o el que és somiat. Molt ben somiat i molt ben explicat Carme! Ptonets!!!
ResponEliminaDiria que l'anècdota és somiada i la confiança i le s actituds són reals... potse r per això em va fer gràcia.
EliminaD'això se'n diu confiança...i estimar!
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Estimar i confiar, m'importa molt, ja ho saps!
Eliminasomriures i amics que protegeixen i fan confiança...
ResponEliminaquin plaer poder sentir tanta pau..
petonets i somriures confiats!
Cal retenir-la, aquest a pau, quan la sentim, per fer-la forta i buscar-la quan la necessitem i ens sembla que se'ns escapa.
EliminaPetons i somriures...
A mi el grup de vegades m'acompanya, però d'altres m'angoixa i me'n sento presonera...
ResponEliminaPerò aleshores procuro alliberar-me'n i si és en somnis, és més fàcil.
Petonets.
Suposo que hi ha grups i grups... ens somnis tot sembla més fàcil! :)
EliminaEra un somni? La serenor del relat ben bé podria ser real.
ResponEliminaEra un somni, efectivament! :)
EliminaEl relat que planteges sembla fàcil però no ho és. Tant si és un somni com no arribar a aquests estadis de serenor i confiança són extremadament difícils avui dia. Per altra banda, també pot amagar un "m´importa un rave el que facis, no deixaré de passar-m´ho bé per tu....".
ResponEliminaBen trobat Carme.
Pd.- Ja tinc preparat el Cd. Si el vols , ja saps.
Un petó guapa
No, no amaga cap "m'importa un rave", t'ho puc assegurar. I estic totalment d'acord amb tu que no és gens fàcil, per això em sembla tant important.
EliminaGràcies pel CD. Ja t'enviaré l'adreça! ;) quina ilu!
Una caminada molt relaxada, gaudint del moment i la companyia, amb la seguretat que porta la confiança.
ResponEliminaTrobo preciosa l´aquarel.la, Carme.
Bessets.
Moltes gràcies, lluneta!
EliminaUna escena d'estar com a casa. I un bonic raconet per a gaudir del amics el que dibuixes. Un abraç.
ResponEliminaGràcies, rosana. Una abraçada.
EliminaLa confiança és bàsica per caminar per la vida i entre les persones.
ResponEliminaBen bé així, Joan!
EliminaTens somnis curiosos, Carme! En tot cas, i com ja t'han dit, transmets molta seguretat i tranquil·litat... això està bé! Poder viure confiat... oi? Una abraçada! M'encanten els teus dibuixos de carrers i places francesos...
ResponElimina:) curiosos... potser sí! em va agradar recordar-lo tant clar i tant net. Una abraçada.
EliminaNo acostumo a tenir malsons, però un dels somnis que més m'angoixa és quan hem trobo perduda pels carrers i no acabo de trobar el meu lloc de destí. Ho hauria d'explicar a un psicòleg?
ResponEliminaPetons de bona nit i bons somnis, Carme!
:) Glòria, jo tampoc acostumo a tenir malsons. però sempre hi ha un dia. No crec que calgui explicar-ho a cap psicòleg, però en qualsevol cas acabes de fer-ho... :)
EliminaPetons de bon dia i bons somnis per a tu també.
Una servidora es posaria gelosa just abans de desitjar-li el millor...Un petó, bonica!
ResponElimina:) desitjar-li el millor... ja és molt! Un petó preciosa!
EliminaSi en el somni tenies aquesta tranquil·litat és que en la realitat hi ha una confiança brutal. Normalment en els somnis en surt la part més fosca i amagada de nosaltres mateixos, la que no podem controlar. M'agrada perquè hi ha el neguit i la por però tot es calma en un instant. Ja m'agradaria a mi sentir un amor així.
ResponEliminaL'aquarel·la és molt bona, m'agrada molt el ventall de colors!
Doncs sí, crec que sí... la confiança hi és i una feina immensa de relativitzar moltes coses per convenciment absolut que cal fer-ho també... Tot i així de primer hi ha uns moments de dubte i de desconcert... Gràcies Sílvia!
EliminaParles de confiança, d'allunyament, de comiat, de...? Aquest text en va ple de històries.
ResponEliminaSobretot de confiança, Pilar. I també d'amistat. :)
Elimina