diumenge, 9 de desembre de 2012

Caminant pel carrer

Barrejats  entre els amics, parlem i caminem  alegrement,  sense  preocupar-nos  de res.  El  grup ens  acompanya  i ens protegeix   de  moltes  coses  que  no sabríem ni explicar.

No de totes.   De sobte desapareixes,  corrent  entre  riures,  agafat de la mà  d'una de les nostres amigues,  molt estimada.  No sé perquè,  la meva  primera  impressió  és  de desconcert.  Penso  que marxeu i  que ja no tornareu per reunir-vos  amb el grup. Però  miro la gent  al meu voltant  i m'hi trobo bé.  Em despreocupo  i  segueixo  caminant.

Al cap  de molt  poca  estona,  ja torneu a ser  amb nosaltres...  amb el mateix gest, la mà  a  la mà  i la  mateixa  correguda riallera.

No tinc ni idea  d'on heu anat  ni em preocupa gens. Us  envio  el millor dels meus  somriures,  somiant  encara.  En despertar  l'envio de nou,  més  autèntic  que mai.

30 comentaris:

  1. Quins somnis més clars. I quina confiança o tranquil·litat que demostres, tant dormint com desperta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc gaires somnis que siguin tan clars, potser per això em va venir de gust explicar-lo. La confiança sí que la tinc!

      Elimina
  2. No sé el que és real o el que és somiat. Molt ben somiat i molt ben explicat Carme! Ptonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que l'anècdota és somiada i la confiança i le s actituds són reals... potse r per això em va fer gràcia.

      Elimina
  3. D'això se'n diu confiança...i estimar!
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar i confiar, m'importa molt, ja ho saps!

      Elimina
  4. somriures i amics que protegeixen i fan confiança...
    quin plaer poder sentir tanta pau..

    petonets i somriures confiats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal retenir-la, aquest a pau, quan la sentim, per fer-la forta i buscar-la quan la necessitem i ens sembla que se'ns escapa.

      Petons i somriures...

      Elimina
  5. A mi el grup de vegades m'acompanya, però d'altres m'angoixa i me'n sento presonera...
    Però aleshores procuro alliberar-me'n i si és en somnis, és més fàcil.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que hi ha grups i grups... ens somnis tot sembla més fàcil! :)

      Elimina
  6. Era un somni? La serenor del relat ben bé podria ser real.

    ResponElimina
  7. El relat que planteges sembla fàcil però no ho és. Tant si és un somni com no arribar a aquests estadis de serenor i confiança són extremadament difícils avui dia. Per altra banda, també pot amagar un "m´importa un rave el que facis, no deixaré de passar-m´ho bé per tu....".
    Ben trobat Carme.
    Pd.- Ja tinc preparat el Cd. Si el vols , ja saps.
    Un petó guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no amaga cap "m'importa un rave", t'ho puc assegurar. I estic totalment d'acord amb tu que no és gens fàcil, per això em sembla tant important.

      Gràcies pel CD. Ja t'enviaré l'adreça! ;) quina ilu!

      Elimina
  8. Una caminada molt relaxada, gaudint del moment i la companyia, amb la seguretat que porta la confiança.

    Trobo preciosa l´aquarel.la, Carme.
    Bessets.

    ResponElimina
  9. Una escena d'estar com a casa. I un bonic raconet per a gaudir del amics el que dibuixes. Un abraç.

    ResponElimina
  10. La confiança és bàsica per caminar per la vida i entre les persones.

    ResponElimina
  11. Tens somnis curiosos, Carme! En tot cas, i com ja t'han dit, transmets molta seguretat i tranquil·litat... això està bé! Poder viure confiat... oi? Una abraçada! M'encanten els teus dibuixos de carrers i places francesos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) curiosos... potser sí! em va agradar recordar-lo tant clar i tant net. Una abraçada.

      Elimina
  12. No acostumo a tenir malsons, però un dels somnis que més m'angoixa és quan hem trobo perduda pels carrers i no acabo de trobar el meu lloc de destí. Ho hauria d'explicar a un psicòleg?
    Petons de bona nit i bons somnis, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Glòria, jo tampoc acostumo a tenir malsons. però sempre hi ha un dia. No crec que calgui explicar-ho a cap psicòleg, però en qualsevol cas acabes de fer-ho... :)

      Petons de bon dia i bons somnis per a tu també.

      Elimina
  13. Una servidora es posaria gelosa just abans de desitjar-li el millor...Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) desitjar-li el millor... ja és molt! Un petó preciosa!

      Elimina
  14. Si en el somni tenies aquesta tranquil·litat és que en la realitat hi ha una confiança brutal. Normalment en els somnis en surt la part més fosca i amagada de nosaltres mateixos, la que no podem controlar. M'agrada perquè hi ha el neguit i la por però tot es calma en un instant. Ja m'agradaria a mi sentir un amor així.

    L'aquarel·la és molt bona, m'agrada molt el ventall de colors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, crec que sí... la confiança hi és i una feina immensa de relativitzar moltes coses per convenciment absolut que cal fer-ho també... Tot i així de primer hi ha uns moments de dubte i de desconcert... Gràcies Sílvia!

      Elimina
  15. Parles de confiança, d'allunyament, de comiat, de...? Aquest text en va ple de històries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot de confiança, Pilar. I també d'amistat. :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari